12 jul 2020

Anar al contingut

CONVULSIÓ EN LA POSTCONVERGÈNCIA

Càrrecs electes del PDECat carreguen contra el «pensament únic» dels afins a Puigdemont

Subscriuen un manifest que rebutja la dissolució del partit a favor de la marca Junts per Catalunya

Els crítics reuneixen centenars de firmes per crear una altra força liderada per l'expresident

Fidel Masreal

GRAF6985 BARCELONA 20 7 2019 - El consell nacional del PDeCAT ha aprobado este sabado la propuesta de la direccion de abrir un periodo de debate interno hasta el 20 de septiembre en sus agrupaciones sectoriales y territoriales para recoger propuestas de los asociados sobre la ordenacion del espacio de JxCat El presidente del Partit Democrata David Bonvehi ha destacado en su discurso en abierto en el consell nacional que los ultimos resultados electorales de JxCat -marca con la que ha concurrido PDeCAT- no son del todo satisfactorios y que es necesaria una reflexion profunda sobre la evolucion el espacio postconvergente EFE Andreu Dalmau

GRAF6985 BARCELONA 20 7 2019 - El consell nacional del PDeCAT ha aprobado este sabado la propuesta de la direccion de abrir un periodo de debate interno hasta el 20 de septiembre en sus agrupaciones sectoriales y territoriales para recoger propuestas de los asociados sobre la ordenacion del espacio de JxCat El presidente del Partit Democrata David Bonvehi ha destacado en su discurso en abierto en el consell nacional que los ultimos resultados electorales de JxCat -marca con la que ha concurrido PDeCAT- no son del todo satisfactorios y que es necesaria una reflexion profunda sobre la evolucion el espacio postconvergente EFE Andreu Dalmau / Andreu Dalmau (EFE)

Un grup de càrrecs electes i alcaldes del PDECat han promogut un manifest que denuncia el «pensament únic» del sector afí a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i rebutja que el partit es dissolgui en Junts per Catalunya. Responen així a un altre manifest dels puigdemontistes a favor de diluir el PDECat en JxCat. La guerra entre els dos bàndols postconvergents és oberta i descarnada i es dirimirà, probablement, en una reunió del consell nacional, màxim òrgan del partit entre congressos.

El document que defensa mantenir viva la marca PDECat, avançat aquest diumenge per ‘Nació Digital’, és clar: «Recolzem la direcció del Partit Demòcrata perquè acabi de reconfigurar un espai on, defugint el pensament únic, aquests valors que hem practicat, basats en la bona gestió i en una mirada àmplia per perseguir tossudament els màxims assoliments nacionals de país, siguin presents en el projecte que hem de decidir entre TOTS i TOTES, i que ha de ser Junts per Catalunya». El text reivindica la tradició de l’espai convergent i proposa sumar esforços, però «des del reconeixement dels sumands». És a dir, sense desaparèixer.

L’altre manifest

Prèviament a aquest manifest, els crítics amb la direcció i independents de Junts per Catalunya (marca electoral propietat del PDECat) van enarborar un text sota el lema ‘Junts’ que han firmat consellers, diputats al Parlament i càrrecs locals, i en el qual obertament s’advoca per construir una nova força política «de suma i no d’exclusions», al servei del lideratge de Puigdemont. Aquest document no cita en cap moment el nom PDECat.

Els crítics amb la direcció del partit es mostren convençuts de poder doblegar la decisió majoritària de la passada setmana –va tenir només quatre vots en contra– de rebutjar la dissolució en JxCat, com van proposar en un document els exconsellers presos Josep RullJordi Turull i Joaquim Forn. En canvi, els actuals dirigents de la formació que dirigeix David Bonvehí recepten tranquil·litat i creuen que les crítiques més exacerbades arriben des de fora de l’organització, per part dels independents que formen els grups parlamentaris de JxCat.

La pugna interna té a veure amb quotes de poder. En l’actualitat és el PDECat el que disposa dels drets sobre la marca Junts per Catalunya, malgrat un pacte entre David Bonvehí i Jordi Sànchez pel qual les dues parts han d’estar d’acord per utilitzar aquesta marca. En qualsevol cas, si els fidels a Puigdemont creessin una altra força política, haurien d’utilitzar una altra marca, un altre nom. I perdrien els drets electorals, és a dir, la publicitat en mitjans de comunicació i en debats electorals que es concedeix als partits que ja han obtingut representació parlamentària. Uns drets que els puigdemontistes relativitzen afirmant que en l’actualitat l’ús de xarxes socials facilita la difusió d’idees i projectes.

El PDECat esgrimeix, a més, la seva estructura territorial de seus, militants i quadros locals, en especial els seus alcaldes. En canvi, els crítics es mostren convençuts que sense Puigdemont el partit postconvergent quedarà tocat de mort i perdrà clarament pes electoral i social.