29 d’oct 2020

Anar al contingut

Entrevista

Torrent: «L'erosió al soci limita l'independentisme»

El president del Parlament considera que «l'indult no resol el conflicte polític» i que «la reforma de la sedició és una obligació democràtica»

Xabi Barrena

JxCat va reclamar pactar el calendari electoral una vegada Quim Torra sigui inhabilitat, mai abans. ¿Es va sentir interpel·lat?
Només hi havia dues opcions. O el president convocava les eleccions, i anàvem a les urnes al cap de 54 dies, o no les convocava i s’hi arribava en 124. No hi havia discussió reglamentària, més enllà d’un petit interval per encaixar les eleccions en un diumenge, perquè la llei de presidència diu el que diu. La discussió era política. ¿Què li convenia més al país, un interinatge de 54 dies o un de 124? 

¿Vostè pot incidir en el calendari?
No. El president del Parlament no pot disposar el ‘tempo’ cap a unes eleccions. Perquè això seria segrestar la legislatura. Si li atribuïm unes capacitats en relació amb el calendari electoral, ¿significa potser que el president del Parlament pot decidir quan són les eleccions? És absurd.

¿Té plena confiança en els serveis jurídics? 
Sempre hem mantingut la confiança i el respecte que mereixen els treballadors públics.

Va alertar al seu dia de possibles «improvisacions».
Era un risc, sí, i hauria sigut un greu error. Massa vegades durant aquesta legislatura s’ha improvisat. La política requereix anàlisi i planificació. Crec que aquesta vegada s’estan fent bé les coses i serem capaços de tenir un bon acord. Quan cooperem som forts. Si utilitzem la repressió per erosionar el soci, per tenir dos escons més, això ens limita.  Ens empetiteix perquè expulsa gent que es necessita per guanyar.

¿Se sent l’enemic número 1 de JxCat?
No. Ni les amenaces de querelles, d’un bàndol, ni les campanyes de Twitter, de l’altre, m’han condicionat en la presa de decisions. Tinc clar cap a on ha d’anar l’independentisme i el Parlament. Si hagués volgut agradar a un determinat públic hauria realitzat una altra retòrica. Les meves decisions no miren quants retuits tindré. Busquen l’efectivitat, no la gestualitat.

¿Va treure l’acta i el sou de diputat a Puigdemont de manera «unilateral», com afirma ell en els seus ‘best-sellers’?
Jo no he tret res. No és la meva potestat. Puigdemont i la resta de represaliats són perseguits per l’Estat. Cal tenir clar qui és l’adversari. I no és el soci. És l’Estat. 

¿Li agradaria repetir com a president del Parlament?
He après a no fer previsions a curt termini. És un honor ser president del Parlament. Però no m’ho he plantejat. A més, depèn també de l’aritmètica parlamentària.

¿Li agradaria estar en una àrea de gestió del Govern?
Hi ha reptes d’aquest país que m’interessen molt i sobre els quals tinc una opinió formada. I amb tota humilitat dic que crec que tinc idees i capacitat de gestió per aportar. He sigut alcalde 11 anys.  Però un sempre està a disposició del partit.

Ha reiterat que amb un 50% de vot independentista en unes eleccions no n’hi ha prou, s’atreviria a xifrar el llindar...
El que he dit és que aconseguir aquest 50% és necessari i molt important. És una condició necessària però no suficient. Si no s’aconsegueix no es podrà avançar. I és un repte assumible. És obvi que no estem en fase resolutiva, sinó acumulativa. Volem construir majories inapel·lables. I la fase resolutiva es produirà quan tinguem fet els deures previs. Per exemple, governar bé i adreçar-nos a tots els ciutadans del país. 

¿El relat de la legitimitat de l’1-O és una llosa per a l’independentisme pràctic? 
No. És el més important que ha fet l’independentisme. I la demostració que és un conflicte polític que requereix una solució per les urnes. I en aquest camí cap al referèndum inevitable hi haurà potser accions que no comptaran amb l’aprovació de l’Estat, però que farem perquè tindrem prou força. 

¿No és paradoxal que es parli d’un altre pacte ERC-JxCat, amb les pèssimes relacions que hi ha?
És que s’ha de realitzar sobre bases noves. No es poden reproduir els vicis d’aquesta legislatura. Haurem d’abandonar la competència i anar cap a la cooperació. No es tracta de treure més diputats que l’altre, sinó que el sumatori independentista sigui el més gran possible. 

«L’indult no resol el conflicte polític. La reforma de la sedició és una obligació democràtica»

Al seu llibre, Junqueras i Rovira remarquen que es produirà un altre xoc amb l’Estat. ¿No confien en el Govern?
La confiança es construeix amb fets. I amb compromís amb el principi democràtic. No renunciarem mai que aquest país decideixi el seu futur. Ni a cap via pacífica i democràtica per aconseguir-ho. La negociació és la millor via, però no som ingenus. La nostra obligació és aconseguir que al Govern els surti més a compte pactar el referèndum que prohibir-lo. 

«La mateixa fiscalia que va ajudar l’emèrit a fugir ha mirat cap a una altra banda respecte a l’espionatge que vaig patir»

Entre els indults, demanats per tercers, i la reforma del delicte de sedició, ¿quin tria?
L’indult pot resoldre situacions personals, però no el conflicte polític. La reforma de la sedició, que condemna a 13 anys de presó per exercir els drets fonamentals, no és tant un mèrit com una obligació democràtica. La solució és un referèndum i l’amnistia. 

La premsa anglesa va destapar l’espionatge que vostè patia. ¿Alguna novetat en el tema?
Paradoxalment, la mateixa fiscalia que va ajudar a fugir el rei emèrit, va mirar cap a una altra banda en aquest cas d’espionatge a adversaris polítics. Sorprèn que el Govern més progressista de la història no hi hagi fet res.