L’Audiència recolza ara les balises als cotxes de Vendrell i Madí

Nova clatellada judicial per als imputats del cas Volhov sobre la presumpta desviació de fons per al procés. L’Audiència de Barcelona ha recolzat la decisió del jutge Joaquín Aguirre d’instal·lar als vehicles de l’exalt càrrec de CDC, David Madí, de l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell, i de l’informàtic Jaume Cabani, balises de geolocalització i micròfons, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Tal com ja va apreciar a l’avalar les intervencions telefòniques dels principals implicats, el tribunal de la Secció 21 afirma que hi ha «sospites fundades» contra els investigats i que els mitjans tècnics utilitzats tenen com a finalitat aclarir si hi ha o no «concert» entre «els participants en els delictes» de corrupció.

Els magistrats destaquen que a la interlocutòria que autoritzava la instal·lació d’aquests aparells no s’aprecia vulneració del dret de defensa, ja que les resolucions estaven perfectament detallades i justificades, alhora que recalca que el que es pretén aclarir és si es van desviar fons públics, «bé directament o bé a través de l’ús de criptomonedes». D’aquí, que qualifiqui d’idònia, necessària i proporcionada la instal·lació de balises i micros als cotxes.

El cotxe de Vendrell

Notícies relacionades

Sánchez condemna «amb rotunditat» la «violació de la legalitat internacional» a Veneçuela

El vídeo de Maduro després d’arribar detingut a Brooklyn: «Happy new year»

La resolució judicial es remet a la interlocutòria que avalava les intervencions telefòniques, tot i que afegeix un indici més. La Guàrdia Civil va informar al seu dia el jutge que Xavier Vendrell feia servir un vehicle contractat en rènting per la societat Iniciatives Events, una de les investigades, amb qui l’exconseller «no té cap vincle societari», però que és «proveïdora» de la Generalitat ERC. Apunta, a més, que aquesta firma va ser adjudicatària del contracte de l’acte de Carles Puigdemont a Perpinyà el febrer del 2020. La interlocutòria també fa esment que els investigats «solen utilitzar l’aplicació telefònica Signal, que no és susceptible d’intervenció per l’autoritat judicial per motius tècnics».

En una segona interlocutòria, l’Audiència de Barcelona rebutja la intenció de la investigada Marta Molina, a qui vincula amb el Tsunami Democràtic, que s’anul·li l’entrada i registre al seu domicili. Se la relaciona, en concret, amb l’acció perpetrada el 18 de desembre del 2019 durant el partit de futbol entre el Barça i el Madrid.