Encreuament de retrets entre el PDECat i el partit de Puigdemont al jutjat

Els advocats del PDECat i de Junts, el nom que ha adquirit el nou partit de l’expresident Carles Puigdemont, han protagonitzat una baralla frontal al jutjat, en una vista prèvia de mesures cautelars, en relació amb la lluita per l’apropiació del nom Junts per Catalunya per part d’aquest últim partit. La demanda del PDECat diu obertament que JxCat s’apropia del «capital polític» amb «manifestacions enganyoses». La defensa de la nova força política al·lega que JxCat era un partit de tres militants, que va canviar la direcció de forma legal i que ara el PDECat vol perjudicar-los de forma «irreparable». La jutge ha denegat alguna prova al PDECat però sí d’altres que demanava la postconvergència, sota la protesta dels lletrats de Junts.

L’advocada del PDECat, Laia Bartomeus, ha acusat obertament Junts d’haver-se apropiat «del capital polític» de la postconvergència, i ha posat com a exemple que malgrat que Junts per Catalunya –com a marca i partit inactiu amb només tres militants– no disposava de candidats a les institucions, a l’assemblea fundacional del nou partit van fer seus aquests càrrecs. «Els candidats són del PDECat o independents, però no eren de Junts per Catalunya», ha afirmat. La defensa del PDECat ha demanat proves de la reunió clau, per la qual els tres militants de Junts van cedir el poder a altres persones, vinculades a Puigdemont, que es van apropiar del nom de Junts per Catalunya. El PDECat al·lega que hi ha un acord entre la postconvergència i els independents vinculats a Puigdemont pel qual no es podia utilitzar el nom JxCat sense acord entre les parts.

La defensa del partit de Puigdemont no només ha negat qualsevol irregularitat a l’hora d’apropiar-se del nom –assegurant que es va fer en una reunió telemàtica o per whatsap entre vuit persones–, sinó que ha acusat el PDECat de reclamar «que un partit amb el qual es pot coalitzar no pot afirmar que els èxits també eren de Junts per Catalunya».

«En cas que s’hagués celebrat, s’haurien incomplert el Codi Civil, la llei d’associacions i la llei de partits, perquè no es va convocar els membres del partit, sobretot el secretari i la tresorera», ha afirmat Bartomeus, que ha afegit: «L’acta no diu qui hi va assistir, ni es van convocar les dues persones, Pol Xart i Anna Maria Soriano, ni si es va comunicar el cessament». La defensa de Junts ha aportat com a prova correus en què tots dos «demanen que se’ls doni de baixa del partit». 

«Mal irreparable»

La defensa de Junts assegura que la reunió per aconseguir el nom es va portar a terme –de forma telemàtica i per whatsap «a causa de la pandèmia»– i ha afirmat que el PDECat incorre en «frau de llei» en la seva demanda i està cometent una ingerència per «paralitzar la vida» de la nova força política de més de 4.100 afiliats. Els advocats han assegurat que el canvi de nom es va fer de forma acordada i sense que cap dels llavors vuit militants hi presentés reserves. Amb tot això s’assegura que el mal que es faria a Junts, en cas que no pugui utilitzar el nom adquirit, és «irreparable».

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

En tot moment, els advocats del nou partit han acusat el PDECat de «ficar-se en la vida» d’un altre partit i han demanat que es desestimi la demanda i que sigui el PDECat el que es faci càrrec de les costes, de les despeses, d’aquest procediment judicial. Els advocats han aportat l’acta per la qual es va decidir canviar la direcció del partit Junts per Catalunya (que només formaven tres persones, ja que es limitava a aportar el nom, la marca, a l’actuació electoral conjunta del PDECat juntament amb membres independents de la candidatura).

La jutge del cas, després de les proves encarregades avui, haurà de decidir si tira endavant la demanda del PDECat, i per tant, el nou partit no podria utilitzar el nom de Junts per Catalunya.