DEBAT AL CONGRÉS

El 'ring' de les mocions de censura

Aquest instrument excepcional ha servit per impulsar o neutralitzar lideratges polítics en els últims 40 anys

grafico portadas censura

grafico portadas censura

4
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

La moció de censura presentada per Vox contra el Govern de Pedro Sánchez, que es debatrà aquesta setmana al Congrés dels Diputats, és la cinquena de la democràcia espanyola. Només una ha prosperat: la que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa el 2018.

Suárez es queda, però molt sol

La primera moció de censura de la democràcia va ser la que va presentar el maig del 1980 el socialista Felipe González contra el Govern d’UCD, que la va justificar per la crisi econòmica, la falta d’avenços en l’Estat autonòmic i l’absència d’una política per aturar el terrorisme al País Basc.

No va prosperar, però per un marge tan estret –14 vots–  que Adolfo Suárez va sortir de la situació molt debilitat i el líder socialista va aconseguir una victòria política al desgranar a la tribuna un programa socialdemòcrata que dos anys més tard li donaria a les urnes la seva primera majoria absoluta. ‘Suárez es queda, però molt sol’, va titular llavors EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

El debat –el primer televisat íntegrament, tot i que retransmès en diferit– va ser d’una exquisitat parlamentària envejable i es va celebrar en un hemicicle gairebé exclusivament masculí on ses senyories fumaven puros plàcidament.

Més cadàver que alternativa: l’aposta fallida d’Hernández Mancha

Qui va apostar sense èxit per desbancar Felipe González del poder el març del 1987 va ser un senador que va intentar, també sense èxit, revitalitzar la imatge d’Aliança Popular (AP) en vigílies d’unes municipals que no pintaven bé. Antonio Hernández Mancha va presentar una moció recolzant-se en el «deficient» funcionament dels serveis de l’Estat i una gestió econòmica «ineficaç» que incrementava la despesa pública i la pressió fiscal.

Per a l’oposició, era una maniobra electoralista. El Partit Comunista ho va veure fins i tot com «un muntatge» que beneficiava els dos contrincants en lliça. «González vol revifar el fantasma de la dreta i AP dir que és l’única alternativa, quan és ja més cadàver que alternativa», va arribar a dir el seu secretari general, Gerardo Iglesias. Després d’un debat llarg, tecnocràtic i tediós que va deixar la imatge del socialista Nicolás Redondo badallant en el seu escó, el successor de Manuel Fraga va aconseguir només 67 dels 332 vots emesos.

Estil descordat, amics a la presó i gent que no és de confiança

Van haver de passar 30 anys, molts casos de corrupció i un conflicte a Catalunya perquè l’edifici de la Carrera de San Jerónimo visqués una nova moció de censura de la mà de Podem. Pablo Iglesias es va enfrontar amb Mariano Rajoy el juny del 2017 en un hemicicle apàtic, on el president va aguantar vuit hores en el seu escó gràcies a una bosseta de fruita seca.

Rajoy va parlar de l’«estil descordat» del líder morat per concloure que no era «de confiança», tot i que Iglesias li va recordar que tampoc era gaire fiable tenir «uns quants amics a la presó». La picabaralla es va saldar amb 170 vots en contra, 82 a favor i l’abstenció socialista. Abocada des del principi al fracàs, la moció de Podem va obrir, en canvi, l’escletxa d’un acostament al PSOE.

Quan Sánchez va tombar Rajoy

Cinc diputats del PNB decantaven la balança quan el líder del PP passava les seves últimes hores com a president del Govern en un restaurant del carrer d’Alcalá, mentre en el seu escó del Congrés reposava la bossa de Soraya Sáenz de Santamaría que tant va indignar Pablo Iglesias.

«És inacceptable que l’escó del president del Govern estigui ocupat per una bossa», va dir el líder de Podem en un hemicicle que el 31 de maig del 2018 debatia la quarta moció de censura de la democràcia, la primera que triomfaria i portaria Pedro Sánchez a la Moncloa.

Només una setmana després d’haver aprovat els Pressupostos, Rajoy queia fulminat per la «corrupció sistèmica» del seu partit que va deixar meridianament clara la sentència del ‘cas Gürtel’. Impulsada pel PSOE de Sánchez, la iniciativa va tenir més dels 176 vots necessaris per ser aprovada. Sánchez va aconseguir el recolzament de Podem, ERC, PDECat, Compromís, PNB, Bildu i Nova Canàries per ser «investit de la confiança de la Cambra», segons el previst en l’article 99 de la Constitució.

La funció de Vox

La gestió de la pandèmia de coronavirus és el pretext que ha fet que Vox presenti la moció de censura amb menys recolzaments de la democràcia (52 firmes, és a dir, només les del seu grup parlamentari) contra el president Sánchez i el seu Govern «socialcomunista».

Notícies relacionades

Si en el PSOE creuen que el debat pot beneficiar-los perquè servirà per estrènyer les files de la coalició governamental, el PP de Pablo Casado se les haurà d’arreglar per no veure’s acorralat entre Santiago Abascal i Sánchez. Ciutadans veu la iniciativa de Vox com una campanya de màrqueting per pujar a les enquestes i catapultar el seu candidat a les eleccions catalanes, Ignacio Garriga.

Tot i que l’objectiu declarat és demanar «responsabilitats polítiques» per la situació sanitària d’Espanya, aquest assumpte ocupa només una part de les 11 pàgines registrades en la Mesa del Congrés el 8 d’octubre passat. Per allà desfilen la Veneçuela de Chávez, Carles Puigdemont, el terrorisme etarra, Pablo Iglesias, el 8-M, Fernando Simón, Franco, el Rei, el PP, el colpisme català, la invasió migratòria, la Transició i fins i tot José Luis Rodríguez Zapatero.