El Govern recula i pacta amb Cs que la pròrroga sigui de només 15 dies

Aquesta informació es va publicar el dia 19/05/2020. El contingut fa referència a aquesta data.

El Govern volia que la pròrroga de l’estat d’alarma a Espanya acabés el 27 de juny. Però els dubtes dels seus socis i la seva creixent debilitat han provocat que canviï la data límit. A primera hora de la tarda, l’Executiu i Cs han segellat un nou pacte pel qual la pròrroga serà de només 15 dies, com les anteriors, a canvi del recolzament dels 10 diputats taronges. L’estat d’alarma, per tant, acabarà el 7 de juny a les 00.00 hores. 

Amb aquest acord, Pedro Sánchez té pràcticament assegurat que la pròrroga tirarà endavant dimecres al Congrés, tot i que sigui per la mínima. Amb els vots del PSOE, Podem, els taronges i els minoritaris (Més País, Terol Existeix, Coalició Canària i Compromís) seria suficient, sempre que el PNB s’abstingui. Però les negociacions amb els nacionalistes bascos continuen perquè tornin a recolzar la pròrroga, alhora que s’intenta que ERC passi del rebuig a l’abstenció. Aquest últim moviment sembla més complicat, a causa dels vetos entre taronges i republicans. Acostar els uns suposa allunyar els altres.  Fonts del partit d’Oriol Junqueras han admès, al conèixer el pacte amb Cs, que la seva entesa amb l’Executiu és ara més difícil. 

«El Govern central i Cs coincideixen que continua sent necessari prorrogar el mecanisme constitucional de l’estat d’alarma per afrontar aquesta pandèmia i que s’ha de prolongar només pel temps estrictament necessari. En aquest sentit, pacten que la pròrroga de l’estat d’alarma es prolongui 15 dies, tal com s’ha anat fent fins ara», ha informat la Moncloa.

El comunicat no deixa clar si aquest serà l’últim període d’estat d’alarma o si n’hi haurà més, tot i que sí que explica que l’Executiu contempla que no hi hagi més pròrrogues. «Durant aquells 15 dies, el Govern es compromet a analitzar les mesures i, en el seu cas, reformes legislatives necessàries que permetin una sortida ordenada de l’estat d’alarma i la gestió de la pandèmia en aquell moment, ja sense la utilització de l’eina constitucional de la declaració d’alarma. En aquells mateixos 15 dies, el Govern comunicarà a Cs les primeres conclusions de la seva anàlisi amb l’objectiu de dialogar i, si és possible, consensuar les mesures i reformes legislatives necessàries, continua el text, i també es compromet a agilitar el pagament de prestacions per ertos o atur perquè tots els afectats puguin cobrar-los abans del juny, així com ampliar un mes més la moratòria d’impostos (IVA, IRPF, Societats) als contribuents afectats per l’impacte negatiu del coronavirus.

La versió que Cs ha ofert de l’acord és similar, però amb una diferència important. Els liberals asseguren que Sánchez s’ha compromès a no reactivar la taula de negociació entre el Govern i la Generalitat, l’instrument que el líder del PSOE va pactar amb ERC a canvi de la seva abstenció en l’última investidura. «Gràcies al paper de Cs, no es produirà cap taula de negociació amb ERC ni els separatistes per dinamitar la igualtat entre espanyols», assenyalen els taronges en el seu propi comunicat. Tant el Govern, a través de la seva portaveu, María Jesús Montero, com fonts dels republicans han desmentit aquesta versió. La taula sobre el «conflicte polític» a Catalunya es manté, tot i que no hi hagi cap previsió de data de noves reunions.    

La confiança

A la Moncloa sempre han donat per fet que la pròrroga tiraria endavant. No tant per la capacitat de persuasió de Pedro Sánchez.  Tampoc per la voluntat d’aquests grups de mantenir les mesures excepcionals, que atorguen al Govern amplis marges de decisió en les autonomies, al disposar d’un comandament únic en les actuacions sanitàries davant la Covid-19. El motiu fonamental és que l’alternativa, subratllen en la coalició del PSOE i Unides Podem, seria el «caos». Cada autonomia podria prendre les seves pròpies decisions, sense tenir capacitat per impedir, per exemple, que hi hagi desplaçaments d’una comunitat a una altra. «Seria molt més probable que hi hagués rebrots», afirma el Govern central.

Tot i així, l’Executiu no volia jugar-s’ho tot a la carta del caos. Ha anat temptant els republicans, els taronges i els nacionalistes bascos (tots ostenten poder autonòmic) amb modular la data de la pròrroga i donar més poder de decisió als territoris, que podrien deixar enrere l’estat d’alarma abans que d’altres si compleixen determinats requisits de desescalada. «Serà radicalment diferent», va prometre dilluns la vicepresidenta primera, Carmen Calvo.

L’esborrany

La Constitució no estableix cap límit temporal per a l’estat d’alarma. Només fixa una durada màxima en 15 dies en el primer període, que no necessita el suport del Congrés. A partir d’allà, les pròrrogues poden estendre’s tant com plantegi el Govern, sempre que obtingui el vistiplau de la Cambra baixa. Fins ara, l’Executiu havia demanat ampliacions de 15 dies. Sánchez argumentava que això permetia més control parlamentari. Aquesta vegada, en la cinquena pròrroga, el president va rebutjar aquest criteri i va apostar al principi (abans del pacte amb Cs) per una extensió de poc més d’un mes (l’actual període acaba el 24 de maig), perquè amb aquesta última autorització del Congrés l’alarma pogués arribar fins a l’inici de l’anomenada «nova normalitat». Ni ERC, ni Cs ni el PNB veien amb bons ulls una durada tan àmplia.

Segons l’esborrany del decret, avançat per la cadena SER, la pretensió del Govern era que l’estat d’alarma acabés a les 00.00 hores del 27 de juny. El text estableix que l’Executiu podrà modificar, ampliar o restringir amb cada comunitat les unitats d’actuació i les limitacions de circulació «a fi d’adaptar-les millor a l’evolució de l’emergència sanitària en cada autonomia». I si hi ha acord, continua l’esborrany del decret, les «mesures seran aplicades per qui ostenti la presidència de la comunitat autònoma, com a representant ordinari de l’Estat al territori».

Cogovernança insuficient

Notícies relacionades

ERC i JxCat mantenen el rebuig de la pròrroga

Els experts jurídics opinen: ¿es pot ampliar l'estat d'alarma un mes?

La mesura suposa un avenç en el que el Govern central denomina «cogovernança», però de moment no n’hi ha prou perquè ERC passi a l’abstenció, abandonant el bloc del ‘no’ (format entre d’altres per Vox i JxCat), que aquesta vegada es veurà ampliat pels 88 diputats del PP, que ja ha anunciat que hi votarà en contra. «Facilitar la informació perquè un altre decideixi no és cogovernança. Ara no estem decidint conjuntament», ha dit aquest matí a TV-3 el vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional dels republicans, Pere Aragonès. «Una única autoritat manant en tot no és la solució. Mentre continuï la recentralització, ERC no hi pot donar suport», ha afegit. Però les negociacions continuen i el Govern no descarta moure els republicans. 

Més conciliador s’ha mostrat el PNB, donant a entendre que hi haurà nova pròrroga. El seu president, Andoni Ortuzar, ha assenyalat a Onda Basca que espera que l’últim estat d’alarma sigui «de perfil baix», perquè tingui «el menor efecte possible» en el «retorn a la normalitat política i institucional».