El Suprem rebutja investigar Puigdemont per la gestió d'Aigües de Girona

El Tribunal Suprem ha fet seu el criteri fiscal i rebutja investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per la seva gestió al capdavant d’Aigües de Girona com a alcalde d’aquesta localitat. La causa indagava si va transferir fons del cànon municipal de l’aigua per pagar una col·lecció d’art per a l’ajuntament. Els magistrats conclouen que l’operació va ser una infracció administrativa, però no un delicte.

El Suprem va rebre al març l’exposició raonada del Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona que considerava que aquesta operació municipal era constitutiva dels delictes de prevaricació, frau a l’Administració i falsedat documental.

S’atribuïa a Puigdemont haver subscrit els acords de compravenda de la col·lecció d’art del ‘Fons Santos Torroella’ i utilitzar el seu vot de qualitat perquè el ple municipal recolzés al pagament de la primera part del preu (un milió d’euros) mitjançant fons procedents del cànon de l’aigua que s’havien de reinvertir en el servei.

El Suprem no aprecia delicte de prevaricació, tot i que es realitzés una transferència de fons no permesa per la llei, a l’entendre que l’ocorregut no va ser més que un il·lícit administratiu, la investigació del qual no correspon a la Sala Segona, sinó a la jurisdicció contenciosa administrativa.

«Estirar l’autonomia local»

L’alt tribunal veu la la il·legalitat administrativa, «per haver-se utilitzat el cànon de l’aigua sense respectar els seus límits finalístics i pressupostaris», però no delicte, perquè la resolució qüestionada no va ser dictada per òrgan incompetent, ni es va prescindir de les normes essencials del procediment.

El Suprem recorda que «la desviació de finalitat pública constitueix sense més ni més un il·lícit administratiu». A Aigües de Girona, explica la interlocutòria, no hi va haver una intenció «de voler substituir la legalitat pel caprici, sinó més aviat el propòsit d’estirar il·lícitament l’autonomia local superant les estretors de les limitacions que el cànon ecològic i la seva condició d’ingrés de dret públic imposava des de les directives europees i la legislació nacional i autonòmica a les perspectives de gestió del municipi».

Per això, malgrat considerar-se l’il·lícit administratiu «inqüestionable i nítid», no aprecien prevaricació, que necessita que aquesta actuació a més d’il·legal sigui injusta i arbitrària.

Tampoc frau ni falsedat

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

La interlocutòria també descarta frau a l’Administració, a l’entendre que «sense perjudici de la il·legalitat de l’operació executada per Puigdemont, no resulta apreciable l’existència d’un artifici per defraudar l’Ajuntament de Girona». Recorda que no s’ha qüestionat que el valor de la col·lecció ‘Santos Torroella’ fos superior al preu abonat, ni que es tractés d’un conjunt d’obres sense interès per al municipi. A més, el canvi de les partides pressupostàries va ser aprovat pel ple amb coneixement del seu origen i del seu destí.

Tampoc veu falsedat la Sala perquè Puigdemont firmés un decret de l’alcaldia el 22 de maig de 2013 que aprovava contractar l’estudi valoratiu de la col·lecció ‘Santos Torroella’, quan l’informe de taxació havia sigut firmat el 17 d’abril. El Suprem explica que aquest delicte requereix que una autoritat o funcionari falti a la veritat en la narració dels fets en un document. I, pels jutges, que el decret «pogués haver-se dictat quan l’informe ja ho estava no té transcendència als efectes de considerar fals el seu contingut. No es tractava d’un document simulat ni fals en la seva integritat, sinó que responia a una operació real», conclou la interlocutòria.