Un CGPJ gairebé unànime respon a la pressió elegint tres magistrats per al Suprem

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha respost a la pressió del Govern i col·lectius d’esquerra perquè paralitzés els seus nomenaments fins a ser renovat amb l’elecció, pràcticament per unanimitat, de tres magistrats per a la Sala Segona del Tribunal Suprem, la que s’ocupa de jutjar els aforats. Han rebut 19 vots a favor dels vocals, amb independència de quin partit els va proposar per a l’òrgan de govern dels jutges. Només Álvaro Cuesta i Concepción Sáez han votat en blanc.

En un vot particular, en el qual es mostra partidari d’haver retirat els nomenaments, Costa, proposat pel PSOE, parafraseja el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, per recordar que hi havia «el precedent d’un CGPJ en un superlatiu grau de ‘descomposició’, com va ser l’elegit el 2001 i que no es va renovar, també per bloqueig del grup popular, fins al 2008». «Ningú va qüestionar la capacitat de nomenaments» i els va dur a terme «fins a última hora», afegeix. Va ser el que van compartir com a vocals el mateix Campo i l’actual conseller de Justícia de Madrid, Enrique López.

A un dels anomenats, Ángel Hurtado, se’l considera conservador, perquè en la sentència de la ‘Gürtel’ que va provocar la moció de censura que va acabar amb el Govern del PP va renunciar a redactar la part relativa a la caixa b, que va cedir al seu company José Ricardo de Prada. Als altres dos, en canvi, se’ls atribueix una sensibilitat progressista. Són Javier Hernández, fins ara president de la Sala d’Apel·lació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Leopoldo Puente, membre d’aquesta mateixa sala, però en el Tribunal Superior madrileny.

Un dels arguments per demanar que el CGPJ renunciés a fer nomenaments, malgrat que és el que preveu la llei, és que el seu president, Carlos Lesmes, aprofitaria per designar magistrats conservadors per al Suprem, cosa que explicaria per què el PP rebutjava asseure’s a negociar, al considerar-se beneficiat amb la composició actual.

Primera dona

A més, el ple ha elegit César Tolosa com a president de la Sala Tercera o del Contenciós del Suprem, per 18 vots, en substitució de Luis Díaz-Picazo, molt qüestionat al seu dia per la seva gestió del recurs sobre qui havia d’assumir els impostos hipotecaris. L’altra candidata, Pilar Teso, només ha obtingut un vot.

María Luisa Segoviano ha sigut nomenada presidenta de la Sala Quarta o del Social de l’alt tribunal amb 19 vots a favor. Es converteix en la primera dona que arriba a aquesta responsabilitat en els 200 anys d’història de l’alt tribunal. Per presidir la Sala Militar s’ha elegit Jacobo Barja de Quiroga. A tots dos se’ls considera progressistes.

L’únic a parar

L’actual CGPJ ha sigut l’únic que en democràcia ha paralitzat els nomenaments de magistrats a l’espera d’una renovació que encara no ha arribat. Al desembre complirà dos anys en funcions, moment en què atraparà el fins ara més longeu, el presidit per Francisco Hernando, que va realitzar un total de 32 nomenaments estant en funcions, dels quals 11 van ser de magistrats del Suprem. Només en el ple de l’abril del 2008, quan ja feia un any i mig que estava caducat, en va fer 10, quatre en l’alt tribunal.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Lesmes va paralitzar els nomenaments al gener i al juliol per mirar de forçar la renovació que ha demanat en quatre ocasions per carta a les Corts, a més de verbalitzar-ho durant l’últim acte d’obertura de l’any judicial davant de Campo i del president del PP, Pablo Casado.

Malgrat separar-se dels seus companys per votar en blanc, Cuesta sosté en el seu vot que l’actual CGPJ ha sigut «modèlic en la seva gestió» i afegeix «que mai ha pretès controlar el Tribunal Suprem ni la justícia ‘per la porta del darrere’». És l’expressió que va utilitzar el que era portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, respecte a la Sala Segona de l’alt tribunal en una fallida designació de Manuel Marchena com a president del Consell.