Iglesias veu una «república plurinacional» a Espanya a «mitjà termini»
Calvo diu que el Govern «no té previst cap referèndum» sobre la monarquia
Diversos partits demanen investigar les empreses que van construir l'AVE a la Meca per la seva relació amb Joan Carles I
El vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, ha mantingut un perfil discret respecte a la Monarquia en els últims dies. No obstant, aquest dimecres, el líder dels morats ha assegurat que a Espanya l’«esperit republicà» està guanyant força i que en l’horitzó entreveu una «república plurinacional i solidària». Potser no aviat, ha matisat, però sí a «mitjà o llarg termini».
Amb totes les informacions publicades recentment sobre el rei emèrit, Joan Carles I, a sobre de la taula, el secretari general de Podem ha sigut preguntat per la possibilitat d’una reorganització del model territorial de l’Estat. Iglesias ha aprofitat per defensar la necessitat de donar pas a una nova etapa en què es deixi enrere la monarquia.
«És lògic que gent de vint-i-tants anys, de trenta-i-tants i de quaranta-i-tants no entenguem que aquest país no tingui un cap de l’Estat que s’elegeixi democràticament», ha explicat, abans d’assenyalar que és necessària «una cosa més moderna, més avançada i més racional». No obstant, ha reconegut que l’actual composició del Congrés fa impossible una «reforma constitucional de pes». Tot passa, ha dit, perquè la «dreta republicana» es faci visible.
Sense referèndum a la vista
No obstant, hores abans, la vicepresidenta primera de l’Executiu, Carmen Calvo, ha assegurat al Congrés que el Govern de coalició entre el PSOE i Podem «no té previst cap referèndum» sobre la monarquia. En una resposta al diputat de Bildu Jon Iñarritu, Calvo ha assegurat que la direcció de l’Estat «no està en qüestió en aquest país». «És el nostre marc constitucional, ho és per a vostè i per a mi fins i tot mantenint posicions diferents», ha afegit.
Iñarritu ha preguntat a l’Executiu «què més ha de passar» perquè el Govern doni suport a la convocatòria d’una consulta d’aquest tipus després de les informacions sobre les finances opaques de Joan Carles I. «El que ha de passar és que tant vostè com jo respectem el marc constitucional i el respectem en la Direcció de l’Estat, res més», ha replicat la número dos del Govern. «No està previst cap referèndum que ens faci desembocar, ni més ni menys, en una reforma de la Constitució d’aquesta envergadura», ha dit.
Notícies relacionadesTambé ha sortit l’assumpte de l’excap d’Estat en el cara cara de la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, amb Calvo. La diputada conservadora ha acusat Pedro Sánchez d’«agitar» el debat contra la monarquia per «tapar» la seva «deplorable» gestió de la pandèmia i el vicepresident Pablo Iglesias d’aprofitar la maniobra «per apuntar Felip VI».
Nova opció
A les diferents posicions sobre la monarquia que es donen al si del Govern s’hi ha sumat aquest dimecres una nova proposta per crear una comissió d’investigació al Congrés entorn de la figura de Joan Carles I. Tot i que buscant la manera d’evitar la inviolabilitat del rei emèrit. EH Bildu, ERC, JxCat, la CUP, el BNG, Compromís, Més País i Nova Canàries han sol·licitat una comissió que aclareixi el paper de les empreses públiques que van participar en la construcció de l’AVE a la Meca i la possibilitat que atorguessin comissions a l’anterior monarca.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix
- El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya
- Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"
- La meitat dels nous contractats indefinits no arriben a complir un any
- El Banc d’Espanya calcula que falten 225.000 pisos nous per al 2024 i 2025