Corinna Larsen ratifica que Sanz Roldán la va amenaçar per ordre de Joan Carles I

El primer judici contra l’excomissari José Manuel Villarejo s’ha convertit en un altaveu immillorable per exposar la seva línia de defensa, consistent a ser víctima d’una persecució per haver-se enfrontat al llavors director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, «quan ningú s’atrevia a fer-ho». Un protagonisme que va quedar eclipsat quan va entrar en escena, com a testimoni, Corinna Larsen, que va ratificar l’acusat a l’hora d’assegurar que va ser amenaçada per l’exresponsable del CNI i que aquest actuava per ordre del que havia sigut el seu amic, Joan Carles I.

Així, acusat i la primera testimoni, que per videoconferència des de Londres van coincidir a acusar Sanz Roldán de tots els seus mals. Extrems totalment desmentits pel mateix Sanz Roldán, que com a testimoni va negar fins i tot conèixer a Villarejo i que tingués relació amb el CNI. Per descomptat, va negar haver anat a Londres a amenaçar Corinna Larsen o haver enviat «mercenaris» o agents a les seves oficines de Mònaco per registrar-les o evitar els «paparazzis», segons diu Larsen que li va dir el rei emèrit.

Villarejo, que està acusat de calumniar Sanz Roldán, per dir que va facilitar una foto seva baixant d’un avió que va frustrar una operació antiterrorista, però també de denúncia falsa per dir en un programa de televisió que havia amenaçat l’empresària, va afirmar que sempre va actuar pel seu amor a la pàtria i va jalonar les seves declaracions amb referències a les operacions d’intel·ligència i en la lluita antiterrorista en què es va vantar de participar.

Sense ser del CNI

Notícies relacionades

El Govern admet el xoc amb Hisenda pel finançament i defensa que Catalunya ha de recaptar el 100% de l’IRPF

RTVE aprova retirar Espanya d’Eurovisió si hi participa Israel

Amb la seva habitual verborrea, va voler esmentar sense que tingui cap relació amb els fets pels quals el fiscal demana per a ell dos anys de presó els atemptats de l’11-M i fins i tot es va permetre deixar caure que el CNI sabia del risc de «certs imams» a Catalunya, perquè ho havia fet constar en notes «que s’han fet desaparèixer». Tot un expert en l’alimentació de teories conspiranòiques, va arribar a dir que una font «molt important» havia alertat d’un atemptat a Barcelona que es va descartar per venir d’una font que ja havia treballat per al CNI i «en realitat era un espia marroquí».

Una dada que va ser negada taxativament per Sanz Roldán: «Mai vaig saber que Villarejo tingués cap relació amb el CNI i quan per aquests fets [amb referència a la foto i les amenaces] vaig tenir alguna idea, vaig prendre les mesures oportunes perquè no n’hi hagués», va assegurar. Segons les seves paraules, mai havia parlat amb Villarejo i en el mateix judici havia sigut la primera vegada que el veia.