Torra acusa el Govern d'aplicar un «155 sanitari» i demana diàleg

El Govern i l’oposició continuen embarrancats en retrets malgrat assegurar que mantenen la mà estirada per encarar els estralls del virus. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat aquest dijous al Parlament la majoria al Congrés que va fer possible la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma per dirigir-se al que considera uns nous aliats a Madrid i ha demanat al PSC, els comuns i Cs que pressionin Pedro Sánchez perquè torni competències i transfereixi fons per abordar la crisi que deixa al seu pas la Covid-19. «Ara que són socis, ajudin-nos», ha etzibat, i ha reclamat ingressar 4.000 milions d’euros que calculen com a cost de la pandèmia, flexibilitzar el dèficit perquè l’endeutament pugui ser superior i el permís per gastar els superàvits dels ajuntaments. «És el moment de gastar i endeutar-nos», ha emfatitzat.

Torra no ha escatimat dards i ha acusat l’Executiu central de promoure un «155 sanitari» a Catalunya. «Per una cosa o una altra, sempre laminaran l’autogovern de Catalunya [...] Ens van esborrar amb el reial decret i ens van deixar sense capacitat de decidir i amb la responsabilitat de resoldre [...] La cogovernança és un ‘empassi’s vostè el que jo li dono’», s’ha queixat, i ha tornat a exigir la recuperació de totes les competències que van ser centralitzades perquè la Generalitat gestioni la desescalada i impulsi la recuperació socioeconòmica. Torra ha demanat «sentit de país per sobre dels partidismes» a tots els grups parlamentaris per consensuar una sortida a la crisi.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha exigit al president que convoqui de manera urgent la comissió de diàleg social amb patronals, sindicats i agents de la societat civil. I ha tornat a oferir el recolzament del seu partit per sortir de la crisi. Igual que Cs, ha retret a Torra la falta d’entesa i negociació amb l’oposició i el president ha tornat a recollir el guant sense determinar quina participació tindran les forces de l’hemicicle en la recuperació. «La nova normalitat ha d’acabar amb un estat independent», ha dit Torra al diputat Carlos Carrizosa. 

Molt més agre ha sigut el cara a cara amb els comuns. La dirigent morada, Jéssica Albiach, ha preguntat a Torra si estava a favor de la suspensió del pagament d’impostos. El cap del Govern ha assentit a la mesura com a manera de donar liquiditat a les empreses i s’ha mostrat especialment molest al sentir-se acusat per «atacar els treballadors»: «De cap manera. Fa dos mesos i mig i el Govern no ha aprovat l’ingrés mínim vital», ha aclarit, i ha criticat que hi hagi cues d’empleats esperant per cobrar l’erto. «Mai tants pocs havien defraudat a tants en tan poc temps», ha dit als comuns pel pacte del Govern amb Cs per allargar l’alarma. «Si em permeten, potser si hem de continuar per aquí, els demanaré que no ens ajudin més», ha postil·lat, i amb aquest gest ha donat per trencada una aliança que havien mantingut estable per aprovar els pressupostos.

«No hi haurà retallades»

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha insistit durant la sessió de control al Govern al Parlament que l’Executiu català «no farà cap retallada de pressupost» i ha optat per polítiques expansives per evitar polítiques d’austeritat. «Nosaltres no reduirem despesa dels departaments, anirem a reclamar els diners allà on toca, on ho recapta majoritàriament, on marquen les polítiques de deute, on tenen interlocució amb les institucions europees, que és el Govern de l’Estat», ha reivindicat.

I ha posat en valor el comitè per a la reconstrucció social perquè esbossi un pla de recuperació després de l’impacte de la Covid-19. «Necessitarem actitud constructiva i recursos que no deixarem de reclamar a l’estat i Europa, és el moment de la responsabilitat i de polítiques expansives perquè cap catalana es pot quedar enrere», ha afegit demanant empatia als grups parlamentaris.

D’altra banda, davant les crítiques de Cs per no haver renegociat el pressupost per al 2020 abans de ser aprovat quan el virus ja havia arribat a Catalunya, Aragonès ha defensat que la Generalitat «va impulsar mesures de liquiditat abans que el Govern espanyol» i que és millor modificar una base a data 2020 que una pròrroga del 2017.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha sigut qüestionat per l’oposició per la gestió de la tornada a les aules i ha avisat «a tota la societat» perquè s’assumeix que una vegada superat el pic de contagis entrarà en joc una «emergència educativa». S’ha compromès a consensuar amb els grups el diagnòstic de les incerteses per buscar les certeses i ha deixat la porta oberta a demanar a les empreses que cedeixin espais per habilitar-los com a classes.

Per la seva banda, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha tret pit de la cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) i ha vanagloriat l’acord del Govern amb els organitzadors per mantenir l’esdeveniment a Barcelona un any més. «Va ser una decisió criticada però, vista en perspectiva, va ser encertada», ha etzibat.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Quant a les polítiques d'ocupació, el conseller de Treball, Chakir el Homrani, ha exigit que per finançar polítiques passives (subsidis), no es retallin les actives (foment de llocs de treball). La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha reclamat a l’empresa automobilística Nissan que analitzi el pla del Govern de recolzament a les plantes que té a Catalunya, i ha defensat que té una «interlocució regular» per evitar els acomiadaments. «Demano a Nissan una resposta clara i honesta a aquest pla i que no es precipiti en les decisions. No llancem la tovallola», ha dit des de l’hemicicle. 

El PPC ha demanat al Govern que prescindeixi de la Conselleria d’Exteriors perquè les seves àrees «són innecessàries» i al·legant que la funció dels delegats a l’estranger «es podrien portar a terme des de Catalunya». El titular de la conselleria, Bernat Solé, ha defensat la seva tasca al capdavant i ha assegurat que han col·laborat amb 2.500 catalans a l’exterior durant la crisi sanitària.