22 set 2020

Anar al contingut

La marxa del rei emèrit

El secretisme enterboleix l''operació exili'

Cap instància oficial revela el parador de Joan Carles I i els interrogants sobre el canvi de residència s'acumulen

Rafael Tapounet

El secretisme enterboleix l''operació exili'

PIERRE-PHILIPPE MARCOU

En els recitals d’Elvis Presley era habitual que, una vegada conclosa l’actuació, un locutor pronunciés per megafonia la frase «Elvis ha abandonat l’edifici» a fi de dissuadir els espectadors de sortir desordenadament del local per mirar de mantenir algun tipus de contacte amb el ‘Rei’ i evitar així un aldarull. Amb el temps, la frase ha fet fortuna en la cultura popular nord-americana com a manera d’al·ludir algú la marxa d’un lloc del qual contribueix a apaivagar una situació de tensió. Una cosa semblant és el que s’ha pretès amb l’anunci de la mudança de l’emèrit Joan Carles I, les lucratives i poc transparents activitats del qual com a comissionista, investigades per la justícia, han generat en els últims mesos un degoteig d’informacions que amenaçava de sacsejar els fonaments de la institució que ell mateix va encapçalar durant 40 anys.

Conscient de la necessitat de donar una resposta a l’escàndol creixent, la Corona va anunciar a mitja tarda de dilluns que el pare de Felip VI havia abandonat l’edifici per marxar a viure fora d’Espanya. Però des d’aleshores ja no ha dit res més. I tampoc el Govern que presideix Pedro Sánchez ha volgut (o potser no ha pogut) aportar res sobre una operació d’extraordinària importància política i d’enorme càrrega simbòlica entorn de la qual comencen a acumular-se els interrogants.

Qui sap on

Cap instància oficial ha revelat a hores d’ara quina serà la destinació de l’excap de l’Estat (en el seu intent per esquivar les reiterades preguntes sobre la qüestió, Sánchez va arribar a oferir explicacions contradictòries en la seva compareixença de dimarts) ni si el trasllat tindrà caràcter permanent o temporal. Tampoc es coneix com se sufragaran les despeses que portarà el canvi de residència ni quin paper ha jugat l’Executiu en la decisió adoptada per la Casa del Rei. Són massa zones en ombra per a una operació amb la qual es pretén reforçar l’exemplaritat i la transparència d’una institució la supervivència de la qual depèn en bona mesura del vincle afectiu amb la ciutadania.

Les especulacions amb més aparença de fiabilitat van situar Joan Carles I a la costa caribenya de la República Dominicana, on el seu amic, el magnat sucrer Pepe Fanjul, té un luxós complex residencial, però Pedro Sánchez, que va comparèixer davant la premsa per fer balanç del curs polític, va evitar donar cap pista sobre el parador del rei emèrit. Primer va al·legar desconeixement («no tinc aquesta informació», va dir) i més endavant es va escudar en l’obligada discreció que presideix les seves comunicacions amb Felip VI. «Els assumptes dels despatxos entre el cap de l’Estat i el president del Govern són reservats i confidencials», va declarar.

Repartiment de papers

Aquesta mateixa fórmula la va utilitzar per justificar la seva decisió de mantenir completament al marge de l’‘operació exili’ els seus socis de coalició d’Unides Podem, una cosa que va suscitar el retret de la ministra d’Igualtat, Irene Montero. Igual que havia fet el dia anterior el vicepresident segon, Pablo Iglesias, Montero va qualificar de «fugida indigna» la marxa de Joan Carles I i no va dubtar a reconèixer la «discrepància» que Podem manté amb el PSOE respecte a la solució acordada amb la Casa del Rei. Una desavinença a la qual l’oposició va mirar de treure’n partit però que no sembla posar en perill l’estabilitat del Govern de coalició; més aviat al contrari, ja que permet a les dues forces que l’integren marcar perfil propi sense trencar res.         

En aquest repartiment de papers, a Sánchez li va correspondre, doncs, defensar la idoneïtat de la decisió anunciada dilluns per La Zarzuela, cosa que va fer remarcant que «aquí no es jutja institucions, sinó persones» i posant l’èmfasi en l’encomiable voluntat d’«allunyar-se de la figura de Joan Carles I que, segons el seu parer, manifesta la Corona amb aquesta maniobra». Com ha demostrat de manera contundent la pandèmia del coronavirus (que, al cap i a la fi, era del que realment volia parlar el cap de l’Executiu), posar distància i rentar-se les mans són dues de les primeres coses que s’han de fer en cas de crisi.

Llibertat de moviments

També va voler recordar Sánchez que, si arribés a donar-se el cas, aquesta distància no impediria l’acció dels tribunals, ja que «el rei emèrit ha deixat clar que està a disposició de la justícia». De fet, Joan Carles I pot desplaçar-se amb absoluta llibertat perquè, de moment, no se li ha obert cap causa judicial. Si aquesta circumstància s’arribés a produir, seria el Tribunal Suprem l’encarregat de jutjar-lo a Espanya, i el pare de Felip VI podria acollir-se al seu dret a declarar per videoconferència, tal com farà la seva examiga Corinna Larsen des de Londres en l’anomenat ‘cas Carol’.

Una cosa sí que està clara. Joan Carles I no passarà aquest mes d’agost al Palau de Marivent, la residència de Palma a la qual aquest cap de setmana arribaran Felip i Letizia (que tenen previst recórrer les Balears per conèixer de primera mà les conseqüències de la crisi generada per la pandèmia) i on ja espera la reina Sofia, que amb seguretat no acompanyarà el seu marit en aquest exili forçós. Sigui on sigui.