22 set 2020

Anar al contingut

polèmica a la cambra

El Parlament tornarà a proclamar que «Catalunya no reconeix ni vol tenir cap rei»

Els independentistes reproven Felip VI i el Govern per la «fugida» de Joan Carles I i demanen retirar a l'emèrit el títol de rei

El secretari general del Parlament no publicarà alguns dels punts polèmics al Butlletí de la Cambra malgrat la protesta de JxCat

Fidel Masreal

El Parlament tornarà a proclamar que «Catalunya no reconeix ni vol tenir cap rei»

«El Parlament declara que Catalunya és republicana i per tant no reconeix ni vol tenir cap rei», així comença la resolució conjunta que JxCatERC i la CUP han presentat i que ha votat favorablement la majoria de la Cambra catalana respecte a la crisi de la monarquia.

El text, molt contundent, qualifica la dinastia dels Borbons de «calamitat històrica per a Catalunya» i remarca que Joan Carles I va acceptar la successió del general Franco jurant fidelitat als principis del seu règim. També càrrega contra «la connivència dels poders executiu, legislatiu i judicial per sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització o control democràtic, que arriba al seu moment culminant amb la fugida consentida del rei Joan Carles per evadir l’acció de la justícia».

El règim del 78

El text considera que el pacte constitucional del 78 ha fracassat, pel seu «caràcter irreformable» que blinda «la continuïtat d’una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit, una democràcia intervinguda pel poder judicial, unes polítiques socials que són anul·lades quan les aprova el Parlament de Catalunya i una legislació que castiga l’exercici de drets fonamentals».

La proposta, aprovada per la majoria independentista i sense el recolzament dels comuns, aposta per «la república catalana» com «l’únic camí», per aconseguir la independència de Catalunya. En canvi, el text no reclama la dimissió del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, com va suggerir Elsa Artadi, de JxCat, o dels ministres de Unides Podem, com ha reclamat avui el president Quim Torra.

Retirar el títol de rei a Joan Carles I

A més, ERC, la CUP i JxCat també han presentat resolucions de forma individualitzada. Destaca la de JxCat, el grup del president, que reclama l’abolició de la monarquia i l’elaboració d’una llei estatal per eliminar el títol de rei a Joan Carles I, confirmar que la inviolabilitat només protegeix el cap d’Estat pels seus actes en l’exercici de les funcions que han sigut ratificades per una altra autoritat. També reclama eliminar l’aforament «injustificat» de Joan Carles davant el Suprem, entre altres mesures.

Resolucions que en part ni es publicaran

En dues ocasions anteriors en què el Parlament va demanar l’abolició de la monarquia, la reprovació del rei i la creació d’una comissió d’investigació sobre les irregularitats en la direcció de l’Estat, el Tribunal Constitucional va anul·lar les dues decisions al considerar que el legislatiu català no té competències per definir la forma d’Estat. De fet en aquesta ocasió, i malgrat la protesta aïrada d’Albert Batet, de Junts per Catalunya, el secretari general del Parlament, a instàncies dels juristes de la Cambra, ha advertit als grups que determinats punts de les resolucions de l’independentisme no es publicaran al Butlletí Oficial del Parlament. Batet ha arribat a demanar que s’expedienti els funcionaris del Parlament que es neguin a publicar «el que es vota» a la Cambra. 

Reprovació al Govern i a Felip VI

El ple també ha aprovat, amb el recolzament de JxCat i ERC, la resolució de la CUP, en què es mostra «el rebuig a la monarquia borbònica com a institució caduca, profundament antidemocràtica, corrupta i hereva de la dictadura franquista i reprova «el conjunt del Govern de l’Estat i específicament la vicepresidenta Carmen Calvo per col·laborar en la fugida de Joan Carles I, així com «reprovar el rei Felip VI i tota la dinastia borbònica per dècades d’impunitat i enriquiment il·legítim». El text aprovat també demana «expulsar els membres de la Monarquia de les institucions i fundacions compartides» i suprimir la «simbologia i nomenclatura urbana monàrquica».

No col·laborar en cap acte amb la monarquia

També es proposa, a instàncies de JxCat, sol·licitar al Govern «no col·laborar ni participar en cap acte en què participin membres de la monarquia espanyola i fer les gestions perquè la resta d’institucions i entitats de Catalunya tampoc hi col·laborin ni hi participin, així com aconseguir la plena restitució de tots els diners furtats a la hisenda pública per la monarquia borbònica» i destinar-los a la lluita contra la Covid.

«Sotmès a la sobirania popular»

D’altra banda, els comuns proposaven –però els seus textos han sigut àmpliament rebutjats –retirar el títol i els honors de rei a Joan Carles I, censuren la seva actuació pels presumptes casos de corrupció i proposen «regular l’exercici de les funcions del cap d’Estat i la seva família», amb rendició de comptes i transparència. I una modificació de l’aforament. Els comuns acabaven proclamant que el «cap de l’Estat ha d’estar sotmès a la sobirania popular» i demanaven una «república plurinacional». La formació progressista tampoc va votar a favor de les resolucions dels grups independentistes.

Que actuï la fiscalia

El PSC eludeix en les seves resolucions les reflexions que ha formulat el líder del seu grup, Miquel Iceta, durant el debat, sobre una possible revisió dels aforaments i les causes d’inviolabilitat de la figura del rei d’Espanya. En la resolució dels socialistes no s’inclou aquesta possibilitat sinó una referència a l’acció de la justícia en vista de possibles irregularitats: «Les suposades irregularitats fiscals o delictives del rei emèrit Joan Carles I, com no pot ser de cap altra manera en un estat de dret i social com el d’Espanya, han de ser investigades per la fiscalia i l’Agència Tributària i atribuir i sancionar les responsabilitats que siguin oportunes arribat el cas». El PSC recorda en les seves resolucions que «la Generalitat no té cap competència sobre la monarquia» i demana comptes al Govern per la seva gestió de la crisi sanitària. 

El Parlament demana al Govern que es personi en el cas 3%

D’altra banda, sí que han prosperat les propostes del PSC i de Ciutadans per reclamar al Govern que es personi com a acusació particular en el cas del 3% de presumpta corrupció de Convergènica. Es dona la circumstància que el PSC primer en la seva resolució al·ludia al PDECat, i finalment ha retirat aquesta menció.

«Símbol de la unitat»

El PP i Ciutadans defensen la institució de la monarquia en les seves resolucions i carreguen contra el Govern de Torra. La formació taronja «condemna la campanya de desprestigi que els partits nacionalistes i populistes estan impulsant contra la institució de la monarquia parlamentària, com a símbol de la unitat del nostre Estat democràtic i de dret i de la sobirania del conjunt de ciutadans que formen el poble espanyol». Ciutadans demana que el Parlament desvinculi «qualsevol acció feta pel Rei emèrit amb la monarquia parlamentària, de la mateixa manera que es desvincula la institució de la Generalitat de Catalunya amb les accions realitzades pel Sr. Torra, el Sr. Puigdemont, el Sr. Mas o el Sr. Pujol, els quatre condemnats penalment o investigats pels tribunals». Les resolucions amb aquest contingut s’han rebutjat.