Després d’intentar un acord amb el PSC

Lliga Democràtica renuncia a presentar-se a les eleccions catalanes

  • La direcció del partit atribueix a l’‘efecte Illa’ no haver lligat un acord preelectoral amb els socialistes per al 14-F

Lliga Democràtica renuncia a presentar-se a les eleccions catalanes

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

El partit que va néixer amb l’afany d’unir el catalanisme moderat, Lliga Democràtica, no es presentarà finalment a les eleccions catalanes del pròxim 14 de febrer. La nounada formació va negociar amb el PSC un acord preelectoral per córrer junts la seva primera cursa electoral, però l’oferta socialista no els va convèncer. L’‘efecte Illa’, assenyalen fonts de la direcció, va impactar en les negociacions i va elevar el preu al pacte, perquè el PSC es va limitar a oferir a la Lliga Democràtica dos llocs a la llista sense visualització de la marca i amb escassa capacitat d’incidència. Els socialistes, en canvi, sí que han aconseguit reeditar el seu acord amb Units per Avançar.

No haver arribat a un acord no significa que la formació presidida per la politòloga Astrid Barrio descarti recolzar el PSC sense càrrecs orgànics en la papereta, una cosa que la cúpula continua debatent, perquè consideren que és l’única força política «en condicions de liderar un canvi polític» a Catalunya.

Et pot interesar

En un comunicat, Lliga Democràtica atribueix la falta d’entesa al canvi de candidat en el PSC després de la renúncia de Miquel Iceta en favor del ministre de Sanitat, Salvador Illa, i carrega amb duresa contra l’immobilisme dels partits. «La negativa constant d’algunes de les formacions d’aquest espai polític a construir conjuntament aquesta alternativa per pur tacticisme partidista malgrat les constants crides públiques a fer-ho, el sectari rebuig per part d’algunes així com la fragmentació creixent» han impedit un reagrupament, assenyala el text.

Lliga Democràtica va néixer per forjar «un front ampli en forma de coalició que unís i mobilitzés tots aquells partits, col·lectius i persones de tradició catalanista que no es resignessin a una nova victòria de l’independentisme a Catalunya i que creguessin que el canvi no és només desitjable, sinó que era possible i que estaven descontents amb la gestió de la pandèmia».