09 d’ag 2020

Anar al contingut

DECISIÓ SOBRE UNA MESURA PENITENCIÀRIA

Els jutges suspenen la semillibertat de Rull i Turull i mantenen la de Focardell i Bassa

Dos jutges prenen decisions oposades respecte al tercer grau penitenciari dels presos de l'1-O

J. G. Albalat

Els jutges suspenen la semillibertat de Rull i Turull i mantenen la de Focardell i Bassa

Ara per ara el jutge de vigilància penitenciària número 1 de Catalunya manté el tercer grau penitenciari per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa, per a qui la fiscalia havia sol·licitat la suspensió immediata de la mesura atorgada per la Generalitat el 14 de juliol. En canvi, un altre jutjat, el número 5, ha acordat la tornada al centre penitenciari de Josep Rull i Jordi Turull, segons han assegurat ells a Twitter.  És la mateixa decisió que el magistrat va prendre dimarts respecte a l’exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Joaquim Forn i Raül Romeva i els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La fiscalia de Barcelona ha recorregut aquest mateix dijous el tercer grau o de semillibertat dels exconsellers Jordi Turull,  Josep Rull i Dolors Bassa, alhora que ha sol·licitat que suspengui de manera immediata aquesta mesura mentre resol el fons de l’assumpte. 

Així ho va sol·licitar en tres escrits la fiscalia, després que dimarts passat, 28 de juliol, ja aconseguís que el Jutjat de Vigilància Penitenciària número 5 de Catalunya deixés sense efecte de manera cautelar el tercer grau de Junqueras, Forn, Romeva i els ‘Jordis’. Els recursos de Turull i Rull han caigut al mateix jutjat que va acordar aquesta decisió i el magistrat ha suspès la seva semillibertat i ha ordenat la seva tornada a la presó de Lledoners. En canvi, el recurs de Bassa va anar a parar al Jutjat de Vigilància Penitenciària número 1 de Catalunya, el mateix que Carmen Forcadell, i per això les decisions són diferents.

La discrepància es basa en la interpretació que cada un fa de la resolució del Tribunal Suprem sobre l’anul·lació de l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari (que li permetia sortir de la presó per treballar i fer voluntariat) i que afirmava que la presentació del recurs del fiscal suposava la suspensió immediata de la mesura acordava i no només quan s’interposava davant l’alt tribunal. Un dels jutges s’ha acollit a aquest criteri i l’altre no.

No és habitual que els jutges de vigilància decideixin la suspensió del tercer grau. No obstant, quan el cas arriba al Tribunal Suprem, que va ser l’òrgan sentenciador, la mera presentació del recurs per part de la fiscalia suposa la suspensió de la semillibertat.

Els arguments

La fiscalia esgrimeix en aquests nous recursos arguments similars als que va utilitzar en els casos de Junqueras, Romeva, Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. És a dir, la seva progressió a tercer grau és «incompatible amb la necessària realització de les finalitats retributives i de prevenció general i especial de la pena»,perquè tampoc s’ha produït l’evolució en el tractament per acordar el tercer grau.

El Ministeri Públic exposa que els dirigents independentistes continuen «reconeixent els fets i les seves conseqüències però no el delicte», igual que feien a l’inici del compliment de la pena, i tampoc «s’ha produït el necessari acostament progressiu amb l’exterior», ja que encara no han complert una quarta part de la condemna.

Els recursos exposen que «tampoc es pot oblidar el bé jurídic atacat, que és el de l’ordre públic i l’adequat funcionament dels serveis i institucions públiques, per la qual cosa la conducta dels interns va ser molt greu, no només en termes jurídics, sinó en els termes de repercussió social i institucional».

Els escrits precisen que el programa de tractament dels interns «ha de tenir per objecte ensenyar-los a respectar la llei, que només es pot aconseguir el que es desitja utilitzant els mecanismes legalment establerts en la normativa que regeix el nostre Estat social i democràtic de dret, normativa que a tots ens vincula». I remarquen que «un govern autonòmic no pot transformar l’estructura de l’Estat i plasmar-lo en un text legal fora dels cursos jurídics de reforma, per la qual cosa no estan interns per voler transformar l’estructura de l’Estat, finalitat totalment legítima i respectable, sinó per voler fer-ho fora dels cursos legalment establerts».