La periodista Núria Casas denuncia que va ser assetjada per Eduard Pujol

La periodista Núria Casas ha denunciat que fa més de vuit anys va ser assetjada sexualment fins en una desena d’ocasions pel ja exportaveu de JxCat Eduard Pujol, que ha sigut suspès de militància i forçat a renunciar al seu escó després de rebre denúncies que apunten a un presumpte cas d’assetjament sexual. 

Pujol, periodista de professió, va ser un dels fitxatges que l’expresident Carles Puigdemont va incorporar com a independent a la seva candidatura per a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017 després d’haver sigut director de RAC-1 entre el 2012 i aquell any. 

En una carta publicada en el digital Elnacional.cat amb el títol ‘Carta a un assetjador’, Casas denuncia que va ser assetjada sexualment per «dos homes, en moments diferents, en una ràdio privada i una televisió pública», situacions que llavors va posar en coneixement de les direccions i els comitès professionals. 

«En el seu dia jo no vaig callar»

De fet, després de transcendir el recent cas de Pujol –aliè al que ella va patir en el seu moment–, Casas va publicar un tuit en el qual va afirmar que «els assetjadors no tenen cabuda enlloc. Per això, en el seu dia jo no vaig callar. Celebro la decisió de Junts», tot i que sense apuntar directament al dirigent, cosa que sí que ha fet avui en una entrevista a la cadena SER, després de publicar la seva carta. 

En aquesta entrevista ha explicat que, com que el cas de Pujol «ja ha sortit a la llum pública i la pena del telenotícies ja l’havia pagat», ha considerat important explicar el que a ella li va passar i, de fet, arran de la seva denúncia ha rebut «missatges d’altres companyes que també ho han passat malament amb aquesta persona». 

Ho va explicar i es va relativitzar

Segons Casas, l’assetjament sexual que va patir per part de Pujol va ser fa «més de vuit anys» i, en aquell moment, va recórrer a la direcció i al comitè professional de l’emissora de ràdio en la qual tots dos treballaven. 

«Aquests podrien haver fet molt més», ha assegurat, explicant que al denunciar internament aquestes situacions va topar amb respostes que «relativitzaven» l’ocorregut o «fins i tot com si aquest home fos un entremaliat», amb «aquest punt de gràcia o somriure quan ho denunciava» en el seu propi entorn. 

Notícies relacionades

Fi de l’era Mazón: Pérez Llorca, nou president gràcies al suport de Vox

Els Comuns reclamen a la Síndica de Greuges que actuï davant el veto de Martorell a omplir garrafes a les fonts

En la seva carta, Casas afegeix que va intentar resoldre el seu cas de la millor manera que va poder llavors: «¿Com es pot demostrar quan t’han intentat tocar un pit al mig d’una redacció completament a soles? ¿O t’esperen ajupits a l’entrada i et diuen que és per mirar-te les calces que portes? ¿O et coaccionen dins del seu despatx sota l’excusa prèvia de què volen parlar amb tu? El més trist de tota aquesta història: quan una s’hi enfronta, encara els agrada més». 

La periodista apunta en el seu article que no pretén «ser la protagonista d’uns assetjaments que han tingut lloc dins d’una formació política –en aquest cas Junts–» de qui celebra que «hagin actuat de forma meridiana, sense entrar en auditories internes que poden manipular els fets, i hagin derivat el cas a la justícia».