Entrevista a la candidata dels anticapitalistes

Dolors Sabater (CUP): «Ni la DUI immediata és possible, ni la taula de diàleg dona resultats»

  • «JxCat i ERC han renunciat a una política de sinceritat amb la població i a buscar solucions efectives per seguir amb el procés»

  • «Tots els recursos han de passar a ser gestionats públicament i progressivament hi ha d’haver una nacionalització dels serveis sanitaris»

Es llegeix en minuts

Alguns sectors de l’independentisme es pregunten a les xarxes socials «¿on és la CUP?».

És al carrer i en la institució amb un projecte guanyador per desencallar una legislatura fallida, tant des del punt de vista de les polítiques socials com del dret a l’autodeterminació. 

La CUP diu estar disposada a entrar en el Govern. ¿Per fer què?

Per millorar la vida de la gent perquè actualment no s’està fent. Hi ha una crisi econòmica i social gravíssima, amb persones amb economies molt precàries, i cal enfortir els serveis públics, posar en marxa rendes bàsiques universals i avançar per resoldre definitivament el conflicte entre Catalunya i Espanya.

¿Prometre un referèndum abans del 2025 no forma part de l’independentisme màgic?

No. Proposem una estratègia planificada, un treball que no estava fet el 2017 des del punt de vista de les estructures públiques, de la internacionalització i de polítiques concretes que millorin la vida de la gent. La nostra proposta no és màgica, defensem trencar amb l’immobilisme, amb l’estancament, amb tres anys de desengany, de tristesa, de dolor per tota la repressió. Cal seguir endavant i escapar de propostes màgiques: ni la DUI immediata és possible, ni la taula de diàleg està donant resultats.

¿JxCat i ERC han renunciat a culminar la independència?

Està clar que en aquests tres anys no s’han fet passos endavant. Jo crec que al que han renunciat és a una política de sinceritat amb la població i a buscar solucions efectives per seguir endavant amb el procés de radicalitat democràtica i de construcció d’una república catalana. És cert que ha sigut una legislatura marcada per la repressió, que va néixer amb el 155, i que la persecució de l’independentisme afecta molts àmbits de la vida, però el que no poden fer JxCat i ERC és no deixar d’exercir amb valentia i eficàcia la defensa irrenunciable del dret a l’autodeterminació, de la no-criminalització de l’independentisme i de la construcció de serveis públics al servei de la gent. La Generalitat, malgrat totes les limitacions que té per les retallades que exerceix l’Estat i per la vigilància sobre les seves competències, no ha aprofitat el marge que té. Estem parlant d’una renda bàsica universal, d’una planificació econòmica que rescati les pimes i els autònoms, d’una banca pública, de regularitzar totes les persones i tancar els CIE, millorar els salaris i eliminar la precarietat laboral.

¿Una de les seves propostes per gestionar la pandèmia és l’expropiació de recursos sanitaris i la nacionalització de sectors estratègics? 

Sí, posar tots els serveis sanitaris al servei de la gestió pública. Ja n’hi ha prou que a l’ombra d’aquesta gravíssima crisi, que ha costat la vida a tantes persones i que està posant els serveis sanitaris i els seus treballadors al límit, qui s’estigui enfortint i traient rèdit sigui justament la sanitat privada. Tots els recursos han de passar a ser gestionats públicament i progressivament hi ha d’haver una nacionalització dels serveis sanitaris. Si una cosa ha demostrat aquesta crisi de la Covid-19 és que la seguretat ciutadana no es garanteix amb més pressupostos militars, sinó amb més pressupostos per a la salut pública.

Les enquestes apunten que després del 14-F hi haurà dues opcions de govern: reeditar un pacte entre JxCat i ERC o un tripartit d’ERC-PSC-comuns. ¿Amb quina aritmètica entraria la CUP en el Govern?

No es poden fer travessies sense saber l’autèntica voluntat de la gent. Hem de parlar de programa, no es pot pensar a priori quines organitzacions polítiques es podran ajuntar sense saber partint de què, per fer què i per fer-ho com. Posaves el PSC en el bloc d’esquerres però... el PSC té l’oportunitat de decidir a quin bloc se situa: si serà el que es va manifestar amb Vox el 2017 en contra del dret a decidir, el que va impulsar el 155 i el que governant no ha derogat la llei Montoro ni la reforma laboral; o si serà el que recupera el que antigament va ser el seu compromís amb el catalanisme progressista i el pacte pel dret a decidir. Sobre els comuns, cal veure si recuperen l’esperit del 15-M en què totes les sobiranies eren l’horitzó, la sobirania nacional inclosa, o si són els de Jéssica Albiach abstenint-se en una llei d’amnistia. 

Els ‘comuns’ veten la postconvergència, però la CUP no.

Les travessies i les línies vermelles són mals companys de viatge. A l’Ajuntament de Barcelona, per poder continuar governant, van necessitar els vots d’un partit absolutament de dretes com és el de [Manuel] Valls. Aquestes línies vermelles que es posen a priori de vegades després canvien. L’important és veure els objectius del programa. Respecte a JxCat, diem el que hem dit amb totes les organitzacions: cal veure en quines polítiques ens podem posar d’acord.

L’independentisme portarà el 15 de març una proposició de llei per a l’amnistia al Congrés malgrat que és una via morta perquè el PSOE la rebutja i els números no surten. Mentrestant, el Govern estudia les peticions d’indult i una reforma del delicte de sedició. ¿Per què no els satisfà com a primer pas?

D’entrada perquè les persones empresonades no haurien de ser a la presó. Tots sabem que no han comès cap delicte i que el motiu de la seva detenció és la persecució ideològica. A partir d’aquí, tot el que es pot plantejar, si no és l’amnistia, no resol la situació. L’amnistia és l’única via justa perquè no criminalitza l’exercici del dret a l’autodeterminació.

¿La CUP ha sigut diligent amb les denúncies per violència masclista contra membres de les seves files?

En la lluita contra el patriarcat i les violències masclistes, tota la feina és poca. La CUP ha obert un camí al ser de les primeres organitzacions que les han afrontat amb protocols. És evident que si aquests han fallat, s’han de millorar. No tinc cap dubte que de l’experiència negativa i de l’anàlisi que ha fet la CUP, sortiran uns millors protocols.

¿L’absolució de Mireia Boya acosta el retorn d’Anna Gabriel?

El retorn de tots els exiliats és un desig que tenim tots. És molt greu que en un estat de la Unió Europea hi hagi presos polítics i exiliats. És evident que s’està treballant perquè el retorn de l’exili sigui efectiu, però l’exili no allunya Anna Gabriel de la CUP, segueix present en el projecte. La situació en què es troben les persones represaliades no només és una decisió personal, sinó també conjuntural.

Et pot interesar

¿La preocupa que Vox pugui entrar al Parlament? El seu partit va demanar un front contra la ultradreta.

Les estratègies per fer front al feixisme i a l’extrema dreta són d’una necessitat imperiosa. El que hem vist als EUA és una clara mostra que nodrir els populismes és molt perillós. És molt important no flirtejar mai amb l’extrema dreta, per això és tan greu que persones com [Miquel] Iceta o [Salvador] Illa estiguessin en la manifestació de fa tres anys amb Vox perquè això el que fa és normalitzar l’extrema dreta, donar-li cobertura, rebaixar el seu contingut criminal, els seus plantejaments antidemocràtics.