Memòria històrica

Exhumacions sense data al Valle de los Caídos

Quatre anys després de la sentència que va obrir la porta a la recuperació de restes enterrades a Cuelgamuros, 30 famílies continuen sense poder emportar-se els seus

A alguns familiars els ha sigut comunicada la imminència dels treballs, però es neguen a acudir a reunions si no se'ls en dona la data concreta

Exhumacions sense data al Valle de los Caídos

JOSE LUIS ROCA

Es llegeix en minuts

Amb una sentència històrica, el magistrat José Manuel Delgado, titular del Jutjat de Primera Instància número 2 de San Lorenzo d’El Escorial (Madrid) va obrir la possibilitat que familiars amb persones enterrades –per força o no– al Valle de los Caídos podrien recuperar les restes i emportar-se-les als cementiris de les seves localitats. Va ser el 9 de maig del 2016. Passats quatre anys de la sentència, aquesta continua incomplerta.

Tota mena d’obstacles i dificultats tècniques oposades per Patrimoni Nacional –el regidor de l’enorme recinte funerari– s’han succeït al llarg de bona part d’aquest període. I fins i tot ara, que els familiars reclamants veuen una actitud de franca col·laboració per part de l’organisme, l’ordre del Govern no acaba d’arribar.

Per això entre les famílies s’acullen amb escepticisme els diferents anuncis que l’Executiu ha anat deixant caure sobre la proximitat d’una nova llei de memòria històrica. El text d’aquesta llei, que reformarà la 52/2007, contempla expressament el dret de les famílies «a recuperar les restes dels seus ascendents» del «lloc de memòria democràtica» en què el Govern preveu convertir el monument de Cuelgamuros.

Massa vells

En quatre anys i quatre mesos de sentència incomplerta, l’aragonès Manuel Lapeña, fill de Manuel i nebot d’Antonio Ramiro Lapeña Altabás, ha anat complint anys. Ja té 94 anys. En aquest període, un deteriorament cognitiu l’ha anat deixant sense possibilitat de recordar res més enllà de 10 minuts. A la seva família li dol que, si arriba a veure complerta la resolució judicial, «no se n’assabentarà».

Ho lamenta així des de Saragossa Miguel Ángel Capapé, el seu gendre, i un dels impulsors de la reclamació de 30 famílies per recuperar restes mortals de caiguts o assassinats a la guerra civil entre els 34.000 que el franquisme va enterrar sota la creu del Valle. «Com tardin molt més, el meu sogre es queda sense reparació», diu.

Va ser precisament en el cas dels germans Lapeña –assassinats per un esquadró de passejos abandonats els seus cossos en un talús que va fer de fossa comuna, i extrets d’allà i traslladats a Cuelgamuros sense avís a les famílies– en el qual es va pronunciar la justícia. El jutge Delgado va apreciar un dret a «digna sepultura» vuitcentista, ja que va ser articulat per donar cobertura a les famílies que perseguien la recuperació de restes de soldats morts a Cuba i les Filipines.

A aquesta taula de salvació legal –anul·lada al cap de poc de la sentència pel ministre de Justícia Rafael Catalá argumentant falta d’ús– es va agafar l’advocat expert en memòria Eduardo Ranz. Però aquell èxit als tribunals continua sense materialitzar-se.

«Els germans Lapeña han patit una triple victimització –opina el lletrat–. La primera, quan van ser executats; després, al ser portats al Valle; i la tercera, en democràcia, al no complir-se la sentència que ordena la seva exhumació. Després de dos anys de govern del Partit Popular i dos anys del del Partit Socialista, no es pot dir que els Lapeña hagin tornat al seu lloc natural, l’Aragó».

Preparatius

Una vegada avançades les prospeccions de l’Institut Torroja de Ciències de la Construcció, els familiars han pogut visitar les osseres de la cripta del Valle de los Caídos al llarg de la tardor passada, traslladat ja el cos de Franco al cementiri de Mingorrubio, a Madrid.

Des de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica els han reiterat «el de sempre», diu Capapé: que estan treballant en l’assumpte i que tenen voluntat ferma de portar a terme les exhumacions. Fins i tot els ha arribat oficiosament que ja hi ha empresa elegida per fer els treballs, la pública Tragsa. 

Tot indica que, quan s’executin les exhumacions que permet la sentència, es comenci per les dels germans Lapeña. Dues vegades, a més, l’Executiu ha intentat una reunió aquest estiu amb la família, però ha sigut en va. La Secretaria d’Estat els va convocar al juliol, i fa tres setmanes la mateixa vicepresidència, però els familiars han respost en les dues ocasions que acudiran a Madrid «només si és per dir-nos la data de l’exhumació. Si no, el viatge no val la pena», explica Capapé.

Et pot interesar

Des de Barcelona, Rosa Gil, neta del soldat nacional Pedro Gil Calonge, un altre enterrat sense permís a la cripta de la basílica del Valle, confirma que no hi ha data ni aparences: «No tenim novetats. Continuem esperant. Amb aquest virus, no sé jo, però continuo intentant que el meu avi torni a casa».

Per a Eduardo Ranz, a aquests familiars «ningú els tornarà els seus pares o avis. La reparació consisteix, entre altres coses, en l’honra, en la recerca de la veritat, en la resposta dels governs. Vivim un procés judicial que no buscava un responsable, sinó l’exhumació de les víctimes del Valle i una digna sepultura. Per desgràcia no hi ha connexió entre aquesta sentència, de l’any 2016, el seu compliment i l’actuació del Govern espanyol»