Bloqueig d'Estat: totes les institucions pendents de renovació

Ni tan sols una pandèmia com la que viu Espanya des de març ha sigut suficient perquè Govern i PP siguin capaços d’arribar a acords que desbloquegin, per exemple, la renovació d’algunes institucions de l’Estat. Fa mesos que l’Executiu i el principal partit de l’oposició van començar a plantejar-se, finalment, els canvis pendents en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional (TC) i el Consell d’Administració de RTVE. Les converses van encoratjar la possibilitat de l’acord, però els populars desconfien d’unes negociacions en les quals hi hagi present Podem i van congelar el diàleg.

Per a la renovació dels magistrats del CGPJ i del TC que depenen del Congrés és obligatòria una majoria de tres cinquenes parts de la Cambra (210 vots), cosa que el PSOE i el PP, junts, no aconsegueixen per només dos diputats (en sumen 208). Si el bloqueig persisteix, el Govern pot obrir la porta que altres formacions entrin en l’hipotètic consens per acabar amb la provisionalitat de les dues institucions, però això obligaria socialistes i podemistes, que sumen 155 escons, a buscar ni més ni menys que 55 vots.

CGPJ

El mandat de l’òrgan de govern dels jutges, de cinc anys, va caducar el desembre del 2018. Llavors, el PP, el PSOE i Podem van arribar a pactar per a la presidència el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, però aquest va acabar renunciant a la seva candidatura després que es filtrés un whatsap del llavors senador popular Ignacio Cosidó presumint que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l’alt tribunal «des de darrere».

El CGPJ el componen 20 vocals, dels quals 12 són magistrats i jutges i els altres vuit són juristes de reconeguda trajectòria proposats pels partits. Entre ells n’escullen el president, un magistrat que alhora presidirà el Tribunal Suprem. La meitat dels 20 vocals es voten en el Congrés i l’altra meitat en el Senat, a raó de sis jutges i quatre juristes a cada Cambra.

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Pendent està també la renovació de 4 dels 12 membres del TC que correspon elegir al Congrés, el mandat de nou anys del qual va concloure el novembre passat. Fa un any, el president del tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar a la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que havia d’iniciar aquest procediment.

DEFENSOR DEL POBLE

El socialista Francisco Fernández Marugán exerceix com a Defensor del Poble en funcions des de fa gairebé tres anys. Per substituir-lo es necessita que la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble proposi un nom i que tres cinquenes parts del Congrés el recolzin. Un resultat que ha de ratificar el Senat en un termini màxim de 20 dies.

RTVE

El Govern ha de reactivar el concurs públic que va començar l’agost del 2018 per renovar el Consell d’Administració de RTVE i que es va congelar el març de l’any passat, amb la convocatòria d’eleccions generals. Els 20 aspirants a dirigir RTVE hauran de passar per la Comissió de Nomenaments de Congrés i Senat, i entre ells s’escollirà els 10 membres del consell (sis al Congrés i quatre al Senat).

Tots necessiten un suport mínim de dos terços de la Cambra en primera volta (almenys 233 diputats) i, en el seu defecte, majoria absoluta (176 diputats) en una segona votació, amb aval de quatre grups parlamentaris. El president del consell s’elegeix a la Cambra baixa, d’entre els 10 membres directius i amb el mateix sistema de votació.

CONSELL DE TRANSPARÈNCIA

Una altra de les renovacions en cartera és la de la presidència del Consell de Transparència i Bon Govern, en aquest cas després de la mort, el juny del 2017, de qui fins aleshores n’havia sigut la titular, Esther Arizmendi. En aquest cas és el Govern qui en nomena el president per un període de cinc anys i el Congrés l’ha de ratificar en un mes per majoria absoluta, és a dir, 176 vots.

EL FROB I LA CNMV

Notícies relacionades

Casado rebutja renovar el Poder Judicial mentre Iglesias segueixi

Sánchez: el PSOE i Podem assumeixen que els Pressupostos seran «progressistes» però «no excloents»

En l’àmbit econòmic, el nomenament més immediat és el del president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que va pilotar el rescat al sector financer i responsable últim de Bankia, i el president del qual, Jaime Ponce, va concloure mandat al capdavant d’aquest organisme el juliol passat. Durant el passat estat d’alarma, el Govern va canviar la llei en un dels seus decrets lleis per combatre la crisi del coronavirus i va habilitar Ponce per continuar fins al nomenament d’un successor. En aquest cas, el candidat proposat per la ministra d’Economia, Nadia Calviño, haurà de presentar les seves credencials davant el Congrés, però no necessita aval parlamentari perquè el Govern en pugui formalitzar el nomenament.

I a finals de novembre caducaran els mandats del president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sebastián Albella, i de la vicepresidenta, Ana María Martínez-Pina, tot i que en aquest cas poden ser renovats per un altre mandat. Això sí, PSOE i Unides Podem, avui en el Govern, es van oposar llavors a aquests nomenaments per part del Govern de Mariano Rajoy, que els va pactar amb Ciutadans.