31 d’oct 2020

Anar al contingut

JUDICI AL PROCÊS

El delicte de sedició al món

La sedició és un delicte inexistent a molts països del món

L'equivalent a la sedició a diversos països europeus implica l'ús de violència

El Periódico

El delicte de sedició al món

JoanCortadellas

La sedició no és un delicte que estigui harmonitzat al món i ni tan sols a Europa. Amb diferents noms, interpretacions diferents i també penes diferents, els codis penals dels diferents països si recullen i penalitzen la conducta que a Espanya està tipificada com a delicte de sedició. A diversos països europeus, l’equivalent al delicte de sedició implica sempre el recurs a la violència. 

França

Insurrecció

El Codi Penal francès compta amb un capítol específic sobre els «crims i delictes contra la Nació, l’Estat i la pau pública». Si bé el delicte de sedició no apareix com a tal en la legislació francesa, aquest és reemplaçat pel de moviments insurreccionals: «Tota violència col·lectiva la naturalesa de la qual consisteixi a posar en perill les institucions de la República o la integritat del territori nacional».

Participar en un moviment insurreccional –ja sigui construint barricades, substituint una autoritat legal, proporcionant transport, aliment o comunicacions als insurgents, promovent reunions per qualsevol mitjà, o ocupant o destruint per la força o l’engany qualsevol edifici o instal·lació– pot saldar-se amb una multa de 225.000 euros i 15 anys de presó.

La multa ascendeix a 300.000 euros i 20 anys de presó per a aquells que participin en el moviment «emparant-se d’armes, municions, substàncies explosives» o «proporcionant als insurgents» l’esmentat armament. El codi penal preveu cadena perpètua i una multa de 750.000 euros per als qui dirigeixin o organitzin un moviment insurreccional contra la República.  (Irene Casado / París)

Itàlia

Reunió sediciosa

El delicte de sedició està contemplat en la justícia militar, però no en el Codi Penal que, no obstant, si contempla la figura de «reunió sediciosa», penada amb fins a 10 anys de presó si va acompanyada de violència.

Organitzar «una reunió [...] en un lloc públic [...] i realitzar manifestacions o emetre crits sediciosos, és castigat [...] amb una multa d’entre 303 euros i 619 euros», segons l’article 654. La jurisprudència considera «manifestació sediciosa l’exposició de banderes o emblemes que siguin símbols de subversió social o de vilipendi a l’Estat, al Govern i a les autoritats». 

El Codi Penal italià considera també delicte «atemptar contra la integritat de l’Estat. El 1998, 41 dirigents de la Lliga del Nord liderada per Umberto Bossi van ser processats per organitzar la secessió de l’anomenada Padània (la vall del riu Po, de Torí a Venècia). Llavors constava com a delicte tot i no comportar violència, la qual cosa es va reformar el 2006 durant el Govern de Silvio Berlusconi. La pena de cadena perpètua es va canviar per la de 12 anys de presó. (Rossend Domènech / Roma)

Regne Unit

Sedició per a estrangers

El delicte de sedició no existeix al Regne Unit. El més semblant és el de traïció, una llei de l’any 1215. A la pràctica es tracta d’un delicte d’ordre públic, (mòbing i ‘rioting’). Es comet quan un grup de persones utilitza la violència o la intimidació basant-se en la pura força del número, alterant la pau pública. Si amb aquesta alteració de l’ordre l’objectiu és general o nacional es podria aplicar el supòsit de traïció, amb una legislació concebuda a l’edat mitjana.
 
El delicte de sedició va existir en el passat, tot i que també el concepte era molt diferent del de la legislació espanyola. S’interpretava com la incitació deliberada a atacar lleis i institucions utilitzant un llenguatge incendiari. L’últim procés per conspiració i difamació sediciosa va tenir lloc el 1972 contra tres acusats de fer crides per reclutar voluntaris en favor dels republicans a Irlanda del Nord. La llei es va derogar el 2009, però la sedició continua sent delicte per als estrangers. El Govern britànic es va plantejar utilitzar-la contra els britànics que anessin a lluitar per Estat Islàmic. (Begoña Arce / Londres)

Alemanya

Alta traïció

Els delictes més similars al de sedició en el codi penal d’Alemanya són el d’«alta traïció» contra el conjunt de l’Estat federal o contra un estat federat. El primer delicte s’aplica a qui amb «l’ús de la violència o a través de l’amenaça de l’ús de la violència» intenti tombar o danyar l’existència de l’Estat o canviar per la força l’ordre constitucional. Està penat amb cadena perpètua o amb una pena de presó no menor als 10 anys.

En el cas de l’«alta traïció» contra un estat federat, el codi penal alemany l’aplica contra qui, amb l’ús de la violència o l’amenaça d’utilitzar-la, intenti separar una part o la totalitat d’uns els 16 estats federats de la república, o annexionar-lo a un altre estat. La condemna oscil·la entre un i deu anys de presó.

El ‘cas Puigdemont’ és el més paradigmàtic de les diferències entre la justícia i el codi penal alemany i espanyol: l’expresident de la Generalitat va ser detingut el 2018 al nord d’Alemanya per l’euroordre emesa pel Tribunal Suprem pels delictes de rebel·lió i malversació; després d’analitzar els fets de l’1 d’octubre a Catalunya i acarar-los amb el codi penal alemany, el tribunal regional de Schleswig-Hosltein va accedir a extradir Puigdemont només pel delicte de malversació, cosa que va acabar rebutjant la justícia espanyola i va deixar lliure l’expresident. (Andreu Jerez / Berlín)

Estats Units

Conspiració sediciosa

Les lleis federals dels Estats Units contemplen el delicte de «conspiració sediciosa» en el Títol 18, Secció 2.384, de l’US Code. El delicte és aplicable en tres supòsits: l’intent d’enderrocar el Govern; de prevenir l’execució de les seves lleis, o d’apropiar-se o ocupar la propietat governamental. En els tres casos ha d’existir l’ús de la violència i implicar la participació d’un mínim de dues persones. Per obtenir una condemna, punible amb un màxim de 20 anys de presó, l’acusació ha de demostrar que els acusats van conspirar per utilitzar la força. No n’hi ha prou amb defensar-la com a mètode en qualsevol dels supòsits esmentats, una possibilitat emparada generalment per la llibertat d’expressió de la Primera Esmena.  

Les condemnes més sonades per conspiració sediciosa han recaigut sobre l’independentisme porto-riqueny. La primera va ser el 1937 contra Pedro Albizu Campos; una de les últimes, el 1981, contra Óscar López Rivera, sospitós de liderar les FALN, una organització paramilitar a la qual s’atribueixen més de 130 atemptats terroristes. Aquest mateix mes el fiscal general, William Barr, va proposar que s’apliqui el delicte de sedició contra els responsables de la violència en les manifestacions contra el racisme que sacsegen el país. (Ricardo Mir de Francia / Washington)  

Argentina:

Revolta armada

Durant les hores de més confusió provocades per una recent revolta de la policia de la província de Buenos Aires, les autoritats polítiques argentines van analitzar la possibilitat d’aplicar l’article 22 de la Constitució Nacional, segons el qual «el poble no delibera ni governa, sinó per mitjà dels seus representants». Per tant, s’explicita, tota força armada o reunió de persones que s’atribueixi els drets del poble i peticions a nom d’aquest, comet el delicte de sedició.

El  punt segon d’aquest article sanciona els que s’alcen per impedir l’execució de les lleis nacionals o provincials. Al seu torn, el delicte de sedició està inclòs en el Codi Penal. El seu article 229 fa referència a diferents accions contra el Govern nacional que mereixen una sanció: una revolta armada o un intent de deposar els poders públics en una província. Es penalitzen els integrants d’una força armada o una reunió de persones que s’atribueixin els drets del poble i peticionin en nom seu.  L’article 230 contempla altres maneres d’atemptar contra l’ordre institucional com el «motí».  (Abel Gilbert / Buenos Aires)