'CAS VILLAREJO'

Anticorrupció recorda a García-Castellón que no pot investigar el rei emèrit

Respon el magistrat que la investigació sobre l'encàrrec de Corinna Larsen a Villarejo és independent de Joan Carles I

El monarca només pot ser investigat pel Tribunal Suprem, per la seva condició d'aforat

zentauroepp54346144 madrid  03 08 2020   fotograf a de archivo del 10 03 2018  d200803184625

zentauroepp54346144 madrid 03 08 2020 fotograf a de archivo del 10 03 2018 d200803184625 / MARIO RUIZ

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Fiscalia Anticorrupció adverteix el jutge que investiga l’empresària i examiga del rei emèrit Corinna Larsen a la peça ‘Carol’ de la macrocausa ‘Tàndem’ que pot continuar investigant sobre un possible encàrrec que aquesta va fer al comissari jubilat a la presó José Manuel Villarejo, si bé s’ha d’abstenir, per falta de competència, de qualsevol qüestió que pugui afectar Joan Carles I.

Així ho assenyala l’informe que ja té sobre la taula el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García-Castellón, al qual ha tingut accés Europa Press, que conclou que no hi ha connexió entre l’encàrrec, relatiu a una assistent de l’empresària que estaria filtrant dades sobre la seva vida als serveis secrets espanyols i els fets que van acabar amb l’arxiu inicial de la peça, el setembre del 2018.

Quan es van iniciar les investigacions, ‘Carol’ versava sobre els suposats encàrrecs que Corinna hauria fet a Villarejo, revelats per les converses que aquest va mantenir amb l’empresària alemanya i que gravava. En una, que va tenir lloc a Londres el 2015 i en què també estava present l’expresident de Telefónica, Juan Villalonga, Corinna relatava els suposats negocis opacs del rei Joan Carles en què, segons afirmava, va ser utilitzada com a testaferro.

Suborn internacional amb querella

L’informe firmat ara pels fiscals del cas, Ignacio Stampa i Miguel Serrano, afegeix que l’Audiència Nacional només seria competent per al coneixement d’un presumpte delicte de suborn internacional (relacionat amb el paper de Larsen com a testaferro) prèvia interposició de querella per aquests fets, el que no es dona en aquest cas.

D’altra banda, el jutge García-Castellón «no té competència per a la instrucció de les accions penals dirigides contra el Rei que va abdicar», ja que aquesta qüestió li correspondria al Tribunal Suprem per la condició d’aforat de l’exmonarca.

Així, la fiscalia apunta en el seu escrit les qüestions que han de seguir fora de la investigació de García-Castellón: la compra d’un terreny a Marràqueix (Marroc) i el pagament d’unes comissions i a comptes bancaris de què el rei emèrit seria titular real a Suïssa, bé sota noms suposats, bé sota titularitat formal d’Álvaro d’Orleans.

Per als fiscals, les potencials contingències tributàries que indiciàriament revelen les converses «sí que és possible que mereixin l’atenció de les autoritats tributàries i, en el seu cas, poguessin derivar en el futur en les corresponents denúncies per delicte fiscal».

S’hi afegeix el tema del pagament de comissions per empreses espanyoles per l’AVE a la Meca, «en la mesura que les referències eren més concretes, amb identificació del contracte, persones i imports de les possibles comissions», raó per la qual Anticorrupció va començar a investigar inicialment els fets.

Indicis febles

No obstant, la intervenció de Joan Carles I en tots eren «extraordinàriament febles», ja que es tractava de la referència que feia una persona que no apareixia directament ni indirectament implicada en els pagaments i no manifestava raó del seu coneixement; a què calia afegir la inviolabilitat que se li reconeixia llavors a l’avui emèrit com a cap d’Estat.

Els possibles delictes, que en tot cas podrien ser qualificats de corrupció en les transaccions comercials internacionals, exigeixen la interposició d’una querella per part de la fiscalia per poder ser investigats a Espanya. En la valoració d’aquesta qüestió està ara la fiscalia del Tribunal Suprem.

‘Carol’ –pel nom que feia servir Villarejo per referir-se l’empresària alemanya– va ser arxivada provisionalment el 7 de setembre del 2018 per l’anterior instructor de la macrocausa, Diego de Egea, que no veia indicis per continuar investigant ni el comissari jubilat ni el seu soci i assegurava que no hi havia «dades» ni «documentació» que provin les afirmacions que l’empresària alemanya va fer sobre el rei emèrit sobre un suposat cobrament de comissions.

Dubtes sobre la connexió

En la interlocutòria del juliol passat, García-Castellón explicava que després del sobreseïment provisional, el jutjat ha rebut diversos oficis policials en què s’ha analitzat el material intervingut als domicilis dels investigats en aquesta peça i la sol·licitud de cooperació judicial remesa per la fiscalia suïssa en relació amb aquests fets, pels quals al Ministeri Públic d’aquell país l’interessava la col·laboració de l’Audiència Nacional per la connexió entre les dues investigacions.

Notícies relacionades

García-Castellón ha citat l’empresària alemanya el dia 28 a l’ambaixada espanyola a Londres –encara està pendent de saber-se si es traslladarà al Regne Unit o optarà per la videoconferència– i s’hauria de centrar en aquesta compareixença, a criteri de la fiscalia al comprovar l’encàrrec sobre el seu confident.

En relació amb aquest encàrrec el magistrat ha imputat també qui va ser soci de Villarejo en el Grup Cenyt, Rafael Redondo, i l’expresident de Telefónica, Juan Villalonga. A tots dos, juntament amb Villarejo, els ha citat després de l’interrogatori a Larsen.