El recolzament d'ERC a l'alarma agita el duel en el Govern català

El Govern català continua ranc sense un horitzó electoral clar, mentre les disputes entre els socis de l’Executiu es cronifiquen. L’enèsim xoc entre JxCat i ERC, en aquesta ocasió, per la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma, s’ha desenvolupat en els esglaons superiors del Govern, amb un president enfadat al sentir-se ignorat i un vicepresident que esprem la seva interlocució directa amb el president del Govern central. 

Els postconvergents carreguen contra un acord que consideren «insuficient», perquè no reuneix el paquet de les 40 exigències que Torra va traslladar a Pedro Sánchez fa més d’una setmana. Els republicans el celebren com una fita que ha amarrat de nou el PSOE als acords i que ha arraconat Cs com a soci preferent per blindar la taula de diàleg d’interferències i contraprestacions taronges. Si bé la reactivació d’aquest òrgan bilateral no apareix en les clàusules per a l’abstenció d’ERC dimecres, sí que plana en les declaracions públiques del Govern i els republicans, amb la previsió d’entaular-se al juliol. 

El ‘pressing’ de JxCat i els dards en públic de Torra no han agradat gaire a la cúpula republicana. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha demanat «respecte» i ha carregat aquest dilluns contra les «crítiques» i «gesticulacions» postconvergents –«la bunquerització pot semblar més fàcil i còmoda, però no dona resultats útils per a la gent», ha dit–, i els ha acusat d’actuar de manera «irresponsable» amb declaracions que «menystenen» el seu acord amb el Govern. Un pacte que, segons ha remarcat Vilalta, no compromet el Govern, perquè s’emmarca en una entesa entre forces parlamentàries. 

La portaveu de l’Executiu, Meritxell Budó, ha mirat de minimitzar el xoc asseverant que els governs de coalició porten discrepàncies «legítimes», però, alhora, ha criticat l’aval d’ERC a la pròrroga: «Aquest estat d’alarma no ha servit per a res més que per haver d’acabar demanant permís al Govern de l’Estat espanyol. Per a nosaltres no ha sigut un mecanisme ni un mecanisme àgil a l’hora de prendre les decisions», ha asseverat.

L’acord per facilitar 15 dies més d’alarma recull la cogestió de la desescalada amb les autonomies a partir de la fase 3 i la participació de la Generalitat en l’administració dels fons europeus per a la reconstrucció, unes clàusules que els postconvergents creuen que el Govern català hauria de tenir ja a la seva mà sense esperar a pujar el següent esglaó del pla de desconfinament. 

L’expresident Carles Puigdemont ha demanat a ERC un exercici d’«honestedat» i que expliqui com pensen aconseguir la independència sense «unitat». «Si no som capaços d’anar junts, hem d’explicar a la gent que no serem independents», ha dit en les xarxes socials.

Eleccions

A mesura que es dissipa la urgència de l’emergència sanitària, aflora la pressió per aclarir l’horitzó electoral. L’oposició exigeix perfilar ja el dia en què el president activi el compte enrere cap a les urnes i ERC colla perquè sigui una decisió acordada. Però Budó ha tornat a llançar pilotes fora. Ha recorregut a la crisi de la Covid-19 i ha dit que un Govern en funcions no pot atendre les necessitats socioeconòmiques derivades de la pandèmia. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

«La prioritat ara és superar aquesta situació d’emergència i posar les bases de la reconstrucció que ha de venir. Però, alhora, mentre arriba això, volem parlar de quin horitzó, de quins són els següents passos a nivell de país», ha replicat Vilalta. «Arribar a una cita electoral amb un calendari pactat i consensuat ens fa ser més forts», ha advertit.  

Els comuns han recordat a Torra que el 29 de gener va donar per liquidada la legislatura davant l’evident fractura del Govern i han demanat eleccions. Però la data electoral és una prerrogativa del president, sempre que el Suprem no ratifiqui abans la seva inhabilitació.