Torrent confirma que les eleccions al Parlament seran el 14 de febrer

El president del Parlament, Roger Torrent, ha confirmat avui que les pròximes eleccions catalanes se celebraran el pròxim 14 de febrer. En els 10 dies hàbils següents a la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat «no s’ha presentat cap candidat» a substituir-lo, així que el pròxim dijous s’iniciarà el compte enrere per a la convocatòria automàtica dels comicis.

Torrent ha aclarit aquest divendres quina serà la fórmula legal per engegar aquest rellotge. Atenent els informes dels lletrats del Parlament, dimecres de la setmana que ve comunicarà al ple que no hi ha candidat a president, i aquest anunci, que es publicarà al Butlletí Oficial de la Cambra, servirà com a «acte equivalent» a la celebració d’una sessió d’investidura fallida perquè comencin a córrer els terminis legals.

Aquell dia ja hi ha convocat un ple ordinari en el Parlament, que el president de la Cambra aprofitarà per dirigir-se als grups abans que comenci la sessió i comunicar-los que el rellotge es posa en marxa. Els partits tindran llavors l’oportunitat de prendre la paraula de manera «breu».

El 29 de gener, inici de la campanya

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

A partir del 22 d’octubre, l’endemà d’aquest ple, comencen els dos mesos preceptius per mirar d’investir un nou president. L’única opció que les eleccions no se celebrin el 14 de febrer seria que, en aquell període, algun diputat reunís la confiança de la majoria de la Cambra. Però això sembla impossible, perquè els independentistes han decidit no presentar aspirant i els no independentistes no tenen la força parlamentària necessària.

El 22 de desembre quedaran automàticament convocades les eleccions, i la campanya electoral s’iniciarà el 29 de gener. Tot apunta que la pandèmia de coronavirus condicionarà d’alguna manera les eleccions, com ja va succeir al País Basc i a Galícia; Torrent no ha volgut especular sobre com el Govern «conjugarà els dos drets, el de vot i el de la seguretat sanitària».