Quim Torra, processat «per contumaç rebel·lia» pels llaços grocs

Una jutge ha processat l’expresident de la Generalitat Quim Torra per desobediència per negar-se a acatar l’ordre judicial de retirar del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels presos del procés, a l’apreciar que va incórrer en una «contumaç rebel·lia» en la seva segona causa pels llaços grocs.

En una interlocutòria, la titular del Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona deixa Torra a un pas del judici en la seva segona causa pels llaços grocs, al donar 10 dies a la Fiscalia i a les acusacions perquè formulin el seu escrit d’acusació sol·licitant l’obertura de judici oral, el sobreseïment de la causa o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries que considerin imprescindibles.

En la seva interlocutòria, que es pot recórrer, la jutge conclou que Torra va incórrer presumptament en un delicte «menys greu» de desobediència per la seva «falta d’acatament» a l’ordre judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li va ser notificada personalment el 23 de setembre del 2019, perquè retirés del balcó del Palau de la Generalitat la pancarta que havia penjat el 27 de maig d’aquell any per demanar la llibertat dels «presos polítics i exiliats», amb un llaç groc.

«Sense que això impliqui fer valoracions anticipades, la conducta de l’investigat demostra indiciàriament una contumaç rebel·lia davant el que es va ordenar», adverteix la jutge, que remarca que l’Oficina del President va publicar un comunicat el 20 de setembre del 2019, quan ja havia sigut requerit personalment perquè acatés l’ordre judicial, manifestant expressament que no retirarien la pancarta de la façana del Palau de la Generalitat.

Denúncia d’Impulso Ciudadano

Aquesta segona causa per desobediència a Torra –després de la que li va costar la inhabilitació per desatendre la Junta Electoral al no retirar a temps els llaços grocs del Palau de la Generalitat en campanya electoral– es va obrir el febrer passat arran d’una denúncia de la plataforma Impulso Ciudadano, que exerceix l’acusació particular.

L’ordre dirigida a Torra la va dictar el setembre del 2019, com a mesura cautelar, la sala contenciosa del TSJC, arran d’una demanda d’Impulso Ciudadano que demanava que es despengessin la pancarta i el llaç del balcó del Palau per mantenir la neutralitat de l’edifici de forma permanent, no només en període electoral.

El llavors president de la Generalitat va desatendre l’ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal i va recórrer en paral·lel l’ordre, després de la qual cosa el TSJC va dictar un nou requeriment en el qual instava els Mossos d’Esquadra a retirar els símbols de recolzament als polítics presos del Palau «de forma immediata». Davant aquesta situació, van ser els Mossos d’Esquadra qui van acabar retirant la pancarta, amb el lema en català i anglès «Llibertat presos polítics i exiliats» i flanquejada amb un llaç groc.

Nova pancarta

Després de la retirada de la pancarta, quatre activistes independentistes, els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l’actriu Sílvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals, en van desplegar una altra amb el lema «Libertad d’opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Aquesta segona causa per desobediència pels llaços va recaure al principi en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si bé l’alt tribunal es va inhibir en favor d’un jutjat ordinari al perdre Torra la condició d’aforat al ser inhabilitat.

Torra va comparèixer com investigat per desobediència el 23 de setembre passat davant el jutge del TSJC Carlos Ramos, que el va citar per a aquesta segona causa dies abans que fos definitivament inhabilitat, tot i que es va negar a declarar al·legant que «la sentència ja està escrita» i que era una víctima més de la «repressió» a l’independentisme.