L'Eurocambra fa el primer pas per reactivar a distància el suplicatori de Puigdemont

El Parlament Europeu ha fet aquest dimarts el primer pas per reactivar el suplicatori de l’eurodiputat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, obrint-se al fet que es pugui tramitar per via telemàtica.

Així ho han confirmat fonts parlamentàries que expliquen que la proposta del president de la Comissió d’Assumptes Jurídics de l’Eurocambra, Adrián Vázquez, per procedir per videoconferència ha rebut l’opinió favorable dels serveis jurídics, cosa que acosta la represa del procés.

El tràmit del suplicatori dels polítics independentistes es troba encallat per les mesures especials del coronavirus a l’espera que l’Eurocambra trobi una alternativa per facilitar les compareixences dels implicats, com preveu el procés.

Ara, aquest informe dels serveis jurídics del Parlament sobre la possibilitat de reprendre la tramitació, via telemàtica, i les condicions necessàries perquè l’esmentada tramitació ‘online’ compleixi el requisit de confidencialitat ha assenyalat que «no hi ha obstacle legal» per procedir a distància, si es constata la impossibilitat de celebrar les sessions en persona.

D’aquesta manera, l’Eurocambra posa de manifest la voluntat d’avançar i de reactivar el tràmit, tot i que les fonts consultades indiquen que encara no hi ha un format definit per realitzar les sessions en remot i la falta d’un calendari deixa molt obert el procés parlamentari relatiu a Puigdemont i els exconsellers.

A porta tancada

Notícies relacionades

El PP lamenta que Sánchez opti per una "agonia lenta" i rebutja la censura: "Arribarem a la Moncloa d'una manera molt més neta"

Sánchez admet que ha perdut la majoria social i resistirà fins al 2027: "Lliurar el país al PP i Vox seria una irresponsabilitat"

La petició del suplicatori es tracta a porta tancada i inclou la possibilitat que l’afectat comparegui entre cinc i deu minuts en una audiència a la qual pot acudir acompanyat per un advocat que l’assessori o pot designar un altre eurodiputat per representar-lo. Una vegada el ponent ha redactat la seva recomanació, aquesta es discuteix també a porta tancada i se sotmet a votació. L’informe finalment s’eleva al ple per decidir si s’aprova o no el suplicatori, en un vot a mà alçada que es decideix per majoria simple.

Les regles de l’Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori si està motivat per opinions o vots de l’eurodiputat a l’exercici de les seves funcions i també si es dona un cas de ‘fumus persecutionis’, és a dir, quan es conclou que la intenció de la petició és «perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució».