Iglesias prepara la seva estratègia per afrontar un calvari polític

S’acaba una setmana atòmica per a Pablo Iglesias. Però la pròxima tampoc serà senzilla, perquè bona part de l’oposició té plans de convertir-lo en l’objectiu de les seves estratègies a la recerca de la seva dimissió, com es veurà en les sessions plenàries de les Corts, que prometen ser tensíssimes. Li espera un calvari polític i n’és conscient. Des de dimecres passat, el vicepresident segon del Govern de coalició i líder de Podem està sota els focus després de la petició del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón que sigui investigat al Tribunal Suprem, ja que és aforat, pel conegut com a cas Dina.

La primera reacció que va tenir Iglesias després de la decisió del jutge va ser sortir a la palestra a negar la major. I va enviar un bon grapat dels seus col·laboradors en el partit als mitjans i a les xarxes socials a fer el mateix: van repetir dotzenes  de vegades que Iglesias no és culpable de res en la causa Dina, sinó perjudicat, i que la seva possible imputació és «inconcebible». Neguen que denunciés davant un tribunal, expressament, una falsa persecució de les «clavegueres» per treure rèdit personal i professional, com apunta el jutge en la seva última interlocutòria. ’No acabaré assegut a la banqueta’ és la conclusió que ha transmès per terra, mar i aire i en la qual es basen també els socis de la coalició, els socialistes, per donar recolzament públic als morats, malgrat la qual intueixen la que els caurà des de l’oposició.

De moment és una incògnita si Iglesias arribarà o no a un judici a l’alt tribunal (que ja ha fet el primer pas formal per decidir sobre la imputació demanant informe a la fiscalia), però el que és segur és que ha de fer front a un ferotge judici polític que ja ha començat a escalfar motors, malgrat que el soroll provocat per l’enfrontament Govern-Comunitat de Madrid per la gestió de la Covid l’ha eclipsat una mica en les últimes hores.

Davant això el cap de Podem ja ha triat un missatge que creu que arriba amb força a una part de la població: que el que va començar sent un atac contra ell de «les clavegueres de l’Estat» –així diu continuar veient-ho ell– s’ha transformat en guerra política a gran escala, avalada per sectors d’una judicatura recelosa amb l’Executiu central que busquen vies per enderrocar la coalició de la Moncloa, que els és incòmoda. Aquesta és i serà la seva tesi de defensa durant les pròximes setmanes.

Debat al Congrés

Un dels moments àlgids de la setmana serà, sens dubte, la sessió de control a l’Executiu, que se celebrarà dimecres al Congrés. El vicepresident havia anunciat que no hi assistiria perquè tenia programada una visita oficial a Brussel·les. No obstant, la cita ha hagut de ser posposada perquè el president del Parlament Europeu, David Sassoli –amb qui s’havia d’entrevistar-, ha estat en contacte amb un positiu per coronavirus i ha de fer quarantena. Per això Iglesias canvia de plans i acudeix al Parlament, on serà sens dubte el protagonista de la jornada.

Estarà per tant al costat de Pedro Sánchez quan el cap de l’oposició, Pablo Casado, arrenqui la jornada preguntant al president si cessarà el seu vicepresident. El secretari general de Podem també haurà de batre’s dialècticament, de segur, sobre l’assumpte que el concerneix. En les pròximes hores se sabrà amb qui, ja que fins ara es comptava que no acudiria a la Cambra per la reunió que tenia programada a Brussel·les. Sigui amb qui sigui, no defugirà ni aquest ni altres debats, es recalca des del seu entorn, per incòmode que resulti, i es donarà la batalla també davant l’opinió pública, no només davant les instàncies judicials.

També haurà d’afrontar l’intent del PP de reprovar-lo en el Congrés. Els conservadors van registrar una iniciativa la setmana passada contra el vicepresident segon en relació amb els seus atacs contra la monarquia. Encara no és clar si la proposta dels populars es debatrà dimarts a la tarda o si es passarà al ple de dimecres, després de la sessió de control. No obstant, de moment, sembla clar que el PP no aconseguirà els vots necessaris. 

Campanya conjunta

«La dreta d’aquest país està disposada a utilitzar tota mena de mitjans, legals i il·legals, per fer caure aquest Govern», va sentenciar Iglesias dijous passat en una entrevista a RAC-1, fent referència a la sol·licitud del jutge García-Castellón que el Suprem l’investigui pels delictes de descobriment i revelació de secrets amb l’agreujant de gènere, de danys informàtics i d’acusació o denúncia falsa i simulació de delictes. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Sobre aquest missatge continuarà construint la seva defensa pública, amb la que busca que cali una tesi: ja no l’ataquen només a ell; amenacen el primer govern de coalició d’esquerres de la democràcia, amb Sánchez al capdavant. De fet, en els últims dies, diversos dirigents de la formació morada ja han deixat caure aquest plantejament. «No és només contra Podem, és contra el Govern de coalició», va sentenciar el portaveu parlamentari morat, Pablo Echenique, la setmana passada, vinculant la petició de García-Castellón amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de tombar les restriccions a la mobilitat a 10 ciutats madrilenyes per ordre del Ministeri de Sanitat.

A més, diversos dirigents de partits polítics europeus pròxims a Podem han llançat una campanya de recolzament a Iglesias i van denunciar els atacs a l’Executiu. «Vull expressar la meva total solidaritat amb el vicepresident Pablo Iglesias que està sent atacat pels qui volen desestabilitzar la coalició progressista a Espanya», va lamentar la copresidenta del grup dels Verds al Parlament Europeu, Ska Keller. En la mateixa línia, l’eurodiputat danès Nikolaj Villumsen va apuntar a un intent de «desestabilitzar el primer govern d’esquerra» d’Espanya.