Antoni Batista: «S'agita el fantasma d'ETA per criminalitzar la dissidència»

El nou llibre incideix en la seva manera habitual de procedir: la de conèixer tots els detalls per fer periodisme no contra ETA o a favor d’ETA, sinó sobre ETA.

Com que soc músic li he posat nom al mètode: polifonia de fonts. Com més complexa és la realitat, millor com més fonts hi hagi.

¿Per què diu que no explica ETA ni com un basc ni com un espanyol, sinó com un català?

És una percepció de punt de vista. No identitària, sinó de distància física. Podria dir el mateix sent francès o sent anglès. Hi ha hagut premses molt parcials, fins i tot gairebé de partit, des dels dos punts de vista. L’‘ABC’ es defineix monàrquic i el ‘Gara’ és el portaveu de l’esquerra ‘abertzale’. El meu periodisme ha intentat sempre no ser de part, donar el màxim angle possible perquè el lector es fes la percepció que volgués. Com més informat està un lector, millor ciutadà és.

¿Quines diferències hi va haver entre els governs del PSOE i del PP respecte a la relació amb ETA?

Com deixo clar en el llibre, el PSOE va fer un gran paper en la resolució del conflicte. Ho han explicat poc perquè es disputen una franja de vot amb el PP, la del centre, que pot decantar unes eleccions, i això els podia restar uns vots. La gran diferència entre el PP i el PSOE és que el PSOE ha fet molt per la pau. El PSOE té l’avantatge i l’inconvenient de ser un gran partit: hi ha un centre líquid que pot sintonitzar més amb el PP o el PSOE per la franja centrista.

L’atemptat d’Hipercor i l’assassinat d’Ernest Lluch van suposar el final de la fascinació d’una part de l’independentisme català pel basc. ¿El final d’ETA suposa una catalanització de l’independentisme basc? ¿L’enlluernament ha canviat de bàndol?

No compararia el cas basc i el cas català ni com un assaig. L’independentisme català és essencialment pacífic i una part del basc ha provocat més de 800 morts. Catalunya es va adonar molts anys abans que aquesta no era la via i els bascos se n’han adonat molt més tard. I en aquest moment la posició de l’esquerra ‘abertzale’ és políticament més moderada que la d’una part de l’independentisme català. Fa dos dies Arnaldo Otegi va dir que Bildu votarà els Pressupostos de l’Estat.

¿A què atribueix que més de la meitat dels espanyols creguin que ETA continua activa, segons un informe recent?

Ahir vaig veure unes declaracions de Jordi Cañas [eurodiputat de Ciutadans] que deia que hi havia comandos d’ETA actius. Hi ha una maniobra d’agitar el fantasma d’ETA, de la violència, per criminalitzar qualsevol tipus de dissidència. Les dissidències pacífiques són legítimes, com la que pugui tenir Podem, i se la criminalitza per chavista. Hi ha un intent de criminalització de l’independentisme català també, que és pacífic.

¿Quina autocrítica li falta per fer a l’esquerra ‘abertzale’? ¿I a l’Estat?

ETA ha fet molt mal. Qualsevol manifestació que facin per demanar disculpes o reparacions serà sempre benvinguda. L’Estat pot fer el que fa: acostar els presos perquè almenys les seves famílies no pateixin. L’esquerra ‘abertzale’ podria suspendre els ‘ongi etorri’ [els actes de benvinguda als presos que surten de la presó]. Que els donin la benvinguda familiarment i en privat, això seria un gest important.

¿Què li va semblar que Abascal cités totes les víctimes d’ETA en el debat de la moció de censura al Congrés?

No sé si és una idea original seva: hi ha una cosa igual en una pel·lícula recent, ‘El juicio de los siete de Chicago’. Hi ha una fórmula per anomenar-ho: la comercialització del maleïdisme. No soc partidari de fer demagògia amb temes tan sensibles, que impliquen tanta pena i dolor. Ho veig reprovable. No es pot fer una apropiació indeguda de les víctimes; hi ha víctimes molt diferents. A Barcelona, per exemple, es va demanar diàleg just després que ETA matés Lluch.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

‘Patria’, ‘El desafío’... ¿Què opina del boom de sèries sobre ETA?

Aquestes sèries donen una visió molt legítima, però de part. ‘Patria’ és una novel·la, és una ficció, i per això és encara més legítima. De ‘Patria’ el que ressaltaria com a molt positiu és que fa un retrat del dolor molt punxant, que el reflecteix molt bé, encara més la sèrie que la novel·la. La principal carència és que quan parlen d’ETA i de l’esquerra ‘abertzale’ ho fan des d’una part.