Homenatge a les víctimes del virus: el precedent no existeix

Quan Pedro Sánchez va decidir que calia organitzar una cerimònia d’homenatge a les víctimes del coronavirus, els col·laboradors del president del Govern es van adonar que no tenien gaires llocs on inspirar-se. «No hi ha precedents d’una cita així», expliquen a la Moncloa. Primer, perquè «mai, per sort, s’han hagut d’acomiadar tants compatriotes»: 28.409 segons les dades oficials, tot i que probablement en siguin molts més. I després, perquè cap dels països de l’entorn europeu, ni tan sols els més afectats per la pandèmia, com Itàlia i França, han portat a terme un acte com el que aquest dijous, a les nou del matí, tindrà lloc a la plaça de l’Armeria del Palau Reial de Madrid.

El cap de l’Executiu, assenyalen en el seu cercle més pròxim, va tenir des del principi molt clares dues coses. El protagonisme de la convocatòria no havia de recaure en les institucions, sinó en la societat espanyola, en persones que van perdre els seus éssers més pròxims o que van lluitar contra la pandèmia a través de la seva professió. I la cerimònia havia de ser civil, absolutament aconfessional, a diferència, per exemple, del desè aniversari dels atemptats de l’11-M.

Així que, al costat del mateix Sánchez, el Rei, tots els mandataris autonòmics i importants dirigents internacionals (del president del Consell Europeu a la presidenta de la Comissió, passant pel secretari general de l’OMS), hi haurà sobretot víctimes, però també agricultors, cuiners, enterradors, ramaders, professors, ‘riders’, treballadors de residències de gent gran i de supermercats, militars i policies. En total, unes 400 persones. Tres cinquenes parts, calcula l’Executiu, seran persones anònimes. I les religions hi estaran representades: catòlics, budistes, ortodoxos romanesos, mormons, testimonis de Jehovà, musulmans, jueus i evangèlics hi ocuparan un lloc. Però no hi haurà cap missa.

Tot just 40 minuts

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

La cerimònia, en aquest sentit, serà curta i senzilla. Uns 40 minuts, ocupats per música (l’himne nacional, una peça de Johannes Brahms), ofrenes florals davant un peveter amb una flama en memòria dels morts, la lectura del poema ‘Silencio’, d’Octavio Paz  (en una gravació de l’actor José Sacristán), i només tres discursos: de Felip VI, del germà d’un periodista mort per la Covid-19 i d’una infermera de l’Hospital de Vall d’Hebron, a Barcelona.

«Busquem un acte que convidi al recolliment, al record i al dolor. Però també volem que sigui l’acte d’una societat valenta, que encara el futur amb esperança –resumeixen en el Govern–. El que pretenem és que aquest país se senti acompanyat en la unitat».