PROJECTE DE LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

El Govern central retirarà les medalles a 'Billy el Niño' a títol pòstum

La nova Llei de memòria permet desposseir d'honors a torturadors franquistes tot i que hagin mort

El projecte marca el camí per exhumar i ressituar les restes de Primo de Rivera i dels generals colpistes

El Govern central retirarà les medalles a 'Billy el Niño' a títol pòstum

ANDREA COMAS

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Especialista en Política

ver +

Pel que fa a l’expolicia i torturador en època franquista Juan Antonio González Pacheco, àlies ‘Billy el Niño’ –que va morir el maig, per Covid, abans que es trobés la fórmula legal per retirar-li les medalles i gratificacions de les que disfrutava feia dècades–, l’article 43 de l’esmentat projecte legislatiu, a més d’una disposició addicional, obren la porta a deixar-lo sense honors.

El vicepresident de l’Executiu i líder de Podem, Pablo Iglesias, va manifestar al conèixer la seva mort la «ràbia» per no haver arribat a temps de revocar les seves condecoracions i ja va apuntar que no renunciava a fer-ho a títol pòstum. Uns dies després, socialistes i morats presentaven una proposició no de llei (PNL) al Congrés que instava el Govern a intentar-ho, tant amb González Pacheco com amb altres torturadors del règim que haguessin mort.

«La revocació també podrà portar-se a terme a títol pòstum quan la persona condecorada ja hagués mort. En tot cas, la revocació determinarà la pèrdua de tots els drets annexos a la recompensa, fins i tot els econòmics, i produirà efectes a partir de la notificació de la resolució que la declari», s’apunta al ja citat article 43 de la nova Llei.

Primo de Rivera i els colpistes

Molt s’ha especulat també, en aquests mesos, sobre el futur de les restes del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, la tomba del qual és a la basílica del Valle de los Caídos, com ho estava Franco abans de ser exhumat. A la Moncloa no s’ha ocultat en cap moment el desig que fes la mateixa sort que la del dictador. Ara el text del projecte de Llei de memòria democràtica deixa clar el camí que es pensa seguir.

«Al Valle de los Caídos només podran haver-hi les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra civil, com a lloc de reconeixement, commemoració, record i homenatge a les víctimes allà inhumades –se sosté a l’article 55.4. Així mateix, es procedirà a la reubicació de qualsevol resta mortal que ocupi un lloc preeminent al recinte».

A través d’una disposició addicional s’assenyala la via que s’utilitzarà: serà una decisió que s’adoptarà al Consell de Ministres, una vegada s’hagi tramitat tot un procediment que inicia la seva posada en marxa també amb un pas preliminar, d’ofici, per part de l’Executiu.

Així mateix l’avantprojecte adverteix que les restes mortals de dirigents del cop militar del 1936 no podran ser ni mantenir-se inhumats en lloc preeminent d’accés públic tret que sigui un cementiri, a fi que no existeixi possibilitat de realitzar actes públics d’exaltació, enaltiment o commemoració de violacions de drets humans esdevingudes des del 1936 fins al final de la dictadura.

Es dona la circumstància que, actualment, el general Gonzalo Queipo de Llano està enterrat a la capella de la Germandat de la Verge Macarena de Sevilla, mentre que José Moscardó i Jaime Milans del Bosch ho estan a l’Alcàsser de Toledo. Emilio Mola ja va ser exhumat de la ‘cripta de los caídos’ de Pamplona.

Símbols contraris a la memòria

Pel que fa als símbols franquistes, la nova llei que pretén ser aprovada insisteix en la responsabilitat de l’Estat i les seves administracions a l’hora de retirar-los, incloent-hi els noms de localitats i pobles, a més de carrers.

També hi ha responsabilitat de tercers quan els elements estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic: «Les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los». L’excepció vindrà quan les mencions referides al franquisme siguin d’estricte record privat, «sense exaltació dels enfrontats» o quan es presentin raons artístiques o arquitectòniques protegides per la llei.

Nens robats, consideració de víctimes

D’altra banda, el projecte legislatiu sobre memòria que està preparant el departament de Carmen Calvo, al qual va accedir aquest diari, concreta amb molt més detall que la norma ara vigent qui o qui podran ser considerats víctimes del franquisme: les nenes i nens sostrets i adoptats sense autorització dels seus progenitors com a conseqüència de la guerra o la dictadura, «així com els seus progenitors, progenitores, germans i germanes», també ho seran.

Tindran el tractament de víctimes del franquisme –a més dels morts o desapareguts com a conseqüència directa de la contesa o la dictadura, els exiliats, o els que van patir presó, deportació, treballs forçats o internament en camps de concentració, inclosos els nazis– els que van morir en combat durant la Guerra civil i els qui van patir «repressió econòmica».

 Adúlteres i avortistes

Notícies relacionades

Formaran part del cens que prepararà l’Estat els que van ser castigats per raons d’orientació sexual; els que van ser «depurats» professionalment per exercir càrrecs i ocupacions públiques durant la Segona República i els perseguits per fer ús de la seva pròpia llengua. Els ciutadans que van participar en la guerrilla franquista, així com els qui van ser els seus col·laboradors, també tindran aquest tractament, igual com qui van patir les conseqüències de pertànyer a la maçoneria, societats teosòfiques i partits polítics o sindicats.

El projecte apunta que, a més a més, l’Administració de l’Estat haurà d’adoptar les mesures necessàries per reparar les formes especials de repressió o violència contra la dona que es van donar sota l’ombra de Francisco Franco, incloent-hi el reconeixement d’aquelles que van anar a la presó o van patir altres penes per cometre els delictes vigents llavors d’adulteri o avortament.