Espanya i Itàlia demanen a la UE «més solidaritat» per repartir els immigrants que arriben a les seves fronteres

La cimera bilateral entre Espanya i Itàlia celebrada aquest dimecres a Palma ha donat alguns fruits, el més important, una nova proposta de pacte migratori remesa a la UE en la qual es demana «més solidaritat» a la resta de països en el repartiment d’immigrants irregulars que arriben a les seves fronteres. 

El fruit, no obstant, encara està «verd», segons han admès en la delegació espanyola. Es tracta d’un document de treball sobre immigració i drets d’asil firmat per Espanya, Grècia, Itàlia i Malta en el qual rebutgen l’actual Pacte Migratori de la UE i reclamen «una distribució equitativa» de les persones que miren d’accedir a Europa a través de les seves fronteres.

«Els estats membres que estan en primera línia no poden afrontar la pressió migratòria sobre tota la Unió Europea. Hem de trobar solucions coordinades als nostres desafiaments comuns», han reclamat els quatre països, les principals portes d’entrada al continent de la immigració irregular procedent del nord de l’Àfrica. 

Els signants han fet un front comú en el qual demanen repartir entre la resta de països els immigrants que intenten arribar a les seves fronteres, quotes que els membres rebutgen. Les regles dels països receptors d’immigració irregular són «estrictes i detallades», indica l’escrit. En canvi, les que activen els mecanismes de solidaritat de la resta són «complexes i vagues», lamenta.

El document ha sigut remès a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el del Consell Europeu, Charles Michel, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, presidenta de torn de la UE. El desig dels quatre països més afectats pels fluxos migratoris és el d’acordar els canvis necessaris com més aviat millor, però en la delegació espanyola es respirava escepticisme davant la possibilitat d’aconseguir resultats a curt termini.

Precisament les Canàries va n llançar la setmana passada un SOS després de col·lapsar per l’arribada a les seves costes de milers d’immigrants. I el mateix president Pedro Sánchez ha recordat que tambéles Baleares «estan rebent en les últimes setmanes migració irregular procedent del nord de l’Àfrica, singularment des d’Algèria».

«La solidaritat ha d’estar més clara», ha dit Sánchez sobre l’actual pacte europeu. «Volem traslladar una visió compartida que tenim els dos països sobre un fenomen que té múltiples perspectives. La política de control de fronteres d’Espanya i Itàlia és eficient. El problema és què fer amb aquests éssers humans traficats per màfies que corren el risc de morir al mar», ha afegit el president del Govern. 

Sobre la taula també hi havia la posada de punts en comú per a una sortida a la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia. Sánchez ha defensat l’acord de repartició de fons al qual la UE va arribar al juliol i que ara està en risc pel bloqueig de Polònia i Hongria. «Les nostres societats estan molt cansades. S’ha de preservar aquest acord, que ens lliga els 27 estats membres. I espero que Hongria i Polònia siguin conscients del que representa en termes de reconstrucció econòmica i social», ha remarcat Sánchez.

Així mateix, el president ha aprofitat la seva presència a Palma per expressar el seu «compromís ferm, determinat i solidari» de recuperar el turisme a les Balears, un sector durament colpejat per la pandèmia.

Al migdia les delegacions participants en la cimera han interromput la seva activitat per celebrar un minut de silenci en memòria de les dones víctimes de violència masclista. Abans, Sánchez i Conte s’han afegit als actes del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència de Gènere firmant una declaració conjunta de condemna.  

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

El document fixa el «compromís» d’«erradicar la violència contra les dones al cor de l’acció de la Unió Europea, com a part inseparable del nostre marc democràtic i igualitari».

Espanya i Itàlia han demanat, a més, avançar en qüestions com «la recopilació de dades, sistemes i investigació a nivell europeu sobre la incidència de totes les formes de violència sobre les dones». I han reclamat la implementació de campanyes europees «amb especial èmfasi en la joventut i les tecnologies del coneixement i la informació» per erradicar aquesta xacra.