Albiach: «Torra no té cap altra estratègia que la confrontació amb el Govern central»

¿Quina incidència tenen els comuns en les decisions que pren el Govern espanyol sobre la pandèmia

És cert que som el soci minoritari però en les mesures de l’escut social estem tenint una gran influència. Segurament si no hi fos Yolanda Díaz, en els temes de treball no s’haurien flexibilitzat els ertos i els ajuts a les treballadores domèstiques. La garantia dels subministraments bàsics si Pablo Iglesias no fos vicepresident, no hi hauria una moratòria en els lloguers i les hipoteques, la rebaixa de les taxes universitàries anunciada per Manuel Castells, tot el tema de la lluita contra la violència masclista, en especial la que pateixen les que viuen amb el seu agressor. S’està veient que mentre que el PSOE està més centrat en la lluita contra l’emergència sanitària, en la part de l’escut social hi ha moltes mesures que són nostres. En altres ocasions, quan no estava amb nosaltres, les mesures que ha aplicat el PSOE no han sigut per avançar en protecció social sinó cap a mesures d’austeritat. La lliçó des de la crisi del 2008 és que austeritat i retallades, mai més. La millor garantia és que estiguem nosaltres en el govern.

No hi hi havia experiència de coalició a Espanya. ¿La pandèmia està tensant les costures del govern de coalició?

La pandèmia està tensant les costures del sistema en general. Davant aquesta situació d’una enorme complexitat, d’una situació que és inèdita, amb moltes administracions que cal coordinar i decisions polítiques que cal prendre i de manera molt ràpida, òbviament es genera un debat. I això només vol dir que hi ha debats dins el Consell de Ministres. Aquest govern de coalició i progressista, si abans ja era important, ara és més necessari que mai. Pensem quina seria l’alternativa.

¿Els incomoda el recolzament de Cs

El recolzament de Cs s’ha de delimitar molt al fet puntual de la votació de dimecres. Totes i tots sabem qui és i què representa Cs. No només la recentralització, no només tots els anys que porten fent de l’odi i de la crispació la seva política principal. Han sigut els pitjors líders de l’oposició que Catalunya podia tenir, perquè han sigut incapaços de tirar endavant acords ni aliances. El recolzament de Cs va ser específicament per prorrogar l’estat d’alarma, però més enllà d’això tenim clar que Cs no és el soci que un govern progressista necessita i ara és més important que mai refer ponts amb les forces de la moció de censura. Nosaltres treballarem per què sigui així. La millor manera perquè Cs no sigui soci permanent del govern progressista és bastint ponts a les forces plurinacionals de l’Estat.

Pedro Sánchez ha pactat una coordinació més gran amb les autonomies. ¿Ha faltat coordinació entre les administracions?

Crec que s’ha fet bé però les coses sempre es poden fer millor, la humilitat i l’autocrítica són necessàries i més en aquesta situació d’enorme complexitat. Les competències de compra de material en matèria sanitària d’afers socials i residències les tenen les comunitats. A Catalunya no només les de salut habituals, sinó també les de la sanitat privada. Però ara que comença la desescalada s’ha de pensar quina és la millor manera perquè sigui eficaç. S’ha de fer en coordinació amb les comunitats i els ajuntaments. Estic convençut que la desescalada a Catalunya es farà amb codecisió i cogovernança amb la plaça de Sant Jaume, amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. 

Jaume Asens li va demanar a ERC «més [Joan] Tardà i menys [Quim] Torra

ERC es va equivocar. No és la primera vegada que ho fa. Quan ERC mira a JxCat s’equivoca. Crec que ERC era plenament conscient que el decret tirava endavant, perquè vull pensar que són responsables i saben que l’estat d’alarma és necessari. per exemple. per restringir la mobilitat entre les províncies i comunitats. ERC ha de deixar de mirar tant a JxCat i les seves lluites partidistes. És un debat que havia obert en la votació i ho hem pogut llegir. Els animo a tornar a refer la majoria de la moció de censura i de la investidura. Ara, més que mai, s’han de teixir aliances i posar el país davant els interessos de partit.

Vostès insisteixen en la cooperació i no la competició. ¿Tenen la sensació que la Generalitat competeix permanentment amb el Govern?

El debat que s’ha estat instal·lant per una part del Govern de la Generalitat és que a Catalunya es feia tot bé, i jo no crec que hagi sigut així, i que el Govern central ho ha fet tot malament. El Govern central òbviament haurà comès errors, però està demostrant una sortida de la crisi radicalment diferent a la del 2008, amb un escut social que cal continuar allargant perquè sigui més ampli i protegeixi més gent. El Govern català no ha fet un discurs de cooperació i ha estat jugant contínuament competint amb el Govern central. Paraules tan desafortunades com les de Miquel Buch amb el nombre de mascaretes o les de Meritxell Budó dient que en una Catalunya independent hi hauria menys morts generen més odi i ràbia que la fraternitat que necessitem. És el marc en què han articulat el seu discurs. Fan moltes propostes sobre el que hauria de fer el Govern central, però poques sobre les seves competències. No tenen cap altra estratègia que la confrontació amb el Govern central. L’estratègia de Quim Torra és la confrontació amb el Govern central. 

¿Els pactes de reconstrucció a Catalunya tindran recorregut?

No hi ha cap altre remei. Nosaltres vam pensar quines eren les necessitats que tenia Catalunya. Necessitava més que mai uns pressupostos amb una reforma fiscal, però eren uns pressupostos pensats per abans de la pandèmia i que per tant havien d’estar reforçats amb un pla de xoc. I quan passi el més urgent necessitem un acord per la vida perquè no podem tornar al mateix punt del qual proveníem. És clar que la sanitat pública ara mateix necessita més recursos, no només per revertir les retallades en matèria laboral sinó que hi ha un entramat complex entre l’àmbit privat i públic al departament de Salut. Nosaltres creiem que hem de començar a desfer la troca i començar a impedir que cap empresa privada faci negoci amb els diners públics. O el cas de les residències que ara estan a Salut, després hauran de tornar a Afers Socials, però cal anar clarament cap a la desmercantilització. O a nivell industrial, que hem d’impulsar una transició ecològica perquè no podem continuar rebentant el planeta.

¿Es mantindrà el seu segell en els pressupostos de la Generalitat una vegada es modifiquin?

Hi ha alguns compromisos que són intocables, com la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, el finançament de les guarderies o el transport públic, els recursos contra la violència masclista. A Salut seran encara 2.000 milions més. Igual que la reforma fiscal, que continuarà portant el segell dels comuns.

¿És partidària d’ajornar les eleccions, com demana Torra, o intentar que n’hi hagi al més aviat possible, com vol Iñigo Urkullu?

Que aquest Govern està esgotat ho va reconèixer fins i tot el president Torra, que va dir que no hi havia confiança ni lleialtat entre els socis. Fins i tot en aquesta crisi hem vist episodis lamentables, des del meu punt de vista. Que amb el que està passant, hi hagi baralles com la de Josep Costa i Roger Torrent per si el president del Parlament es fa una foto o no és intolerable. Però primer centrem-nos en la lluita amb l’emergència sanitària i quan hagi passat, les eleccions són necessàries.

¿Creu que la ciutadania entén que fins i tot en pandèmia es mantinguin els retrets partidistes com el que comentava o els que es van tornar a veure al Congrés?

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

No, crec que la ciutadania no ho entén. La classe política ha d’estar a l’altura. Hi ha determinades actituds que són una frivolitat amb tot el patiment de la ciutadania ara mateix. Hi ha gent angoixada per si perdrà la feina, gent que no sap si podrà tornar a aixecar la persiana del seu negoci, famílies que han perdut éssers estimats, sanitaris i personal de residències que s’està deixant la pell per salvar-nos la vida perquè tot pugui tirar endavant... És incomprensible que determinats polítics frivolitzin i perdin el temps en baralles, oblidant l’essencial: la protecció de la ciutadania i no polititzar el dolor.