09 d’ag 2020

Anar al contingut

RÈGIM DE SEMILLIBERTAT

Les presons proposen el tercer grau als presos de l'1-O

La Conselleria de Justícia ha d'avalar la decisió de la junta de tractament dels centres penitenciaris

Els dirigents independentistes podran anar al centre només a dormir i el cap de setmana ser a casa

J. G. Albalat

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners (Barcelona), Puig de les Basses (Girona) i de Dones de Barcelona han proposat aquest dijous per unanimitat el tercer grau penitenciari(semillibertat) als nou líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem pel procés. Tots ells disfruten de l’article 100.2 del reglament penitenciari que suposa que poden sortir de la presó per treballar o per fer voluntariat. Aquest canvi, si és avalat pel servei de classificació de la Secretària de Mesures Penals, cosa que ocorre en el 95% dels casos, suposarà que els dirigents sobiranistes només aniran al centre penitenciari a dormir de dilluns a dijous o divendres, i el cap de setmana seran a casa. Per tant, podran participar activament en una eventual cita electoral.

Les presons tenien fins al dijous 9 de juliol per revisar el segon grau, al vèncer el termini de sis mesos que estipula el reglament penitenciari per revisar l’evolució d’interns. D’aquesta manera, les juntes han valorat si s’ha de mantenir l’actual segon grau (amb flexibilització de l’article 100.2) o progressar a un tercer grau, el de semillibertat, i s’han decantat per la segona opció. Els dirigents sobiranistes empresonats van rebre amb satisfacció aquesta proposta, tot i que van recordar la seva situació i van reclamar la llibertat.

Segons ha explicat el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, en l’adopció d’aquesta proposta han participat una trentena de professionals (10 en cada junta), des de juristes fins a psicòlegs o educadors socials, i s’han analitzat una sèrie d’extrems, com la conducta del penat, l’adaptació al centre, l’entorn laboral i familiar a l’exterior i, en aquests casos, la inexistència d’antecedents i el risc de fuga nul. L’alt càrrec penitenciari ha defensat per tots els mitjans la tasca de les juntes de tractament de les presons i ha deixat constància que els professionals que la componen actuen independentment i «no obeeixen a cap consigna política». «Les juntes són tan respectables com abans», ha precisat.

Evitar les pressions

Els òrgans tècnics de les tres presons on es troben els presos independentistes s’han reunit aquest mateix matí a les nou del matí i de forma simultània per evitar coaccions i pressions als seus membres, com, al seu entendre, ja ocorregut en altres ocasions i, en concret, amb la concessió del segon grau. «El tercer grau és una manera de complir la pena», ha incidit el secretari de Mesures Penals.

Ara, l’exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Dolors Bassa i Raül Romeva, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart estaven classificats en el grau ordinari de privació de llibertat, el segon, tot i que se’ls aplica la flexibilització prevista en el 100.2.

Recurs al Suprem

Una altra de les diferències entre el segon grau i el tercer és que en aquest últim cas, els recursos que podria presentar la fiscalia contra l’adopció d’aquesta mesura arribarien en última instància als magistrats del Tribunal Suprem que van dictar la sentència del procés i, per tant, serien els encarregats de resoldre’ls. Fins al moment, el ministeri públic sempre s’ha oposat a les mesures penitenciàries que la Conselleria de Justícia ha atorgat als dirigents independentistes i a l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, per la qual cosa tot apunta que faran el mateix amb el tercer grau. El servei de classificació de la Secretaria de Mesures Penals té dos mesos per avalar o no la proposta de les juntes de tractament.

Calderó ha volgut deixar clar que si hagués depès de la Generalitat els dirigents independentistes no haguessin ingressat a la presó, ja que «cap convicció personal pot condicionar una sentència». No obstant, ha recalcat que va ser el Tribunal Suprem el que els va condemnar i els va enviar a la presó. Els presos sobiranistes porten entre dos anys i mig i tres anys empresonats. L’alt càrrec ha insistit que el règim tancat per a un intern ha de ser una «mesura extrema», ja que l’objectiu constitucional de la presó és preparar l’intern per tornar a la vida en llibertat.