La fiscalia del Suprem investigarà el rei Joan Carles per l'AVE a la Meca

La Fiscalia del Suprem ha assumit la investigació del presumpte pagament de comissions per la construcció de l’AVE que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l’Aràbia Saudita, a l’haver-se situat entre els beneficiaris Joan Carles I. El ministeri públic haurà «de delimitar o descartar» la rellevància penal dels fets ocorreguts després de juny del 2014, moment en què el rei va abdicar i va deixar de ser cap d’Estat, amb la qual cosa va perdre la inviolabilitat que li reconeix la Constitució i des de quan pot ser investigat. 

Fins ara la investigació havia anat a càrrec de la Fiscalia Anticorrupció, que el desembre del 2018 va obrir unes diligències per determinar la destinació dels 80 milions d’euros que l’empresària i examant del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein va explicar el 2015 a l’excomissari José Manuel Villarejo que hauria rebut Joan Carles per l’adjudicació de l’AVE del Desert a empreses espanyoles el 2011. La gravació va ser una de les intervingudes al polèmic policia en el sumari del ‘cas Tàndem’ en el qual s’investiguen les clavegueres policials.

En una nota, la Fiscalia General de l’Estat explica que «resulta precís la pràctica de noves diligències que afecten directament al rei emèrit, que –com és sabut– es troba aforat davant de la Sala Segona del Tribunal Suprem». Per això la fiscal general, Dolores Delgado, va dictar un decret per assignar el cas al fiscal de Sala del Suprem de Delictes Econòmics Juan Ignacio Campos, que comptarà amb l’auxili de tres fiscals de l’alt tribunal davant «la innegable complexitat tècnica d’aquestes diligències d’investigació».

Pendents de dades

Anticorrupció seguia a l’espera d’una segona comissió rogatòria cursada a Suïssa en relació amb els comptes opacs vinculats al Rei, l’existència dels quals va quedar confirmada a través de la Casa Reial, quan el seu fill, Felip VI, va renunciar a la seva herència i li va suspendre l’assignació anual. La investigació espanyola haurà de determinar si les mantenia després de perdre la inviolabilitat i si això és constitutiu de delicte.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Fins ara el ministeri públic investigava delictes de suborn i de corrupció en les transaccions comercials internacionals per part de les empreses adjudicatàries de l’AVE a la Meca. I en aquestes diligències havia pres declaració a diverses persones, com Shahpari Zanganeh, dona del traficant d’armes ja mort Adnan Khashoggi, a la que es considerava encarregada del repartiment de les comissions i a la mateixa Corinna.

A través d’un comunicat, l’empresària va reconèixer haver rebut una transferència del rei emèrit el 2012, com un «regal no sol·licitat» per a ella i el seu fill pel «carinyo» que els professava.