¿14-F o 30-M?

El CIS col·loca el PSC al capdavant amb més de tres punts d’avantatge sobre ERC

  • Els socialistes aconseguirien un 23,9 dels vots, davant el 20,6% dels republicans i el 12,5% de Junts

  • El sondeig reflecteix un ‘sorpasso’ de Vox al PP i deixa el PDECat fora del Parlament

El CIS col·loca el PSC al capdavant amb més de tres punts d’avantatge sobre ERC
Es llegeix en minuts

Amb els comicis en suspens a causa de l’embolic judicial que ha provocat el retard de la convocatòria aprovat pel Govern, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dijous la seva enquesta preelectoral catalana. L’estudi, amb més de 4.000 entrevistes portades a terme entre el 2 i el 15 de gener, col·loca el PSC en primera posició, amb una intenció de vot del 23,9% i entre 30 i 35 escons al Parlament. Darrere, ERC (20,6% i de 31 a 33 diputats), Junts per Catalunya (12,5% i entre 20 i 27) ), Ciutadans (9,6% i entre 13 i 15) i En Comú Podem (9,7% i de 9 a 12), Vox (6,6% i entre 6 i 10), la CUP (6% i de 8 a 11) i el PP (5,8% i 7 escons), i el PDECat es quedaria sense representació parlamentària. La segona gran sorpresa del sondeig ve del flanc de la dreta espanyolista, ja que mostra un ‘sorpasso’ de Vox al PP.  

En el seu baròmetre de desembre, el CIS col·locava ERC al capdavant, amb un 16,7% en vot directe, que és la resposta espontània dels consultats sense creuar amb altres variables com el record de vot, la simpatia o la valoració dels líders. Però els republicans queien quatre punts respecte al mes anterior. Per darrere, el PSC amb un 14,3% i Junts per Catalunya amb un 10%. 

El front judicial

L’organisme públic sol difondre els seus treballs preelectorals just abans que comenci la campanya, una cosa que ara mateix suposa una incògnita. Com demanaven alguns dels recursos que es van presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els magistrats van suspendre cautelarment l’ajornament de la Generalitat, que va justificar la decisió arran de les males dades de la pandèmia a l’autonomia i va fixar el 30 de maig com a nova data de la cita amb les urnes. De moment la convocatòria original, per anar a votar el 14 de febrer, segueix endavant. Però el TSJC encara ha de resoldre sobre el fons, una cosa que s’espera que faci entre aquest dijous i divendres.

L’ajornament va comptar amb el vistiplau de gairebé tots els partits, independentistes i no independentistes, tret del del PSC, que a finals de desembre va anunciar per sorpresa que el seu candidat no seria el primer secretari català, Miquel Iceta, sinó el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que vol mantenir-se al seu càrrec dins de l’Executiu fins que comenci la campanya, un moment per ara indeterminat. 

El Govern espanyol, com els socialistes catalans, que atribueix la decisió de posposar-les a les seves expectatives electorals després de canviar d’aspirant, és partidari que es pugui votar d’aquí tres setmanes. Dimecres, el president, Pedro Sánchez, va recordar que el retard s’havia portat a terme sense «consens», va insistir que Catalunya necessitava «al més aviat possible» un Govern amb «plenes facultats» i va demanar acatar la decisió judicial. 

Et pot interesar

La polèmica

Com tantes altres vegades des que José Félix Tezanos, antic membre de la direcció socialista, va arribar a la presidència del CIS, el sondeig ha vingut precedit de polèmica. A partir del novembre, l’organisme públic ha reforçat la seva mostra a Catalunya, davant la previsió d’una convocatòria electoral, preguntant als catalans per la intenció de vot i la valoració d’una quinzena de líders polítics. Entre altres, el mateix Illa, malgrat que encara no havia sigut designat candidat i ell mateix rebutjava taxativament aquesta possibilitat. No obstant, segons fonts socialistes, Iceta va decidir deixar pas al ministre el mateix mes de novembre. La inclusió del titular de Sanitat ha alimentat la sospita que els socialistes estaven utilitzant el CIS amb finalitats clarament partidistes, una cosa que denuncia el PP.