31 d’oct 2020

Anar al contingut

EL LABERINT CATALÀ

Picada d'ullet de Sánchez amb els presos de l'1-O abans dels Pressupostos

El Govern sorprèn a l'anunciar al Congrés que començarà a tramitar els indults la setmana vinent

El gest succeeix la decisió de l'Executiu d'impulsar la reforma de la sedició abans de final d'any

Pilar Santos Ángeles Vázquez

(I-D) El ministro de Justicia, Juan Carlos Campo; la ministra de Hacienda, María Jesús Montero; y el ministro de Interior, Fernando Grande-Marlaska, charlan durante una sesión de control al Gobierno en el Congreso de los Diputados, en Madrid (España), a 23 de septiembre de 2020. Los pactos presupuestarios copan el protagonismo del pleno después de que la semana pasada el Ejecutivo iniciara una ronda de contactos con los grupos de la oposición para tantear posibles apoyos para las cuentas públicas de 2021.

(I-D) El ministro de Justicia, Juan Carlos Campo; la ministra de Hacienda, María Jesús Montero; y el ministro de Interior, Fernando Grande-Marlaska, charlan durante una sesión de control al Gobierno en el Congreso de los Diputados, en Madrid (España), a 23 de septiembre de 2020. Los pactos presupuestarios copan el protagonismo del pleno después de que la semana pasada el Ejecutivo iniciara una ronda de contactos con los grupos de la oposición para tantear posibles apoyos para las cuentas públicas de 2021. / Pool (Pool)

En política, de vegades n’hi ha prou amb seguir la línia de punts. Un gest que en succeeix un altre i que llança un missatge. Aquesta cadena és la que ha anat treballant el Govern en aquests dies, setmanes, en els quals ha anat reconstruint la majoria de la investidura, abonant aquest terreny de cara als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) –la principal empresa política de Pedro Sánchez, juntament amb la lluita contra la Covid–, sense tancar per complet la porta a Ciutadans. Així, aquest dimecres l’Executiu, de manera sorprenent i en seu parlamentària, va anunciar que la setmana vinent començarà a tramitar les peticions d’indult dels 12 condemnats pel procés. Picada d’ullet que se sumava a la incorporació al pla anual normatiu del Govern, i a última hora, de la revisió dels delictes de sedició i rebel·lió en el Codi Penal.

Va ser el titular de Justícia, Juan Carlos Campo, un ministre prudent, el que va revelar en el Congrés el següent pas de l’Executiu. Gest gens casual. Va ser en la sessió de control, en els últims segons de la seva resposta a la portaveu de JxCat, Laura Borràs, que ni tan sols li havia preguntat per això. La notícia va agafar amb el peu canviat i fins i tot el mateix PSC, que sí que havia apressat Sánchez a obrir el camí de la reforma del Codi Penal per donar una sortida a la crisi territorial. 

Va ser el ministre Campo, en un moviment calculat, que va revelar el pas del Govern


Davant la crítica immediata de la dreta, Campo va insistir, en una entrevista posterior a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta), que el seu ministeri donava «compliment a la llei». Es posava en marxa un tràmit que la pandèmia va paralitzar, «la iniciació d’un procediment obligat legalment».

Hi incidien ministres i alts càrrecs consultats per EL PERIÓDICO: arrenca un tràmit –la novetat és, de fet, l’anunci, per això el calat del missatge a l’independentisme–, «sense prejutjar la decisió final». S’estudiaran els expedients «amb rigor i transparència», va garantir Campo. «És prematur» anticipar quina decisió adoptarà el Consell de Ministres, va afegir. 

«El preu de la investidura»

La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va negar a la tarda que es tracti d’un senyal dirigit a ERC i al PDECat, possibles aliats pressupostaris. «En absolut. És una obligació –va replicar als periodistes–. El ministre de Justícia té terminis per tramitar els expedients. Terminis que si incompleix incorre ell mateix en un delicte».

L’Executiu insisteix que es limita a complir amb la llei, «sense prejutjar» el que faci el Consell

«Que s’assereni el PP perquè entre les obligacions de l’Administració General de l’Estat, en aquest cas del Ministeri de Justícia, hi ha tramitar tots els indults que es registren. Així que el PP s’ha d’asserenar, perquè el que no pot fer aquest Govern és no tramitar el que està obligat a tramitar sempre, ho demani qui ho demani i amb les raons que ho demani», va reclamar la número dos del Gabinet. I és que Pablo Casado havia advertit al matí que els indults són «el preu de la investidura» de Sánchez. El seu partit, va dir, recorrerà al Suprem les mesures de gràcia, si s’arriben a aprovar. Impugnació judicial  que també va avançar la ultradreta de Vox.

En realitat, la llei de l’any 1870, la que regula l’indult, no taxa terminis, però sí que obliga a tramitar les sol·licituds. «I hi ha pràctiques», usos, precisaven a la Moncloa, que s’han estat respectant, de tal manera que les peticions no morin en un calaix, perquè això seria tant com prevaricar. En aquest cas, es començarà per tramitar la primera sol·licitud que va entrar en el registre de Justícia, la que va registrar, al gener, l’advocat català Francesc Jufresa, que no va participar en la defensa de cap dels processats i que va requerir l’indult per als 12 condemnats «a causa d’equitat i d’utilitat pública». 

La resposta tardarà, com a mínim, sis mesos. Entre vuit i deu, va pronosticar Campo. Justícia haurà d’obtenir informes del tribunal sentenciador –en aquest cas, el Suprem, que va ser el que va condemnar els 12 líders independentistes, nou d’ells a la presó–, de la presó on compleixen la pena i de la fiscalia. Aquests dictàmens són preceptius, no vinculants, però no és habitual atorgar la mesura de gràcia amb dos exàmens desfavorables, com és previsible que succeeexi. I és que el TS va ser el que va imposar les penes que ara podrien commutar-se totalment o parcialment, mentre que els fiscals encarregats de redactar l’informe seran els del procés, que durant el judici van sol·licitar una pena molt superior a la imposada al demanar una condemna per rebel·lió i no sedició, que va ser l’opció per la qual es va decantar l’alt tribunal. 

«Normalitzar»

Fonts de l’Executiu no negaven, amb tot, la voluntat de «normalitzar», de desencallar el laberint català, de crear un marc favorable, sobretot ara que la taula de diàleg està bloquejada per Quim Torra i ERC necessita cartes per al seu electorat. El conflicte es «resol amb política», va observar Campo a La Sexta. No s’ha de perdre de vista, a més, que la setmana vinent és la del tercer aniversari del referèndum unilateral de l’1-O, i s’acosta el primer any transcorregut des de la sentència del procés que va incendiar els carrers de Catalunya. Així que aquest anunci del ministre podia ajudar a un clima més relaxat. No obstant, com advertia un membre del Gabinet de coalició, es pot veure la mesura com un «gest», sí, però també com una manera de passar la patata calenta al TS i la fiscalia, que probablement elaborin informes contraris que tindria molt difícil desatendre Justícia.

La dreta carrega amb duresa i anuncia recursos, mentre l’independentisme acull amb recel l’anunci de Campo

En el Govern i en el PSC s’indica que la via preferent continuarà sent la de la revisió del Codi Penal, que sortirà del forn del Consell de Ministres abans de final d’any rumb al Congrés, on li espera una tramitació ràpida, tot i que pot ser que no exprés, com s’ha estudiat. Aquesta alternativa té l’avantatge que és l’Executiu el que pot controlar els temps, mentre que els indults poden demorar-se, ja que tot dependrà de la pressa amb la qual redactin els seus informes el TS i la fiscalia.

A aquesta cadena de gestos se suma un altre fet: el Rei no anirà aquest divendres, 25 de setembre, a Barcelona a l’entrega de despatxos judicials. Un capítol no explicat per l’Executiu. «Està molt ben presa aquesta decisió», va oferir per tota resposta Calvo ahir, sense concretar qui la va prendre. «Qui correspon», va sentenciar taxatiu. La hipòtesi que s’impedia la presència de Felip VI per «motius de seguretat» no era certa, van incidir diferents fonts de l’Executiu. «Si un Govern no pot garantir la seguretat en qualsevol part del territori és que és un Govern fallit», apuntava una ministra a aquest diari. Fonts socialistes apunten, com una raó més plausible, la imminència de la sentència d’inhabilitació de Torra pel TS i la inconveniència que el cap de l’Estat viatgi a la capital catalana en un context que de nou es tensarà. 

L’Executiu no vol perdre els republicans, pacti amb qui pacti els PGE. Però sí que és cert que el clima més propici a una entesa amb Cs que existia a finals d’agost ha tornat a un ambient de distensió amb la majoria d’investidura, apuntalat per la pressió de Pablo Iglesias i visibilitzat amb les reunions d’ell mateix i Calvo amb els socis. Aquest dimecres, de fet, la vicepresidenta va seguir la seva ronda de contactes amb el PNB i Bildu. Els dos partits van mostrar la seva disposició al diàleg.

Després de la picada d’ullet al sobiranisme, Cs no es va aixecar de la taula. Hi va mostrar el seu rebuig i va anunciar recurs si els indults arriben, però continuarà parlant amb el Govern dels comptes. «Sánchez haurà d’elegir. Nosaltres o ERC», van reiterar fonts del partit taronja.

L’independentisme, que aposta per l’amnistia, i no per l’indult –amnistia que no cap a la Constitució, repeteix el Govern– va acollir la notícia amb el recel previsible. ERC, en paraules del seu portaveu, Marta Vilalta, no va veure cap «gest», ja que el procés el marca la llei. El PDECat sí que creu que els indults poden «facilitar un procés real de diàleg amb l’Estat», tot i que només seria «un pedaç» que no resoldria «el problema polític de fons». Fins i tot per a JxCat la «bomba» –Borràs va anomenar així l’anunci de Campo–, la «bona notícia», no és aliena a la negociació dels PGE. Però es queda, segons el seu parer, curta, al tractar-se d’una sortida «personal» i a l’haver-hi «2.850 represaliats» separatistes i necessitar-se una solució a un conflicte «polític». I mentrestant els comuns, amb Jaume Asens al capdavant, es van apuntar el gol, per haver empès a favor de la «desjudicialització de la política». 

El procediment de l’indult

1. Tramitació individualitzada. El Ministeri de Justícia tramitarà de forma individual els expedients d’indult dels 12 condemnats pel procés independentista, un procediment que sol superar els sis mesos. Cada expedient és individual i arrossega les diferents sol·licituds que s’hagin registrat per a la mateixa persona. És a dir, es tramitaran 12 expedients perquè la primera sol·licitud que es va registrar en el ministeri, al gener, la de l’advocat Francesc Jufresa, demanava l’indult per als 12 condemnats, tot i que només nou compleixen penes de presó.

 

2. Informe judicial i fiscal no vinculant. Perquè Justícia elevi una proposta d’indult al Consell de Ministres és imprescindible sol·licitar dos informes: un a la fiscalia i un altre al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem (i aquest, al seu torn, reclama un dictamen a la presó on compleix condemna el penat). Aquests informes són preceptius, però no vinculants, tot i que seria molt controvertit pronunciar-se a favor d’un indult si tots dos hi han sigut contraris, cosa que és fàcil de presumir tenint en compte que el de la fiscalia correspondrà als fiscals que van exercir l’acusació en el judici del procés.

 

3. Per reial decret firmat pel Rei. En el cas que la resolució del Govern fos favorable als presos, aquesta s’ha d’acordar via reial decret publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Els indults poden ser totals o parcials i poden condicionar-se al compliment de determinats requisits, corresponent al tribunal sentenciador la vigilància que es compleixin. Formalment, l’indult l’atorga el Rei, a qui l’article 62 de la Constitució el faculta per «exercir el dret de gràcia d’acord amb la llei».

 

4. No significa perdonar el delicte. La majoria de les peticions d’indult no superen el procés. L’any passat es van tramitar 4.022 indults i se’n van concedir 39, el 0,97%; i a l’exercici anterior es van atorgar només 17 indults dels 4.382 tramitats. Pot demanar la mesura de gràcia el condemnat o una altra persona en el seu nom, sense necessitat d’un poder escrit que acrediti la seva representació. A diferència de l’amnistia, és una mesura individual i no suposa el perdó del delicte, sinó l’extinció de la responsabilitat penal. El Govern està obligat a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió i denegació d’indults, informe que defensa un alt càrrec del Ministeri de Justícia.