AL PARLAMENT

Catalunya limita els lloguers abusius amb l'ull posat en el TC

El Sindicat de Llogaters i JxCat acorden la definició de propietari vulnerable, però el PDECat se'n desmarca i vota en contra de la llei

El PP anuncia que portarà la normativa davant el Tribunal Constitucional acollint-se al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

Catalunya limita els lloguers abusius amb l'ull posat en el TC

ANGEL GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres posar límit als lloguers abusius a Catalunya amb la mirada posada en una possible impugnació del Tribunal Constitucional (TC) i amb la primera fractura entre JxCat i el PDECat a la Cambra catalana. La llei ha tirat endavant amb 30 vots d’ERC –els dos de Demòcrates hi han votat en contra–, els 8 dels comuns, els 4 de la CUP i 29 vots de JxCat, ja que els 4 diputats amb carnet del PDECat han trencat la disciplina de grup i s’han desmarcat de l’acord al qual va arribar JxCat amb el Sindicat de Llogaters per marcar posicionament propi després que el president expulsés el partit presidit per David Bonvehí del Govern.

La redacció de la llei va estar a càrrec del Departament de Justícia –en mans d’ERC– i del Sindicat de Llogaters, i va comptar amb l’aval dels quatre grups parlamentaris per entrar al registre, però el 24 de juliol, en el debat per tramitar el text per la via ràpida, els postconvergents se’n van desdir i van presentar fins a vuit esmenes avalades pel Departament de Territori a càrrec de Damià Calvet, evidenciant el xoc entre conselleries.

Després de diverses reunions concloses sense acord, i que el Sindicat de Llogaters recorregués tant al president Quim Torra com a l’expresident Carles Puigdemont per forçar una reculada, mitja hora abans de l’inici del debat els postconvergents van rebaixar les seves exigències per escorar-se cap a l’esquerra i buscar un allunyament del PDECat, en concordança amb el gir pretès ara sota la marca Junts, i conscients que el TC pot deixar sense efecte la llei per invasió de competències de l’Estat.

Les mesures

El principal escull era la definició del propietari vulnerable que queda exempt de la norma. Els impulsors i JxCat van acordar situar-lo en aquell que no supera 2,5 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC), que representa ingressos inferiors a 2.000 euros mensuals per unitat familiar –malgrat que JxCat demanava un 5,5, traduït en més de 3.000 euros mensuals– i introduir increments ponderats de preu en cas d’obres de millora a la vivenda, al marge de les obligades per llei, fins a un màxim del 20% del preu del lloguer vigent.

La nova llei, que s’aplicarà en els 60 municipis catalans amb més de 20.000 habitants, fixa que el preu del lloguer no pot augmentar respecte al contracte anterior i que si una vivenda tenia un preu per sobre de la mitjana de lloguers de la zona, el nou contracte no podrà superar l’índex de preus de la Generalitat. Les llars que es lloguin per primera vegada, hauran d’ajustar-se a l’índex fixat per l’administració per a cada zona, però l’obra nova en queda exempta per incentivar la construcció de vivenda protegida. La llei també preveu sancions de 3.000 fins a 90.000 euros en cas d’incompliment.

El sector immobiliari i les patronals van carregar contra la llei perquè «paralitzarà el sector i reduirà l’oferta». La consellera de Justícia, Ester Capella, va intervenir en el debat per celebrar la mesura com «un mur contra els abusos»: «Som competents i exercirem les competències», va asseverar al·ludint a possibles impugnacions.

El PP va anunciar que recorrerà al tribunal acollint-se al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que va dictaminar a l’agost que 11 dels 15 articles de la llei no s’ajusten ni a l’Estatut ni a la Constitució. Cs també ho estudia. Si qui recorre és un partit, la llei estarà en vigor fins que hi hagi una resolució, però si el president del Govern, Pedro Sánchez, impugna la llei, quedarà suspesa immediatament quan el recurs s’admeti a tràmit.

Notícies relacionades

Fonts dels comuns confien que Sánchez no la porti davant TC perquè recorden que «forma part de l’acord de govern» i opten perquè obri una via de negociació per a una regulació estatal en l’exercici de les seves competències que coincideixi amb el que ha aprovat la Cambra catalana.

Per a Cs aquesta llei és «postureig» i busca el xoc amb els tribunals, mentre que el PSC la titlla d’«electoralista». Tant ERC com els comuns van demanar als socialistes que no acudeixin al TC.