MOVIMENTS EN LA POSTCONVERGÈNCIA

El ball de candidats de Junts

Borràs i Calvet han fet el pas, Puigneró es deixa estimar i no es descarta Artadi o Tremosa

La incògnita principal és si Puigdemont encapçalarà la llista tot i que no pugui ser diputat

zentauroepp55277630 made using turbocollage from www turbocollage com201005191633

zentauroepp55277630 made using turbocollage from www turbocollage com201005191633

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Tot just confirmar-se l’inici del compte enrere electoral, a Junts, el partit de Carles Puigdemont –que de moment podrà utilitzar la marca després que la jutge ha rebutjat la suspensió cautelar que demanava el PDECat– ja s’ha obert clarament la veda per encapçalar la candidatura. La gran incògnita és si l’expresident voldrà formar part de la llista o liderar-la. En tot cas, la lluita per ser el candidat «efectiu» (ell no podria assumir el càrrec) serà acarnissada entre uns quants candidats. Puigdemont, probablement, no en recolzarà cap explícitament.

Laura Borràs

La primera en postular-se ha sigut l’exconsellera de Cultura i anterior directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), una dona ambiciosa que no amaga, des de fa temps, les seves intencions i s’ha situat sempre al costat de Puigdemont, i de Torra. La seva virtut és la d’estar ben vista pels dos expresidents, tot i que ara refusen recolzar-la explícitament. A més, el seu perfil compleix diverses condicions positives a ulls de l’estratègia del nou partit: és una dona amb capacitat dialèctica i verb fàcil, comparteix al 100% l’ideari rupturista i la seva situació judicial (és processada per diversos presumptes delictes de corrupció durant la seva etapa al capdavant de l’ILC) pot ser un ingredient més en l’objectiu de generar conflicte judicial contra la «repressió» de l’Estat.

Aquesta imputació és, alhora, el seu principal punt feble: podria ser una candidata a presidenta que no pogués exercir ni com a diputada si els tribunals la troben culpable dels delictes de frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental. L’altre hàndicap és la seva poca penetració en estructures clàssiques de partit. Finalment, els seus rivals explotaran una altra limitació: no és una experta en gestió més enllà de l’àmbit cultural, com es va demostrar en alguna relliscada durant la campanya de les eleccions generals.

Damià Calvet

El conseller de Territori, que també s’ha postulat, és l’home de Josep Rull en el Govern. Destil·la estil convergent, però s’ha sabut acostar al nou partit de Puigdemont. Farà valer com a punt fort la seva capacitat de gestió i oferirà un discurs no només centrat en l’independentisme, sinó en el bon govern, convençut que en les eleccions no només es parlarà del procés. En aquest terreny, el de la gestió, creu ser clarament millor que Borràs quant a coneixement del país i les institucions, lleis i projectes.

A favor seu, però també en contra, pot jugar el seu passat convergent. Defensa el diàleg i la negociació per arribar a un referèndum acordat. Reivindica la «confrontació intel·ligent», però la via dialogada li pot restar punts davant els seguidors més radicals de Puigdemont, que creuen en la unilateralitat.

Jordi Puigneró

El conseller de Polítiques Digitals va ser el primer a posar-se a disposició de Junts. No ha fet el pas formalment, però compta amb simpaties internes pel seu perfil jove i vinculat a les noves tecnologies i a projectes d’innovació, un terreny que apassiona Puigdemont. Amb tot, no se li coneix un discurs més enllà de la seva conselleria, ni tampoc habilitats de míting.

Elsa Artadi

Notícies relacionades

L’exconsellera i líder de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona afirma que no deixarà de ser regidora, però la seva proximitat a Puigdemont, la seva sòlida formació i la seva habilitat per moure’s entre bambolines la situen en les quinieles. En contra té el seu mal resultat en les municipals.

Ramon Tremosa

El flamant conseller d’Empresa és d’una autoestima i capacitat discursiva notables. A més, podria obrir Junts a sectors de centredreta liberal. Aquest és també un hàndicap davant l’ala progressista del partit.