06 jul 2020

Anar al contingut

EN PLENA POLÈMICA PELS ESCARNIS

Marlaska destitueix el cap de la Guàrdia Civil a Madrid pels informes que vinculen el 8-M i el coronavirus

El Ministeri de l'Interior al·lega «pèrdua de confiança» en el coronel Pérez de los Cobos i desvincula el seu cessament dels escarnis a la casa de Pablo Iglesias

El comandament destituït ara va ser l'encarregat de dirigir el dispositiu policial contra el referèndum de l'1-O a Catalunya el 2017

Luis Rendueles

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha destituït el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, el coronel Diego Pérez de los Cobos, per «pèrdua de confiança». Fonts d’Interior no han volgut concretar els motius pels quals s’ha perdut la confiança en el coronel, però els han desvinculat amb rotunditat de la polèmica suscitada en els últims dies pel dispositiu de seguretat organitzat per protegir la vivenda del vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, i la ministra Irene Montero a Galapagar (Madrid).

Fonts de la Guàrdia Civil a Madrid han explicat a EL PERIÓDICO que «el detonador» de la destitució del coronel Pérez de los Cobos ha sigut «el to i el contingut» dels informes de la Guàrdia Civil que consten en la investigació oberta per la celebració autoritzada de les manifestacions del 8-M a Madrid, que van poder contribuir al contagi de la Covid-19. En aquesta investigació, que dirigeix la jutge Carmen Rodríguez-Medel, la Guàrdia Civil que dirigia Pérez de los Cobos va apuntar la possibilitat que el delegat del Govern, José Manuel Franco, hagués comès un delicte de prevaricació a l’autoritzar les concentracions. El delegat del Govern està imputat.

La setmana passada, un altre informe de la Guàrdia Civil apuntava que fins i tot el doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes del Ministeri de Sanitat, manejava dades que alertaven de la gravetat de la crisi almenys dies abans de les manifestacions a Madrid. I que, per aquest motiu, el 5 de març no es va autoritzar la celebració d’un congrés religiós evangèlic a Madrid. La Guàrdia Civil de Madrid que dirigia Pérez de los Cobos havia reclamat al Centre de Coordinació que dirigeix Simón tota la documentació sobre la Covid-19.

La pèrdua definitiva de confiança en el coronel Pérez de los Cobos suposadament està motivada perquè no va comunicat als seus superiors en el Ministeri de l’Interior el contingut d’aquests informes i esbrinaments. Altres fonts afegeixen que alguns sectors del nacionalisme català també veuen amb bons ulls aquesta destitució. Pérez de los Cobos va coordinar el dispositiu policial amb motiu del referèndum unilateral de l’1-O del 2017 a Catalunya, ja que en aquell moment era el director del Gabinet de Coordinació i Estudis dependent de la Secretaria d’Estat de Seguretat.

Cessaments anteriors

El coronel va jurar l’abril del 2018 el seu càrrec com a cap de la comandància madrilenya en substitució de Santiago Caballero, que va deixar aquest lloc a l’ascendir a general. No és el primer comandament de l’institut armat que destitueix Marlaska per falta de confiança.

El 2 d’agost del 2018, a proposta de la llavors secretària d’Estat de Seguretat, Ana Botella, i del que era director de l’institut armat, Félix Azón, va cessar el coronel de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí.

La raó va ser la filtració d’una comunicació interna en la qual Corbí informava que s’havia esgotat la caixa de fons reservats corresponents a la unitat, una cosa que Marlaska no va tolerar, malgrat que la seva relació venia d’anys pels seus respectius papers en la lluita contra ETA.

Crític amb els Mossos

Pérez de los Cobos va ser un testimoni essencial en el judici del procés al Tribunal Suprem, on va criticar durament l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O, que va qualificar d’«insuficient, inadequada i ineficaç», «una estafa».

Durant el judici, es va arribar a plantejar la possibilitat d’un acarament amb el comissari dels Mossos Ferran López, número dos llavors del major de la policia autonòmica Josep Lluís Trapero, a causa de les divergències en les seves declaracions com a testimonis, però finalment el Suprem el va rebutjar.

L’ara cessat també va comparèixer en el judici contra Trapero i la cúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional (suspès temporalment per la pandèmia del coronavirus), on va assegurar que el major estava alienat amb els convocants de l’1-O.