12 jul 2020

Anar al contingut

L'estratègia

Redondo i la prova del cotó fluix

El principal assessor del president s'hi juga molt en el resultat final de la comissió de reconstrucció de les Corts, ja en la seva fase final

El cap de gabinet i principal assessor en múltiples matèries té encomanada la creació d'una oficina d'estratègia nacional a llarg termini

Juan Fernández

Redondo i la prova del cotó fluix

DAVID CASTRO

S’expliquen amb els dits d’una mà les intervencions públiques d’Iván Redondo, una cosa que crida l’atenció en algú que més enllà de ser el cap de gabinet del president del Govern i la veu que més escolta Pedro Sánchez, és una de les figures amb més capacitat d’influència en el futur del país. Té mèrit que tant poder hagi aconseguit mantenir-se esquiu a l’escrutini públic. Dijous passat, no obstant, la seva condició afegida de secretari de la Comissió de Seguretat l’obligava a comparèixer al Senat, donant l’ocasió d’observar-lo sota els focus: Redondo, en la línia estratègica marcada per al conjunt de l’Executiu, va defensar un ‘reset’ de la legislatura després d’haver patit la crisi del coronavirus, en què els acords que s’adoptin siguin més amplis del previsible fa uns mesos i les prioritats passin per la reconstrucció i la prevenció dels rebrots. 

Precisament la «construcció» del camí que el país hagi de recórrer no en els pròxims anys, sinó segurament en dècades, era una de les principals tasques que Sánchez havia encomanat, entre moltes altres, al seu principal assessor abans d’imaginar que un virus letal desafiaria el món. Espanya no n’ha sigut cap excepció. Redondo va rebre l’encàrrec de crear l’‘oficina nacional de prospectiva i estratègia de país a llarg termini’, tot i que pocs ho recordin ara.

Per això és summament rellevant per ell, amb un plus per sobre d’altres membres del Govern, que la Comissió de Reconstrucció creada a les Corts per buscar solucions davant la crisi del coronavirus tingui èxit ara, a la recta final: és la prova del cotó fluix a una part de l’estratègia present que ell mateix ha impulsat (amb altres) des de la Moncloa, basada a obrir els pactes més enllà dels socis d’investidura, però intentant no erosionar-los en excés tampoc. I, a més, serà sens dubte la base sobre la qual s’hagi d’establir el desenvolupament de l’Oficina Nacional que ha d’apadrinar. 

Posada en escena

Amb aquest context segurament es pot entendre una mica millor la forma amb què Redondo mesura les seves escassíssimes aparicions públiques. No és estrany que algú que sap que els fils decisius no es mouen a la vista, sinó entre bambolines, tingui una posada en escena discreta, més pròxima a la del funcionari eficient i prudent que a la del polític amb ganxo. Així ho va demostrar dijous a la Cambra alta.  En la seva al·locució,  el ‘spin doctor’ de la Moncloa es va mostrar com un fidel servidor públic que arribava a les Corts a complir l’encàrrec rebut, no a donar titulars ni muntar numerets, malgrat l’ambient polític de les setmanes prèvies.

El seu hàbitat és un altre i no el dissimula. La seva ‘performance’ també és molt diferent de la d’un polític que vol seduir el seu secretari d’organització o defensar-se, tant sí com no, de les crítiques que rep diàriament (no sempre des de fora de les fronteres governamentals). Aquesta actitud fa que es prengui certes llicències, com arribar a una comissió i llegir durant 50 minuts, i a gran velocitat, el llarg informe sobre seguretat nacional que portava a la cartera, sempre amb un to pla i monocord. La reacció era previsble: Adolfo Suárez Illana, del PP, es removia a la seva butaca per no adormir-se i el senador de Cs, Francisco Javier Alegre, li va cridar l’atenció: «¡Li recordo que sabem llegir!». Redondo no va variar per això la tàctica decidida i només va aixecar la vista, en diverses ocasions, per creuar la mirada amb Iván Espinosa de los Monteros, de Vox, com si tingués clar qui era l’enemic a immobilitzar abans que fos massa tard.

Pactes també en seguretat

En el torn de respostes, Redondo es va alliberar ja del paper de l’opositor  i va contestar amb cintura, cordialitat i més gestualitat. Va agrair el to de les compareixences, va allargar la mà a l’oposició i alhora va defensar per tots els mitjans la coalició amb Pablo Iglesias. Va repetir fins avorrir-se la paraula «humilitat» i va defensar la gestió del Govern en la pandèmia, davant un bon grapat de retrets aliens. Amb motius, el principal assessor de Sánchez, a més de jugar-se-la una miqueta més que la resta amb els acords sobre la reconstrucció, ha d’aconseguir l’equilibri entre els pactes ja firmats, els que garanteixen la supervivència governamental, i els que hagin de venir: els que li puguin donar més resistència en aigües de la geometria variable.
 
Els últims anys, a Redondo l’ha perseguit l’etiqueta de personatge esmunyedís i murri, més donat a les ombres que als moviments a la vista, però aquesta imatge sembla tenir els dies comptats. En la seva trobada d’aquest dimecres davant 25 diputats i senadors, va oferir el seu telèfon mòbil als assistents i comparèixer «les vegades que calgui». Tingui’s en compte que va sorprendre convidant a pactar també, en aquesta nova etapa, l’estratègia nacional de seguretat per al 2021, marcada per l’amenaça global que suposa la Covid. Això sí, va voler deixar clares les seves limitacions (formals): «Al cap i a la fi, soc un assessor. No aspiro a prendre cap decisió, sinó a fer recomanacions».