Tempesta política pel pla del Govern contra les 'fake news'

El Govern central ha tornat a ensopegar amb l’espinós debat sobre la regulació de les notícies falses. La fina línia que separa aquest objectiu del que podria considerar-se control de la informació que publiquen els mitjans de comunicació ha desencadenat la tempesta després de conèixer-se el pla de l’Executiu per combatre la desinformació. La Comissió Europea ha anunciat que ho està estudiant davant els atacs de l’oposició, que ha sortit a totes contra una iniciativa de la qual també desconfien les associacions de periodistes i mitjans, que la veuen com un torpede a la llibertat d’expressió. El PP amenaça de portar l’assumpte davant la UE malgrat que el Govern de Mariano Rajoy va plantejar una cosa similar el 2017, arran del referèndum unilateral de l’1-O.

El pla del Gabinet de Pedro Sánchez preveu monitoritzar la informació que es publica pels diferents canals de comunicació i sol·licitar, si és necessari, la col·laboració als mitjans per perseguir la «difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica de desinformació, que persegueixen influir en la societat amb finalitats interessades i espúries». Aquest divendres la Secretaria d’Estat de Comunicació ha aclarit que la finalitat és «evitar la ingerència estrangera en processos electorals i detectar campanyes promogudes des de l’exterior que puguin perjudicar els interessos nacionals del nostre país».

Quatre nivells de control

En cap cas, s’ha compromès la Moncloa, vigilarà, censurarà o limitarà el lliure i legítim dret dels mitjans a oferir les seves informacions. Perquè, segons ha matisat el Departament de Seguretat Nacional, l’ordre publicada en el BOE no utilitza en cap moment l’expressió ‘fake news’, sinó que es fixa com a objectiu el combat de les campanyes de «desinformació». I afirmen que aquest procediment és el desenvolupament d’un pla especial de ciberseguretat que el Ministeri de l’Interior va posar en marxa per garantir que les infraestructures que afectaven les eleccions generals d’abril del 2019 no patissin cap atac ni que es produïssin campanyes de desinformació que poguessin alterar els comicis.

La iniciativa estableix quatre nivells d’activació, «que serveixen tant per a la detecció de campanyes de desinformació i la seva anàlisi de cara a uns possibles impactes en la seguretat nacional, com per al recolzament en la gestió de situacions de crisi en què pogués haver una afectació derivada d’aquestes campanyes». Amb això, segons el Govern, compleixen la petició de la UE de desenvolupar plans nacionals coordinats contra la desinformació, que en el cas d’Espanya data del 2018, amb l’objectiu d’una actuació més coordinada comunitariàment i d’acord amb els valors democràtics.

Precisament des de Brussel·les, un portaveu de la Comissió Europea ha assenyalat que està «al corrent» de la mesura i l’està «estudiant», ja que s’ha aprovat en el marge de l’estat d’alarma. «La Comissió està vigilant l’aplicació de les mesures d’emergència durant la pandèmia», ha indicat.

El PP ha qualificat de «mentida» que el pla respongui a les peticions de la UE per combatre desinformació. «La norma europea (que és contra el terrorisme) està bloquejada precisament per l’oposició del grup socialista», ha afirmat l’eurodiputat popular Esteban González Pons. El líder del PP, Pablo Casado, va acusar dijous l’Executiu de crear un «orwel·lià Ministeri de la Veritat» [metàfora que també va fer servir Vox] per «vigilar» els mitjans, en el que considera un «atac intolerable» a la democràcia. La vicealcaldessa de Madrid i dirigent de Cs, Begoña Villacís, ha definit el pla com «un atropellament més» del Govern a la llibertat d’informació.

No obstant, el desembre del 2017 el Govern de Rajoy va posar en marxa una campanya per neutralitzar les notícies falses a les xarxes socials que havia detectat durant els mesos previs i posteriors a l’1-O, i l’objectiu de les quals era «difamar la democràcia espanyola» i mirar de desestabilitzar Espanya i, per tant, Europa. La iniciativa va consistir en «desmentiments ràpids per evitar que es generalitzin notícies falses» i una bateria de propostes en el Congrés que incloïen sistemes de «vigilància, monitoratge, mitigació i resposta en vista d’accions estrangeres destinades a qüestionar i debilitar la confiança en les institucions».

Malestar del gremi

Notícies relacionades

'Fact-check' a la intervenció de Donald Trump en ple recompte de vots als EUA

'Fact-check' al discurs de Donald Trump en les eleccions als EUA 2020

El malestar també ha arribat als professionals del periodisme. L’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) ha expressat la seva «profunda preocupació» pel procediment contra la desinformació aprovat pel Govern i ha denunciat que va contra la llibertat d’expressió i informació emparada per l’article 20 de la Constitució. La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) ha instat l’Executiu que «aclareixi al més aviat possible» les funcions i comeses «que tindrà l’acabat de crear Comitè per a la Lluita contra la Desinformació».

Segons la disposició publicada en el BOE, en aquest grup de treball hi estan implicats el Consell de Seguretat Nacional, el Comitè de Situació, la Secretaria d’Estat de Comunicació, la Comissió Permanent contra la Desinformació i les autoritats públiques competents, així com els mitjans de comunicació, el sector privat i la societat civil.