04 d’ag 2020

Anar al contingut

CONVULSIÓ EN LA POSTCONVERGÈNCIA

Puigdemont i el PDECat busquen un pacte d'última hora que eviti la ruptura

Contactes entre Bonvehí, l'expresident i els presos per buscar un acord temporal de cara a les eleccions

Els impulsors del nou partit rebutgen que la postconvergència tingui quotes i les divergències de forma i fons persisteixen

Fidel Masreal

Puigdemont i el PDECat busquen un pacte d'última hora que eviti la ruptura

Representants del PDECat i de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont consultats per EL PERIÓDICO han confirmat l’existència de converses informals a diferents nivells per provar d’evitar una ruptura definitiva entre els dos espais polítics. Es tracta d’una negociació d’última hora i amb poques possibilitats d’èxit, ja que la qüestió de fons –si el PDECat s’ha de mantenir com a partit amb identitat pròpia dins Junts per Catalunya– continua enfrontant els dos bàndols.

Segons fonts del PDECat, el president de la formació, David Bonvehí, manté contactes telefònics amb Puigdemont i els presos independentistes de JxCat. L’eventual sortida podria passar per un acord temporal, pensat per afrontar les imminents eleccions catalanes, i que deixés per més endavant una solució definitiva. «Però anem posant propostes sobre la taula i totes les respostes són no, no i no», al·leguen. El PDECat vol mantenir el seu espai propi ara i en el futur, mentre que els seguidors de Puigdemont, decidits a crear un altre partit, no accepten cedir cap quota ni percentatge al PDECat en aquesta nova formació. Segons alguns coneixedors de les converses, els fidels a Puigdemont podrien oferir un pacte no escrit de presència de noms decidits pel PDECat, escollits «a dit». Una cosa que la postconvergència rebutja perquè és l’estil de govern que atribueixen a Puigdemont durant aquests últims anys.

Però, d’entrada, continua sense haver-hi cap concreció respecte a quin projecte ideològic defensarà la nova formació de Puigdemont. El PDECat vol reivindicar un model de país de centredreta i no troba correspondència a l’altra banda de la taula. El nou partit pretén mantenir la bandera del conflicte independentista contra l’Estat.

Diners, decisions i noms

La batalla també té a veure amb la constant manca d’acord entre uns i altres des que es va crear la marca Junts per Catalunya, la tardor del 2017. «No han complert cap dels acords, com els relatius a la presa de decisions de forma mancomunada, l’establiment d’un comitè d’enllaç, els òrgans paritaris... S’han pres mesures que no se sabia qui les decidia», es queixen des del PDECat. «Hi ha hagut més malentesos que realitat. El grup del Parlament ha funcionat bé, però ells s’han sentit menyspreats; potser tenen raó, però no va ser mai la intenció», al·lega l’altre sector. «I més convergents que [l’exconseller Josep] Rull i [el també exconseller Jordi] Turull no hi ha ningú, no hi ha hagut vetos», afegeixen.

El llistat de topades inclou el desacord sobre quina part dels diners que ha rebut el grup de JxCat al Parlament s’havia de quedar el PDECat. L’última de les qüestions pactades incloïa no fer servir la marca sense acord entre les parts. Però ara el PDECat està decidit, davant els incompliments en altres aspectes, a quedar-se JxCat com a bandera electoral. Els fidels a Puigdemont volen lluitar per això. «Ells no la volen, volen que no la utilitzem nosaltres, i no ho aconseguiran», avisa el PDECat.

Desafiaments creuats

La intenció d’alguns seguidors de l’expresident ja era constituir el nou partit fa més d’un any. Per això ara es mostren decidits a tirar endavant, sense formalitzar cap coalició perquè els recorda el precedent de CiU. A més, creuen que el PDECat en solitari perdrà gairebé tota la seva actual presència. «Si se’n va el 90% de les seves bases, ¿es presentaran a les eleccions?», es pregunten. El PDECat respon: «Creien que nosaltres no ens presentaríem i ara veuen que sí, i potser traurem sis o vuit diputats, però Puigdemont quedarà tercer ¿Es presentarà?».