Puigdemont, Comín i Ponsatí defensen la seva immunitat parlamentària

Les restriccions provocades per la pandèmia de coronavirus van obligar a retardar durant mesos l’inici del suplicatori sol·licitat fa un any pel Tribunal Suprem per retirar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i poder continuar així amb la tramitació de les respectives euroordres en el marc del procés judicial de l’1-O. El procediment es va reactivar finalment el novembre passat, i aquest dijous a la tarda els tres polítics catalans podran defensar en persona el seu cas davant la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu.

Serà durant una audiència a porta tancada, que començarà a tres quarts de cinc de la tarda, i en què cada un tindrà 15 minuts per explicar-se abans de respondre a les preguntes dels eurodiputats. La reunió serà semipresencial, a causa de les restriccions aplicades per la institució per limitar els contagis, cosa que significa que els eurodiputats podran participar tant físicament com a distància per via telemàtica, una possibilitat avalada fa uns mesos pels serveis jurídics de l’Eurocambra, que exigeixen, no obstant, certes garanties i compromisos per garantir que es respecta la confidencialitat del procés.

Tant el president de la comissió, Adrián Vázquez (Ciutadans), com l’expresident català i els exconsellers, que estaran acompanyats per l’advocat Gonzalo Boye, tenen previst defensar el seu cas en persona. Una defensa que arriba enfortida per la recent resolució del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les de no autoritzar l’extradició de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, al·legant que el Tribunal Suprem no és competent per emetre les euroordres i jutjar-los i que hi ha un risc greu de vulneració de la seva presumpció d’innocència.

Resolució sobre Puig

Una decisió que, segons el parer dels tres eurodiputats, suposa un reconeixement a les seves tesis, tal com reivindiquen en una carta remesa aquesta setmana als seus col·legues del Parlament Europeu. «Com poden veure, les conclusions del Tribunal d’Apel·lacions sobre Lluís Puig, que va exercir el càrrec de ministre de Cultura quan el Govern català va organitzar el referèndum i està sent processat en la mateixa causa penal que nosaltres, són plenament aplicables als nostres casos», assenyala el missatge.

Hem enviat una carta als MEPs per informar-los de la decisió inapel·lable de la justícia belga en el cas del conseller Lluís Puig. L'estratègia de lawfare espanyola acabarà en no res. Espanya ha d'alliberar els presos polítics i aturar la repressió de l'independentisme. pic.twitter.com/POh8HKhwj2

— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) 11 de enero de 2021

Una opinió que rebutja el president de la Comissió d’Afers Jurídics. «El procés judicial de Puig no té res a veure amb la tramitació del suplicatori del Parlament Europeu», el procés al Parlament és previ i és independent al desenllaç judicial posterior de qualsevol eurodiputat afectat i «valorar la competència judicial per enjudiciar és un assumpte que correspon als tribunals», insistia en declaracions a EL PERIÓDICO

‘Fumus persecutionis’

Notícies relacionades

El suplicatori de Puigdemont entra en una setmana clau

L'Eurocambra posa en marxa el suplicatori contra Puigdemont i Comín

A més d’aquest cas, els tres sembraran dubtes sobre el fet que el delicte pel qual se sol·licita la seva extradició, la sedició, no existeix en països com Alemanya o Bèlgica, i ja va ser rebutjat pel Tribunal alemany de Schleswig-Holstein. També al·legaran que el suplicatori respon a un cas de persecució política o ‘fumus persecutionis’, per impedir que continuïn exercint com a eurodiputats, i un dels motius pels quals pot rebutjar-se un suplicatori. I criticaran que els tres comparteixen el mateix ponent, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki (ECR), que comparteix grup polític amb Vox, quan el reglament assenyala que hi ha d’haver un ponent per a cada expedient d’immunitat.

Conclosa la vista amb els eurodiputats afectats, el següent pas serà l’elaboració de l’informe de recomanació per part de Dzhambazki, que haurà de presentar en una nova reunió de la Comissió d’Afers Jurídics, on es debatrà també a porta tancada, tot i que ja sense la presència dels tres eurodiputats catalans. Posteriorment, la comissió votarà la recomanació –a favor o en contra d’aixecar la immunitat– que finalment haurà de votar-se –s’aprova per majoria simple– de nou al ple del Parlament Europeu. Un procés que encara es prolongarà uns mesos i que no conclourà abans del març o l’abril. Si la decisió és la d’aixecar la immunitat parlamentària –el més habitual– Puigdemont, Comín i Ponsatí podran recórrer la decisió davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.