Una ofrena floral desangelada

Aquest divendres l’ofrena floral a Rafael Casanova amb motiu de la Diada de Catalunya ha quedat desangelada. La pandèmia del coronavirus ha obligat a celebrar un acte sense públic, en silenci per absència d’orquestra i amb una Guàrdia d’Honor dels Mossos d’Esquadra reduïda a dues parelles, una acompanyant els convidats i una altra als peus del monument al màrtir del 1714. 

Institucions, partits polítics, sindicats i entitats han reduït al mínim les seves comitives, amb tots els seus membres emmascarats, en un esdeveniment que ha quedat poc lluït malgrat ser l’únic acte oficial de la jornada. Només els sardanistes han trencat el silenci amb la seva pròpia banda durant la seva ofrena.

El Govern –encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Meritxell Budó–, ha retut el seu homenatge molt puntual, seguit per la representació de la Mesa del Parlament, que ha comptat amb el president Roger Torrent, el vicepresident Josep Costa (JxCat) i els diputats Rut Ribas (ERC) i David Pérez (PSC). 

La portaveu del Govern ha recordat que és una Diada «diferent» per la crisi sanitària, però «no per això deixa de ser una Diada important». L’Executiu català no participarà en els actes presencials per evitar aglomeracions, per la qual cosa Budó ha demanat a la ciutadania que segueixi les recomanacions sanitàries. En clau política, la consellera ha insistit que «no deixa de ser una Diada reivindicativa, perquè continuem tenint presos polítics i exiliats», ja que, segons el seu parer, «la repressió segueix més que mai». Així, ha exigit el final de la judicialització de la política, i ha reivindicat l’amnistia i el dret a l’autodeterminació.

El president del Parlament i els partits independentistes han transmès el mateix missatge a mesura que deixaven les seves ofrenes florals. «És una situació anòmala perquè enmig d’una crisi sanitària hi ha una crisi democràtica [...] La repressió continua i el conflicte polític de primer ordre segueix ben viu», ha afirmat Torrent, i ha cridat la ciutadania a «conjurar-se» perquè aquesta Diada «sigui l’última amb presos i exiliats i per trobar una solució democràtica basada en l’amnistia i el dret a l’autodeterminació». 

La figura de Companys

D’altra banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha desitjat «malgrat tot, una bona Diada»: «No és una Diada qualsevol, no és la que volíem, no hi pot haver grans manifestacions ni aglomeracions però és una oportunitat per estar amb la gent més pròxima, per cuidar-nos i agafar forces. Vivim temps complicats però ens en podem sortir junts», ha afirmat.

Al capdavant de la comitiva del PSC, Miquel Iceta ha mostrat el seu «compromís en favor del país, de les institucions, i de la seva gent per contribuir a una unitat millor entre catalans en vista de les prioritats que compartim» al·ludint a la reconstrucció social i a l’«enfortiment» de l’Estat del benestar.

A la pregunta pel discurs del president amb motiu de la Diada, en què el president exigia al Rei i al Govern que demanin perdó per l’assassinat de Lluís Companys, Iceta ha assenyalat que aquestes disculpes «s’han produït al llarg del temps» i ha recordat «a Montjuïc una reivindicació de la figura de Companys per la injustícia suprema que va constituir un judici farsa i el seu afusellament». El dirigent socialista ha afegit que «el gran homenatge [a Companys] serà l’aprovació d’una nova llei de memòria democràtica que contribueixi a tancar ferides, fer justícia i mirar cap endavant», un missatge que ha coincidit amb el de Catalunya En Comú Podem. 

El portaveu morat, Joan Mena, ha destacat que aquesta Diada ha de ser d’«orgull» perquè «la ciutadania no es rendeix» i «per la tasca dels serveis públics», tot i que també ha desitjat que aquesta sigui una «Diada de reconstrucció, amb més sobirania econòmica i social, amb els presos a casa i amb una alternativa republicana al mal Govern de JxCat».

Un altre referèndum

Des de JxCat i ERC, Elsa Artadi i Marta Vilalta, han transmès el mateix missatge del Govern i han criticat que «la repressió continuï». La portaveu republicana també ha demanat que aquesta Diada sigui un «punt d’inflexió per al futur» a Catalunya i, així, «preparar-se» per tornar a fer un referèndum d’autodeterminació i «guanyar definitivament». D’altra banda, la dirigent postconvergent ha considerat que aquest «punt d’inflexió» ha de ser per aparcar «desacords» i «projectar la unitat des de propostes concretes».

El president del PDECat, David Bonvehí, ha remarcat que en aquest nou curs polític és el moment de «centrar el país» i s’ha reivindicat com «la centralitat de l’independentisme», després d’haver trencat amb l’expresident Carles Puigdemont i haver evidenciat la ruptura en el Parlament aquesta setmana en la votació sobre la llei de lloguers. Un representant del PNB, convidat pel PDECat, ha acudit a la cita i ha defensat que Catalunya «pugui decidir amb llibertat i per vies democràtiques el seu futur». El PNC s’ha estrenat en la seva primera Diada amb Marta Pascal al capdavant per demanar que es deixin enrere «el simbolisme i la confrontació».

Notícies relacionades

Diada 2020: Actes a Barcelona i resta de Catalunya | Últimes notícies en DIRECTE

Òmnium demana l'amnistia per als «represaliats» amb 2.850 cadires buides

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha burxat en el fet que és una altra Diada d’excepcionalitat perquè Jordi Cuixart i la resta de presos continuen empresonats, i per això ha exigit al Govern que aprovi «una llei d’amnistia». La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha defensat el dret a la manifestació «amb seguretat» perquè «els drets civils i polítics també són importants» en vista de les crítiques per mantenir els esdeveniments previstos per a la jornada d’avui. «Justament perquè hi ha crisi la independència és urgent», ha conclòs.

Malgrat comptar amb menys afluència, a la cita també han assistit membres de grups independentistes xenòfobs al crit de «Catalunya, catalana». D’altra banda, els Mossos d’Esquadra han acompanyat a la sortida del perímetre el reporter Cake Minuesa després que llancés una bandera d’Espanya sobre les ofrenes florals i davant els insults del públic.