Eleccions a Catalunya

La tercera onada del coronavirus complica la cita electoral del 14-F

  • El Govern i els partits abordaran aquesta setmana un possible ajornament dels comicis

  • L’Executiu català assegura que, malgrat les noves restriccions, la convocatòria es manté per al 14 de febrer

  • Els terminis dificulten que els membres de les meses electorals puguin ser vacunats

Es llegeix en minuts

L’empitjorament del panorama epidemiològic a Catalunya i les restriccions decretades després de l’aturada vacacional per Nadal susciten incertesa sobre les eleccions previstes per al pròxim 14 de febrer. Al Palau de la Generalitat mantenen el dit –que treballen per garantir el dret a vot de tots els ciutadans sense posar en perill la seva salut– i afronten una setmana clau per prendre una decisió el 15 de gener que, segons fonts del Govern, podria no ser definitiva. De moment, la setmana s’inicia amb la lleu treva dels registres de diumenge, que les ucis van alliberar un llit, quedant-ne encara 458 d’ocupats per la Covid, lluny de les 300 desitjades pel Govern i a l’espera de l’efecte de la propagació de la soca britànica del virus, altament contagiosa.

L’Executiu català reunirà telemàticament aquest dilluns els partits polítics amb representació a l’hemicicle ja dissolt per tancar alguns detalls pendents de la logística electoral, però no serà fins divendres, amb un informe de prediccions elaborat per la Conselleria de Salut en mà, quan se celebri el conclave decisiu. El vot de les persones en quarentena –positius per Covid-19 i contactes estrets– continua sent un dels assumptes primordials i també la protecció als membres de les meses electorals.

El Govern i els partits van acordar cridar al vot per correu, van descartar que les franges horàries fossin obligatòries i van pactar sol·licitar a Salut que inclogui en el pla de vacunació els ciutadans que hagin de passar la jornada supervisant el procés electoral. No obstant, els terminis compliquen poder complir aquest extrem perquè el sorteig se celebra entre el 16 i el 20 de gener, la notificació s’allarga fins al 23 i les al·legacions fins al 30, i la vacuna requereix la injecció de dues dosis amb un període tres setmanes pel mig. «Materialment no hi som a temps», apunten fonts de l’Executiu.

Encertar l’impacte de la Covid

A un mes vista dels comicis, i 15 dies abans de l’inici de la campanya electoral, pot semblar un marge massa just per prendre una decisió de tal magnitud per la confusió que pot generar en la ciutadania, però la maquinària propagandística de les formacions –amb el pagament a proveïdors inclòs– ha de posar-se ja en marxa si finalment el 14 de febrer s’obren els col·legis electorals. El temor de no poder encertar l’impacte real de la Covid-19 plana en tots els partits perquè són conscients que a 15 de gener és difícil pronosticar l’escenari de contagis que hi hagi a un mes vista, fet que es complica encara més si es té en compte que no podran concretar els contagis que es derivin de la celebració del Dia de Reis al no haver passat dues setmanes.

Les noves restriccions decretades a Catalunya, amb el confinament municipal i el tancament de l’activitat no essencial els caps de setmana almenys fins al 17 de gener, no impedirien per ara la celebració del 14-F segons fonts de la Conselleria d’Exteriors, encarregada dels processos electorals, però sí que s’acosten a les previstes pel Govern per suspendre les eleccions. La Generalitat utilitza com a guia una taula amb nou escenaris per dilucidar si poden o no celebrar-se, dels quals dos implicarien la suspensió: una restricció absoluta de l’activitat social i un confinament total.

Ajornar o no el 14-F

Et pot interesar

Davant una situació de confinament domiciliari i una mobilitat restringida només a supòsits essencials, amb el degut tancament global de l’activitat social, tret dels serveis essencials, s’impossibilitaria la celebració dels comicis «per la profunda crisi sanitària». El mateix succeiria amb una restricció absoluta de l’activitat social, que es defineix per l’existència de confinaments perimetrals i limitació de la mobilitat nocturna, a més de restriccions en amplis espais, aforaments de menys del 50% de la seva capacitat en la resta i reunions limitades a sis persones. Davant aquest panorama, el risc de celebrar eleccions seria «molt alt» per a la salut i podria «desbordar el sistema sanitari».

L’ajornament és una decisió del Govern, però els partits exigeixen que es prengui de manera consensuada, amb el recolzament d’experts, i que no atengui a interessos partidistes, sinó purament epidemiològics i «objectivables», ja que algunes formacions critiquen que els escenaris previstos pel Govern no incloguin xifres concretes sobre la transmissió del virus (Rt) en cada situació. L’acord que hi ha sobre la taula de moment és que no es poden posposar sine die, sinó que caldrà concretar al més aviat possible una nova data en la qual tots estiguin d’acord. Els partits, mentrestant, estan immersos en la precampanya, però comencen a dubtar de les intencions dels socis al Govern que, al seu torn, també es miren de reüll. «No se li pot dir a la gent que pot anar a treballar, però que no pot anar a votar», coincideixen dos caps de cartell.