INVESTIGACIÓ JUDICIAL

Moscou afirma que les acusacions del jutge Aguirre «superen l'absurd»

El magistrat investiga si una trama russa va ajudar Puigdemont

La portaveu d'Exteriors diu que les informacions es basen «només» en declaracions de «separatistes processats» disposats «a tot» per internacionalitzar la seva causa

zentauroepp55616702 russian president vladimir putin attends a meeting via video201028221909

zentauroepp55616702 russian president vladimir putin attends a meeting via video201028221909 / Alexei Nikolsky

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas

El Govern de Rússia rebutja categòricament les acusacions d’ingerència en el procés català formulades pel jutge Aguirre dimecres passat durant la denominada operació Volhov de la Guàrdia Civil, que va concloure amb la detenció de polítics i empresaris de l’entorn de l’expresident català Carles Puigdemont. En una trobada amb la premsa per via telemàtica celebrat aquest dijous, la portaveu del Ministeri d’Exteriors russa, Maria Zajarova, ha qualificat les asseveracions de «propaganda antirussa» que «no està basada en fets objectius», i ha recordat la posició oficial del Govern de Moscou des del 2017, durant el moment àlgid de la crisi catalana, que es va negar a reconèixer la declaració unilateral d’independència.   

Aquestes informacions «excedeixen l’absurd», ha emfatitzat l’alta funcionària.  «Es basen exclusivament en declaracions de representants de forces separatistes que es troben processats judicialment», ha continuat. «Aquestes persones estan disposades a fer tota mena de declaracions, fins i tot les més increïbles i desenraonades, amb l’objectiu d’internacionalitzar per qualsevol mitjà el procés», ha conclòs.   

A diferència d’altres ocasions en què Rússia ha sigut vinculada amb operacions d’ingerència i desinformació, Zajarova s’ha mostrat cauta i fins i tot comprensiva amb Espanya, carregant les tintes del que ha passat sobre els independentistes, que ha definit com a «separatistes». Ha evitat el to mordaç amb què ella mateixa o altres representants acostumen a respondre a aquest tipus d’acusacions, posant l’èmfasi en la posició oficial del Kremlin contrària a la independència catalana.  Segons els analistes, Moscou està molt pendent del resultat de les eleccions als EUA i tem que una eventual victòria de Joe Biden –membre d’un partit, el demòcrata que acusa Rússia de propiciar la victòria de Trump el 2016– susciti la formació d’un front de països que han patit operacions de desestabilització auspiciades des de Rússia.       

L’ambaixada i la premsa 

Fins a aquell moment, l’única reacció oficial de Moscou ha sigut la burla de l’ambaixada russa a Espanya difosa a través d’un tuit en to irònic, en el qual fins i tot jugaven amb la idea de la intervenció soviètica durant la guerra civil espanyola. «Compte, la informació apareguda en els mitjans espanyols sobre l’arribada de 10.000 soldats russos és incompleta; fa falta afegir dos zeros al nombre de soldats», un contingent que seria enviat en avions «acoblats a Catalunya durant la guerra civil». 

El tema ha tingut escassa repercussió entre la premsa russa, tant l’oficial com la independent, concentrada en les eleccions nord-americanes pel que fa a temes de política internacional. L’agència governamental Ria Nóvosti ha recollit la informació en un asèptic despatx datat a Madrid en el qual dona compte del contingut de la interlocutòria del jutge Aguirre. «Un jutge espanyol, que va ordenar registres a Catalunya com a part de la investigació del referèndum il·legal sobre la independència el 2017, va trobar una ‘trama russa’, segons es desprèn de l’ordre de registre», diu el text. 

Notícies relacionades

En canvi, la cadena RT, finançada pel Govern rus, ha fet facècia amb les acusacions i ha difós en la seva pàgina web la notícia, qualificant l’informe de la Guàrdia Civil de «delirant» i assegurant alhora que el seu contingut ha fet «esclatar de riure Twitter». En l’interior de la informació, la cadena es burla que RT sigui esmentada en l’escrit com un dels «artífexs d’una estratègia geopolítica de desestabilització basada en la difusió de notícies falses en què van participar mitjans de comunicació catalans tant públics com privats».