El suplicatori de Puigdemont entra en una setmana clau

Els tres eurodiputats –per separat– tindran dret a realitzar una intervenció introductòria que no s’hauria de prolongar més de quinze minuts, després de la qual s’obrirà un torn de preguntes amb els eurodiputats. Durant aquesta presentació, podran estar acompanyats per un advocat o un assessor legal, que, tot i que no podrà prendre la paraula, sí que els podrà assessorar. La reunió es farà de manera híbrida, el que significa que podran assistir físicament o comparèixer per via telemàtica i serà a porta tancada per preservar la confidencialitat del procediment.

Després de l’aturada provocada per la pandèmia de la Covid-19 i el vistiplau dels serveis jurídics de la cambra, el procediment es va reactivar el 16 de novembre amb la presentació del cas per part del ponent, el búlgar Anjel Dzhambazki. Tot i que l’audiència hauria d’haver-se celebrat el 7 de desembre, finalment va ser ajornada a petició dels tres protagonistes, que exposaran quatre grans arguments.

Competència del Suprem

En primer lloc, que consideren que aquest tribunal no és l’òrgan competent per jutjar-los. Un argument que ha acceptat aquesta setmana el Tribunal d’Apel·lacions belga que ha rebutjat l’euroordre –per presumpta malversació de fons en relació amb l’1-O– emesa contra l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, que no serà extradit a Espanya. Un cas que, segons Toni Comín, és «extensible a la resta d’exiliats».

Malgrat la possible repercussió d’aquesta sentència per als tres eurodiputats, en cas de reactivar-se l’euroordre, el president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Cs), ha indicat en declaracions a EL PERIÓDICO que «el procés judicial de Puig no té res a veure amb la tramitació del suplicatori del Parlament Europeu», que «el procés al Parlament és previ i és independent al desenllaç judicial posterior de qualsevol eurodiputat afectat» i que valorar la competència judicial per enjudiciar és un afer que correspon als tribunals», en el qual no tenen res a dir.

En aquest sentit, «tramitar i resoldre el suplicatori és un procés en el qual no té res a dir la Justícia belga», ha explicat, recalcant que «l’abordat pel Tribunal d’Apel·lació belga és la competència d’enjudiciar el cas de l’exconseller». «Les normes d’immunitats de JURI estableixen clarament que el comitè no es pronuncia ni sobre la culpabilitat o absència de culpabilitat del diputat la immunitat del qual s’examina, ni, i això és clau, sobre la idoneïtat dels procediments judicials», ha assegurat.

Altres arguments

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Els tres polítics catalans també utilitzaran com a argument la sentència del tribunal alemany de Schleswig-Holstein, que ja va examinar l’euroordre de Puigdemont i va determinar que no s’havia produït un delicte de rebel·lió ni sedició. Denunciaran que el suplicatori respon a un cas de persecució política, per impedir que continuïn exercint com a eurodiputats, i, finalment, denunciaran l’assignació del mateix ponent per als tres quan el reglament assenyala que hi ha d’haver un ponent per a cada expedient d’immunitat.

El següent pas serà l’elaboració de l’informe per part del ponent, que s’haurà de traduir a totes les llengües, i el seu debat en la següent reunió. Posteriorment, serà necessària una quarta reunió per votar la recomanació en comissió i el vot final al ple de l’Eurocambra. «No hi ha dates fixades per a aquests passos», expliquen fonts del Parlament Europeu, però, «com aviat», afegeix una segona font, i tenint en compte un calendari prudent, la decisió final no arribarà abans del març o l’abril.