Moncloa defensa el seu pla anti 'fake news' davant acusacions de censura

El Govern ha posat en marxa un mecanisme contra la desinformació, aprovat pel Consell de Seguretat Nacional i publicat aquest dijous al BOE, que ha provocat dures crítiques per part del PP i Vox per entendre que la Moncloa busca, amb aquest procediment, el control dels mitjans o la censura.

Una acusació que el Govern ha negat taxativament i ha remarcat que l’objectiu no passa «en cap cas» ni per limitar «el lliure i legítim dret dels mitjans a oferir les seves informacions» ni per vigilar-les o censurar-les.

#NotaDSN -Procedimiento de Actuación contra la Desinformación- Publicado BOE 05nov2020 @desdelamoncloa https://t.co/K1QuBLZOUC pic.twitter.com/2utiX2WmG2

— DSN (@dsn) 5 de noviembre de 2020

Actuar contra la desinformació i «la difusió deliberada a gran escala i sistemàtica de missatges falsos» que «persegueixen influir en la societat amb finalitats interessades i espúries» és l’objectiu d’aquesta disposició, segons deia el text publicat aquest dijous al BOE.

La disposició es fonamenta en què l’accés a la informació veraç és un dels pilars que sustenta les societats democràtiques i que «la llibertat d’expressió i el dret a la informació es consagren com a drets fonamentals», i per vetllar per això crea un mecanisme de vigilància compost essencialment per departaments del Govern.

El pla permetria, en cas que es consideri necessari, fer campanyes de comunicació pública dirigides per la Secretaria d’Estat de Comunicació, que lidera el periodista Miguel Ángel Oliver, per frenar la desinformació detectada. Això no és una idea nova: ja el 2017, l’Executiu de Rajoy va intentar posar en pràctica una mena de desmentiments ràpids.

Per elaborar el projecte, es pren com a punt de partida el Pla d’Acció contra la Desinformació del Consell Europeu del 2018, que reclama una acció coordinada dels Estats membres per aturar la desinformació. Així, l’Executiu crea un sistema nacional per a la prevenció, la detecció, l’alerta, el seguiment i la resposta a aquest fenòmen.

L’estructura per a la lluita contra la desinformació està formada pel Consell de Seguretat Nacional, el Comitè de Situació, la Secretaria d’Estat de Comunicació, la Comissió Permanent contra la desinformació, les autoritats públiques competents i el sector privat i la societat civil.

Per part del Consell de Seguretat Nacional, segons consta al BOE, li correspon assistir al president del Govern, Pedro Sánchez. A més, l’esmentada Comissió Permanent contra la desinformació estarà coordinada per la Secretaria d’Estat de Comunicació, que és la responsable de la coordinació de la política informativa del Govern.

Les reaccions negatives contra aquesta disposició no s’han fet esperar, i el líder del PP, Pablo Casado, ha denunciat que el Govern ha aprovat una ordre per «vigilar» els mitjans i «perseguir» el que el gabinet de Sánchez consideri «desinformació».

Sánchez saca una orden para vigilar medios y perseguir lo que su gabinete considere desinformación.
Atacaban a la prensa crítica, señalaban periodistas y ahora crean un orwelliano Ministerio de la Verdad
Pedimos explicaciones en las Cortes y si no rectifican recurriremos a Europa pic.twitter.com/9S2tPPXjmx

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 5 de noviembre de 2020

Els populars han exigit la retirada «immediata» de l’ordre ministerial que regula la posada en marxa d’aquest pla i han demanat al Congrés dues compareixences de l’Executiu perquè expliquin les raons d’aquesta disposició. Així, reclamen que la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, vagi a la Comissió Constitucional del Congrés i que el director de Gabinet de Presidència, Iván Redondo, ho faci davant la Comissió per a l’Auditoria de la Qualitat Democràtica, la Lluita contra la Corrupció i les Reformes Institucionals i Legals.

Concretament, l’eurodiputat del PP Esteban González Pons ha negat que «el control dels mitjans de comunicació que imposa el Govern» provingui de Brussel·les i ha assegurat que la norma europea, «que és contra el terrorisme, està bloquejada precisament per l’oposició del grup socialista» a l’Eurocambra. «Mentir per perseguir mentides, un mal començament. La UE reaccionarà», ha expressat l’eurodiputat popular.

Es MENTIRA que el control de medios de comunicación que impone el Gobierno español venga de Bruselas. La norma europea (que es contra el TERRORISMO) está bloqueada precisamente por la oposición del grupo socialista. Mentir para perseguir mentiras, mal comienzo. La UE reaccionará.

— González Pons (@gonzalezpons) 5 de noviembre de 2020

Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha denunciat a les xarxes socials que amb aquesta disposició «el tirà Sánchez instaura la censura». «El mentider compulsiu pretén erigir-se en jutge del que és veritat i mentida. No podran treure’ns la llibertat per assenyalar-los amb el dit per les seves mentides i responsabilitats criminals en les eleccions, l’epidèmia i la ruïna», ha denunciat Abascal.

Després d’aquestes crítiques, la Moncloa ha remarcat en un comunicat que el seu pla contra la desinformació «en cap cas vigilarà, censurarà o limitarà el lliure i legítim dret dels mitjans a oferir les seves informacions». El Govern ha insistit que aquest procediment és una resposta directa a la petició de la Unió Europea de desenvolupar plans nacionals coordinats contra la desinformació, i Espanya va crear el seu el 2018.

L’objectiu del pla nacional era i continua sent afrontar la desinformació i les campanyes que puguin afectar a la seguretat ciutadana o l’estabilitat de les institucions, en especial durant els processos electorals.

Afegeix que el procediment publicat avui busca «evitar la ingerència estrangera en processos electorals, així com detectar campanyes promogudes des de l’exterior que puguin fer malbé els interessos nacionals del nostre país».

Després d’insistir que el pla està en consonància amb l’article 20 de la Constitució, que defensa l’accés dels ciutadans a la informació veraç i plural «com un dels pilars essencials de les nostres democràcies, el Govern insisteix que aquest pla persegueix precisament «lluitar contra les campanyes de desinformació que atemptin contra aquest principi».

La @aprensamadrid alerta de que el plan del Gobierno contra la desinformación puede convertirse en censura https://t.co/TEDGuFMbNz pic.twitter.com/PR2JQn74wY

— FAPE (@fape_fape) 5 de noviembre de 2020

A més, recorda que s’enquadra dins l’Estratègia Nacional de Seguretat, i, juntament amb els organismes que el desenvolupen, «els mitjans de comunicació i la societat civil estan convidats a participar en la lluita contra els processos de desinformació».

Les associacions que representen els mitjans i empreses informatives han criticat, en sengles comunicats, la mesura ja que creuen que podria afectar el lliure exercici del periodisme i la llibertat d’expressió. L’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) ha advertit que aquesta mesura podria vulnerar l’article 20 de la Constitució, de manera que «establir nivells d’activació a nivell polític en el marc del sistema de seguretat nacional» podria comportar l’assumpció de facultats que només corresponen al poder judicial».

Mentrestant, la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) opina que la disposició del BOE «deixa en l’aire diversos aspectes importants» que susciten «una profunda preocupació per les eventuals conseqüències que pugui portar al lliure exercici del periodisme», recorda al Govern que són els periodistes i els mitjans «els que decideixen què és notícia i què no i què és el que es publica o no» i denuncia que «mai podrà decidir sobre la llibertat editorial d’un mitjà» un comitè governamental. 

Els quatre nivells

Per portar a terme tot el procediment, el Govern ha establert quatre nivells d’activació que serveixen tant per a la detecció de campanyes de desinformació i la seva anàlisi davant uns possibles impactes en la Seguretat Nacional, com per al recolzament en la gestió de situacions de crisi en què hi pogués haver una afectació derivada de les esmentades campanyes.

El primer nivell permet actuar tècnicament per detectar, realitzar l’alerta primerenca i notificar segons la seva comunitat de referència. El monitoratge de la informació està contemplat en aquesta part, així com la investigació del seu possible origen i propòsit.

El segon nivell comença amb la convocatòria i l’avaluació de l’alerta per la comissió. En aquest estadi, s’activarà una cèl·lula de Coordinació contra la desinformació per part del director del Departament de Seguretat Nacional. Serà allà quan es decideixi si es realitza una campanya de comunicació pública dirigida per la Secretaria d’Estat de Comunicació en funció de la naturalesa de la campanya de desinformació.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El tercer nivell estarà centrat en la gestió estratègica i política dels aspectes de la crisi, i l’adopció de mesures d’acord amb el marc per a una resposta conjunta, que vindrà determinada pel Comitè de Situació.

L’últim nivell contempla la gestió política de la resposta a una crisi i l’adopció de mesures en el cas de l’atribució pública a un tercer Estat d’una campanya de desinformació.