10 d’ag 2020

Anar al contingut

SOTRAC AL TAULER POLÍTIC

Sánchez vol amarrar Cs per dependre menys d'ERC

L'Executiu prova de salvar amb la líder taronja l'impacte de JxCat sobre els republicans

Iolanda Mármol

Sánchez vol amarrar Cs per dependre menys d'ERC

Pool

Pedro Sánchez ha tractat de reduir al màxim la seva dependència d’ERC  des que va arribar a la Moncloa, convençut que les tensions en el món independentista podrien volatilitzar el recolzament dels republicans i que, arribat el moment d’escollir, Oriol Junqueras prioritzaria guanyar la partida a JxCat que sostenir el Govern central a Madrid. Amb aquesta intuïció, el president va avançar les eleccions generals d’abril del 2019, al·legant que necessitava ampliar la majoria del PSOE per no estar sotmès a la voluntat del partit català, però els comptes van sortir malament i es va veure forçat no només a una repetició dels comicis que va acabar en una coalició amb Podem, sinó, a més, a continuar depenent d’ERC.  Ara, un any després, una pandèmia sense precedents i el gir estratègic de Ciutadans després de la seva desfeta electoral al novembre, permeten a Sánchez acariciar la possibilitat d’allunyar-se d’una relació controvertida, arriscada per als dos aliats, menyspreada per part de l’electorat socialista i vista amb reticències, també, pel PSC

El primer pas del nou camí es va forjar la setmana passada, quan Ciutadans va acudir al rescat del Govern central al recolzar la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, mentre ERC va passar de l’abstenció al vot en contra.  El tauler de joc de la legislatura començava a canviar.  La presidenta dels liberals, Inés Arrimadas, aconseguia posar de relleu deu diputats que podrien haver sigut irrellevants durant tota una legislatura sense acords. I Sánchez aconseguia dependre menys dels 13 parlamentaris republicans. Tot i que el PSOE i Cs van parlar de pactes puntuals, els dos líders van quedar per comunicar-se periòdicament i es van donar cita per a aquest dimarts.

Hores abans de la trobada, l’Executiu va deixar clar que aspira a un festeig llarg, tot i que sense abandonar els seus aliats originals. «La nostra vocació és ampliar i consolidar la majoria que tenim, i convidar altres formacions polítiques», va afirmar la portaveu governamental i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Va assenyalar que confia a mantenir els recolzaments de la investidura (PNB, ERC, Més País, Compromís, Bildu BNG), però aspira a «ampliar els recolzaments parlamentaris».  Segons el seu parer, aquesta heterogeneïtat en els suports demostra que, davant una situació tan crítica per la pandèmia, els partits defugen els seus interessos partidistes pel bé comú.

A primera hora de la tarda, la Moncloa i Ciutadans van informar del contingut de la trucada entre Sánchez i Arrimadas. Fonts oficials de les dues parts van coincidir que va ser una xerrada «cordial» i que els dos dirigents mantindran aquesta comunicació fluida per compartir informació sobre el coronavirus. I la secretària d’Estat de Comunicació del Govern central va afegir, a més, que Arrimadas també està disposada a tancar «acords futurs» que permetin contribuir a la «reconstrucció econòmica i social del país». En la formació taronja no van anar tan lluny, van remarcar que seran «exigents» i van concretar que, ara per ara, volen pactar «mesures que permetin superar la crisi sanitària i facilitin la desescalada», informa Pilar Santos. 

Prova de foc

A ningú se li escapa que és aviat per determinar si aquest és un punt d’inflexió definitiu en les aliances del Govern espanyol i que, si el canvi prospera, s’haurà de veure en la gran prova de foc que l’Executiu té al davant: els Pressupostos. Sánchez vol que siguin uns comptes públics de reconstrucció que apostin per reforçar l’Estat del Benestar. Aquesta idea, la d’invertir més en serveis públics, és present sempre en els seus discursos, tot i que no ha concretat quina fiscalitat acompanyarà aquests Pressupostos i, quan l’hi pregunten, sol respondre sota l’epígraf genèric de «més justícia fiscal». 

Al Congrés dels Diputats s’estan tramitant la denominada ‘taxa digital’ i la llei de transaccions financeres, a més de pujades d’impostos pactades amb Podem (IRPF, societats, taxa verda).  ERC és favorable a la majoria d’aquestes mesures, però si Cs els dona suport o imposa modificacions a canvi del seu recolzament parlamentari és una cosa que cal veure.

Por de les eleccions

De fons, batega en el Govern espanyol una profunda preocupació per la pressió que JxCat exerceix sobre ERC. L’entorn del president agraeix als republicans que aconseguissin escapolir-se d’aquest marcatge en la investidura, tot i que fos a canvi d’arrencar una taula de diàleg, però les pors es van disparar quan Quim Torra va anunciar eleccions a Catalunya. Tot i que els comicis autonòmics continuen posposats sine die amb la coartada del coronavirus, l’equip del president creu que els republicans voldran desmarcar-se de Sánchez en votacions visibles quan s’acostin les urnes, dates que podrien coincidir amb la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Dependre d’un partit amb circumstàncies tan adverses, opinen veus pròximes a Sánchez, situa el Govern en una situació d’incertesa inassumible, sobretot en el perillós context de la Covid-19. En quina situació deixaria ERC que la Moncloa apostés per un canvi d’aliances és una qüestió oberta a reflexions. També queda per veure si serien sostenibles les tensions que una aliança permanent amb Cs aixecaria a Podem