Els monclovites i la moguda catalana

Aquesta, la de posar condicions a l’organització morada si vol segons quin reconeixement és una de les poques coses, que no semblen haver canviat. Tampoc ara, en vigílies electorals i amb les enquestes donant poques alegries a En Comú Podem.

¿Els comuns, en un futur govern d’ERC a Catalunya...?, se li va preguntar aquest cap de setmana a Laura Vilagrà, número dos de la candidatura republicana. «Depèn d’ells, del seu paper i de com s’incorporin amb l’agenda política que tenim sobre la taula del dret a l’autodeterminació i l’amnistia», va respondre a Ep. Els morats catalans li donen voltes a l’assumpte. Els que ara tenen despatxos governamentals, també.

 Cal anar preparant-se. Després de l’estrany nadal, el focus informatiu continuarà posat en la pandèmia i derivades i en la vacunació, com no pot ser de cap altra manera. Però en paral·lel s’obrirà pas poc a poc l’ambient preelectoral català. I s’estendrà a Madrid i els seus centres de poder, sense que l’agitada coalició de la Moncloa resulti una excepció. Un altre motiu de tensió interna, apuntin.

Les càbales

Les càbalesDesprés de menjar el raïm i passat l’episodi dels reis (mags), es parlarà més oberta i més assíduament de potencials pactes a Catalunya, tant per l’ala independentista com per l’ala de l’esquerra si li surten els números a ERC, càbala on podrien entrar els comuns. ¿I el PSC?. A l’entorn de Pedro Sánchez es dona per descomptat que no, que no es repetirà un tripartit tot i que l’aritmètica ho permetés.

Diuen les fonts consultades que el president i líder socialista escolta en això, sobretot, l’opinió del seu ministre de sanitat i dirigent català, Salvador Illa, que prefereix arribat el cas que el seu partit a Catalunya repeteixi la mateixa fórmula que ERC adopta a Madrid, influint i recolzant des de fora del Govern. Afegeixen que Miquel Iceta, a qui els adversaris tracten de robar com sigui el vot que li auguren les sondejos, està en la mateixa línia.

   Tot això determinarà, sens dubte, els plans i discursos polítics de Sánchez a partir del gener (que participarà intensament en campanya, segons va explicar en la seva recent entrevista amb EL PERIÓDICO), que al seu torn haurà de mantenir equilibris amb el seu soci fonamental, Pablo Iglesias (en una altra ona pactista) i amb la mateixa ERC al Congrés dels Diputats. 

Sedició, indults i meses

Sedició, indults i meses«La moguda catalana», com es refereix un membre de l’Executiu central a l’agenda que està per venir, se sumarà doncs des del gener a les tasques monclovites. Actes polítics marcats per les mesures anticovid; discursos estudiats i gestos entre línies pensant en el 15-F. Del president i del seu vicepresident. Atents a les semblances i sobretot a les diferències.

I atents a les reformes pendents que de sobte poden prendre vida: segueix al calaix la reforma del delicte de sedició –està més que preparada, només esperant oportunitat política-, aquesta que a més de modernitzar el Codi Penal, permetria tornar amb menys pressió a l’esquena als líders de l’1-O que continuen fora d’Espanya.

Serà així mateix a principis del 2021 quan el Suprem es pronunciarà sobre els indults per a polítics independentistes (ningú espera un pronunciament oposat a l’esperit de la sentència), col·locant la patata calenta sobre la taula de l’Executiu de coalició.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Els ministres, morats i de puny i rosa, diuen desconèixer si el president voldrà mullar-se en una qüestió de tanta profunditat davant del 14 de febrer. La majoria ho dubta, però no volen donar res per fet. Pel que pot passar. El que sí que passarà –i en això sí que s’atreveixen-, és que a la taula de diàleg es faran passos proacostament si ERC guanya les eleccions, com continua assenyalant la demoscòpia.

És obvi que «la moguda catalana» busca un forat ja a les carpetes de Moncloa. Es colarà en les de prioritats del 2021. Segur. I pot ser que en la de «mogudes de la coalició», també. No serà difícil.