MISSATGE AL PPC I PSC

Arrimadas apel·la a l'esperit del 6 i 7 de setembre per demanar unió al constitucionalisme

Crida al PPC i al PSC a coalitzar-se amb Cs per «governar a Catalunya»

La líder taronja evita exigir una immediata convocatòria electoral a Torra

jregue54817121 la presidenta estatal de cs  in s arrimadas  al parlament am200907133953

jregue54817121 la presidenta estatal de cs in s arrimadas al parlament am200907133953 / Bernat Vilaro

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquest dilluns Inés Arrimadas ha tornat al Parlament com a presidenta de Ciutadans tres anys després dels plens del 6 i 7 de setembre en què es van aprovar les lleis de desconnexió. Aleshores, Arrimadas exercia com a cap de les files taronges i s’erigia com un ariet contra els plans independentistes. Després de les eleccions del 21-D, Cs va aconseguir el primer lloc però no es va presentar a la investidura per falta de recolzaments, de manera que aquest dilluns ha demanat al constitucionalisme unir-se per presentar-se junts als pròxims comicis «i no només per guanyar, també governar». 

«La nostra victòria va servir per donar veu als que no en tenien. El pas següent és governar, hem de fer aquest pas endavant perquè si no tindrem quatre anys més de separatisme, de no saber gestionar i de veure com s’empobreix la nostra economia», ha afirmat en una roda de premsa. No obstant, no ha cridat a una convocatòria electoral imminent a Catalunya per la «situació complicada» que es viu a Catalunya a causa de l’impacte del coronavirus: «Ara la prioritat és treballar per poder frenar aquesta pandèmia, donar solucions. Les eleccions vindran més d’hora que tard», ha dit, però sí que ha criticat la remodelació del Govern perquè segons el seu parer respon a «afinitats ideològiques de partit i no de gestió».

Arrimadas ha recordat aquelles sessions parlamentàries de principis de setembre com una «vergonya», com «el dia en què [als independentistes] se’ls va treure la careta de la seva retòrica de democràcia i va passar a ser absolutisme». «El separatisme es va equivocar, en el seu concepte tan negatiu d’Espanya es va permetre pensar que la nostra democràcia era feble, però és molt més forta del que pensaven», ha afirmat.

«Més ruptura i menys gestió»

Quant al Govern, ha esmenat la gestió de la pandèmia i ha afirmat que «l’únic que es pot esperar és més desobediència, més ruptura i menys gestió». «I ara que el separatisme està més dividit que mai, el constitucionalisme ha d’estar més unit que mai», ha continuat. La líder de Cs ha fixat la candidatura constitucionalista amb el PPC i el PSC –tot i que els socialistes es desmarquen– i l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat com les dues prioritats del partit.

És la primera visita d’Arrimadas després del relleu de Lorena Roldán per Carlos Carrizosa com a candidat a la presidència de la Generalitat, un canvi que ha assegurat que queda contemplat als estatuts. Tots dos han escudat la líder des de la seva arribada i fins a la sala de reunió on han coincidit amb altres càrrecs del partit. En la comitiva també ha figurat la secretària general del partit, Marina Bravo, la mà dreta d’Arrimadas, José María Espejo-Saavedra, el diputat David Mejía, i el membre de Cs a la Mesa del Parlament, Joan García.

Notícies relacionades

La substitució de Roldán ha provocat les queixes del sector crític, que ha portat l’assumpte al comitè de garanties del partit a fi que anul·li el nomenament de Carrizosa i convoqui unes primàries. Arrimadas ha deixat el cas en mans d’aquest òrgan del partit.

Carrizosa, d’altra banda, ha carregat contra el president del Parlament, Roger Torrent, per haver convidat l’expresidenta de la Cambra catalana, Carme Forcadell, a l’acte que va tenir lloc divendres amb motiu del quaranta aniversari de la restitució de la institució després de la dictadura franquista. «És una vergonya que estiguem rendint homenatge a qui va ser peça essencial de l’abús que vam viure aquí més de la meitat dels catalans, que s’homenatgi aquella persona que no ens deixava parlar, que va arrossegar aquest parlament pel llot i el va denigrar», ha afirmat.